Situació Laboral (2a. part)

Baixada de pantalons !!!

En el capítol anterior: Estic malalt … no puc treballar.
Esgoto l’atur … demano la invalidesa.
M’humilien … acabo fel una “merda”

Una vegada confirmada la denegació d’invalidesa, i ja més recuperat del tracte rebut pels “éssers” del CRAM … no et queda d’altre que anar a pactar la teva situació laboral amb “l’empresa” (entenguis per “empresa”: el cap; la secció; el departament; o amb qui sigui que hagis de parlar).

Has de fer-los entendre, que tens una malaltia, que no et permet treballar (segons informe mèdic del metge de la Unitat de Medicina Interna -Especialistes-), però que alhora, rebutja el CRAM, perquè no reconeix aquesta malaltia.

Podeu imaginar-vos la cara que posa “l’empresa” quan sent aquesta bogeria… no pots treballar, però si pots treballar … en que quedem ????. Tu els hi expliques tot el rotllo, i els hi demanes que et busquin un lloc més adient per la teva situació actual.

Confiant, amb que sigui una bona “empresa”, i s’avinguin, a fer-te el canvi de lloc de treball:

1a.- Tu seràs capaç d’adaptar-te al nou lloc ??? -(Saps que has d’evitar qualsevol situació que et provoqui estres, i aprendre una nova feina, no és pas el millor que pots fer),.
2a.- “L’empresa”, té personal capacitat, per ocupar la plaça que has deixat vacant ??? … o té que contractar algú altre ???
3a.- En quan al sou … què passa ??? si sol·licites un lloc amb menys responsabilitat, t’hauran de baixar els ingressos … podràs subsistir amb la reducció de sou ???
4a.- I l’horari … no aguantaràs vuit hores de feina !!! … -ni amb horari continuo, ni molt menys, partit-

En quan a la “empresa”, no és cap ONG , si un treballador no rendeix … doncs al carrer; 25 dies per any treballat i llestos !!!

És cruel dir axó, però és així. No són les “empreses” les que s’han de fer càrrec dels treballadors amb malalties … per això cotitzem tots a la Seguretat Social.

Potser tindrem que tornar a recollir 140.000 signatures, com amb la ILP FM/SFC, però aquest cop l’haurem d’anomenar IRM (Iniciativa Reconeixement Malaltia) i presentar-les al Parlament de Catalunya.

O com molt bé diu el nostre amic Marc: “el que no surt al telenotícies no existeix”, doncs a mi, hem semble penós tenir que arribar a aquest extrems … que voleu que us digui !!!

Ministro de Sanidad y Consumo: Sr. Bernat Soria Escoms …… Basta ya !!!
Consellera de Salut:                     Sra. Marina Geli i Fàbrega … Ja ni ha Prou !!!

No som malalts “fantasmes”, dels qui tothom n’ha sentit parlar algun cop a la vida … però ningú, n’ha vist mai cap !!!
Tenim nom i cognom; tenim cara i ulls; tenim edat (malauradament, cada dia, hi han més adolescents).

Senyor Ministre, Senyora Consellera, posin-se les “piles”i arreglin aquest vuit legal de una punyetera vegada, perquè si ens hem de tirar al carrer com els estudiants amb el Pla Bolonya, o tallar el trafic com els treballadors de la Nissan … ho farem, no en tinguin cap dubte, encara que amb aquest acte, alguns hi deixin la poca salut que els hi queda !!!.

-Mercè-

Tags: Malaltia