El cementerio de Facebook

novembre 23rd, 2009 | Categories:Pequeñas realidades | Etiquetes:,
Magda Revetllat

 foto_398305_CAS

Facebook ha abierto un espacio virtual para sus difuntos. Más allá de la excentricidad de la idea he visto el logo y me ha impresionado como alguien puede hacer, de una manera tan simple y a la vez sofisticada, representación de una idea.

Al aumentar la sombra de la ”f” ha quedado inagurado el cementerio. 

¡Larga vida a Facebook! 

  1. novembre 23rd, 2009 a les 11:12

    Aquí es un rauen les “grans” idees del diseny: coses “aparentment” simples.

  2. Raquel
    novembre 23rd, 2009 a les 14:00

    Mare meva se les inventen totes!!

  3. Patrícia
    novembre 24th, 2009 a les 09:08

    El diseño muy guapo, y la idea de un facebook para fiambres me parece muy sugerente, hasta creo que merece un cuento !!!

    Eso sí, yo me he dado de baja. ;P

  4. Magda
    novembre 24th, 2009 a les 11:13

    Hola Natxo, sí, és que m’ha agradat per això, tan senzill i tan ben expresat, i com tu dius “aparentment” perquè de senzill poc té, això ha estat molt estudiat.

    Raquel, si, jo també vaig “flipar” una mica… Els hi portaran flors virtuals? Hi haurà un negoci al voltant de postals i altres objectes? Jo ja m’ho espero tot.

    Patrícia, és que penso que no es pot estar a tot arreu, jo també m’estimo més el mon dels blogs per tota la informació que m’aporten, més que el facebook.

    Moltes gràcies a tots tres pels vostres comentaris!!

  5. novembre 24th, 2009 a les 13:14

    Un conte de la Patrícia al respecte del cementiri facebookià? Sona molt interessant…
    I més sabent que la Magda pot ésser la il·lustradora.

  6. novembre 24th, 2009 a les 18:54

    Doncs sí. Esperem la història…i els colors! :)

  7. novembre 26th, 2009 a les 21:00

    Ya había leído esta noticia, soy usuario de Facebook, aunque cada vez que la visito tengo un montón de gente que quiere que asista a un determinado acto, o que me haga seguidor de un grupo, o que me han mandado una solicitud de hacerme amigo de una determinada organización…
    Voy pulsando “No asistiré” o bien “Ignorar”. Estoy empezando a pensar en darme de baja, pero no quisiera aparecer en ese cementerio virtual, ya me llegará mi hora y terminaré como todos, en un cementerio real.
    Saludos

  8. Magda
    novembre 26th, 2009 a les 21:13

    Ja, ja… Muy bien pensado Jubilado.

    Yo me pregunto, y quien pondrá a quien en ese cementerio? Dado que uno mismo no podrá hacerlo, quien lo hará? Con consentimiento de quien?

    Gracias por la visita!

  9. Magda
    novembre 26th, 2009 a les 21:14

    Patricia, Natxo i Raquel,

    Això del conte… doncs no és mala idea!

    Jo ja tinc el final: hi vet aquí l’esquelet d’un gat, i vet aquí l’esquelet d’un gos…

    ;)