Percepció de privacitat
El Facebook és ara mateix una de les xarxes socials més gran que existeixen. Tot s’ha de dir i és que aquesta xarxa, que més d’un encara no li troba utilitat, podriem dir que esta pensada per una banda, una manera de que la gent pugui trobar les seves amistats a traves de la xarxa (és habitual sentir que algú ha quedat per sopar amb els seus companys i companyes d’E.G.B, gràcies al Facebook) i per l’altre que es puguin compartir afinitats.
I és veritat jo m’he trobat amb força gent que feia molt de temps que no sabia de la seva existència, tot i que, també he reconèixer que sóc d’una generació que això de la tecnologia encara li fa força al·lèrgia i fins aquí molt bé. Però últimament hi han motius que m’estan fent plantejar deixar el facebook, el principal és la poca percepció de la gent a la seva privacitat i al mateix temps a la teva. M’explico:
El Facebook, tal com he dit, es basa amb les “connexions” i causes que genera la gent, o sigui, si jo per exemple, vull crear una campanya perquè plantint un arbre a una plaça, puc crear aquesta campanya i enviar-la a totes les meves amistats, de manera que puc tenir una difusió bastant important. Però a més a més de les causes (campanyes), també s’hi poden afegir fotografies, videos, enquestes, convertint-lo també en un espai personal.
I aqui ve el perill, ja que per exemple en cas de les fotografies, amics i amigues sense cap mala fe quan pengen les fotografies, col·loquen “etiquetes” per a que qui miri aquella fotografia, pugui reconèixer facilment qui és qui. Molt bonic, però algú m’ha preguntat si en una foto q m’han fet ha de sortir el meu nom, sabent que la veura gent que no em coneix de res?
D’això se’n diu falta de percepció de la privacitat i aquesta falta de percepció de vegades poc causar estralls, ja que són moltes les empreses que cerquen al Facebook, de quina pasta estas fet, per a veure si ets massa comunista i així no t’han de contractar….De manera que si us plau, ves al teu perfil i configura bé la privacitat.
Ei!!
Doncs tens raó, és una cosa que sovint no es té en compte, però cal tenir una mica de cura envers la nostra privacitat a internet, no se sap mai…
Merci pel suggeriment!
Mestre, una gran reflexió. A vegades cal ser més crítics amb les tecnologies socials. Som més lliures amb el 2.0 o som més esclaus de la nostra imatge o personalitat digital. Gran reflexió, Quim.
Darrerament sembla que no siguis d’aquest món si no estàs immers al Facebook! I l’experiència de ser-hi deu ser molt excitant, a jutjar per l’afició que desperta entre, com a mínim, moltes de les meves amistats i coneguts, subjectes que ja sobrepassen els 30 anys i, a priori, ja una mica lluny d’aquestes coses. Diuen que és una manera de retrobar-se amb antics companys, de comprovar directament què fan, on ho fan i quina cara fan després dels anys, de quedar per sopar sense haver de regirar entre antigues agendes de telèfon…
Però la qüestió que tu Quim planteges em sembla important: què passa amb el nostre espai personal, aquest que es reserva als amics que tu has triat i mantingut com a tals i consideres mereixedors (a ells i només a ells) d’aquesta petita parcela pròpia d’intimitat? Fer xarxa és una enorme avantatge en molts àmbits de la vida, tant professionals com personals, però construir la pròpia xarxa d’amics al llarg de tota la vida és una cosa prou costosa en temps i gratificant en entrega de confiança que jo em pregunto si a vegades no frivolitzem un pèl massa a l’hora de compartir la nostra privacitat. Però bàsicament tot aquest discurs tan embrollat és per dir que continuo preferint ensenyar les meves fotos i explicar les meves coses als meus amics de sempre amb una cervesa entremig!
@Núria, t’has de fer un bloc!!!