Nautilus es señora
Magda Revetllat
Le llamamos Nautilus porque, como el submarino del Capitán Nemo, arrasa lo que se le pone por delante. Se pasea por casa y un día, en el balcón, encontré un huevo, era alargado: el veterinario me confirmó que era un huevo de tortuga.
Desde ese día nos referimos a “el
la”, sin lugar a dudas.
Quina gràcia!
Sempre he trobat molt curiosos aquests animalons. Això de viure tants anys deu ser cosa de prendre’s la vida amb calma… ja ho diuen els metges!!
Se me ocurren unas preguntas: Cuando la conseguiste ya etaba embarazada ¿no? Si no fué asi ¿como se llama el susodicho sinverguenza? ¿Se hizo cargo de la situacion?
Sí Raquel, ja te uns anyets. És una cuora, en diuen de “capsa xinesa” perquè pot quedar tota ella dins del caparaçó. Sempre he tingut una gran debilitat per les tortugues, es prenen la vida amb calma i tot el que necessiten ho porten al damunt.
Corto, nadie se ha proclamado en ningún sentido pero Nautilus está muy arropada por nosotros, su familia…
De hecho ha puesto ya varios huevos, uno al año más o menos… pero no están fecundados, de manera que no podemos -ni debemos- buscar culpables o achacarle a ella una desenfrenada e indecente “mala vida”.
Me alegro de leerte por aquí!
Pobreta, compreu-li un amant! Segur que li agradaria…
Un amic meu té tortugues de terra i va tenir cries… quina monada!!!
Sempre m’han semblat molt interessants aquests “fòssils vivents”.
Nautilus és ella…
És curiós, això dels ous no fertilitzats, i si a les dones ens passes el mateix….? Ui, quina por!!!
Raquel,
Curiosament és el que hem diu ma mare, “posa-li un mascle, pobreta, que vol ser mare!”
Natxo,
Sempre m’ha fascinat com els va evolucionar l’esquelet, les costelles van passar a ser la cuirassa.
Patrícia,
Demà ens veiem a la biblio.
Abraçades a tots!!