Baixada de pantalons !!!
En el capítol anterior: Estic malalt … no puc treballar.
Esgoto l’atur … demano la invalidesa.
M’humilien … acabo fel una “merda”
Una vegada confirmada la denegació d’invalidesa, i ja més recuperat del tracte rebut pels “éssers” del CRAM … no et queda d’altre que anar a pactar la teva situació laboral amb “l’empresa” (entenguis per “empresa”: el cap; la secció; el departament; o amb qui sigui que hagis de parlar).
Has de fer-los entendre, que tens una malaltia, que no et permet treballar (segons informe mèdic del metge de la Unitat de Medicina Interna -Especialistes-), però que alhora, rebutja el CRAM, perquè no reconeix aquesta malaltia.
Tags: Malaltia
Per que hem de sentir vergonya d’estar malalts ???
Cada dia més, a la nostre seu d’Acsfcem, arriben malalts de SFC i FM amb l’angoixa de no saber que passarà amb la seva situació laboral.
De cop i volta, se adonen que no poden desenvolupar aquella feina, que fins ara, venien fent (en alguns casos, des de molts anys enrere) i que ara son incapaços de tirar endavant.
He pogut constatar, en tots els casos, que aquestes persones que gaudien amb el seu treball, havien lluitat força per aconseguir-lo (alguns opositant, d’altres guanyant-se el càrrec des de avall,) el que vull dir … és que els hi agrada treballar, que volen seguir treballant … –el problema és que no poden-.
I aquí comença el calvari per a tots ells !!!
Tags: Malaltia
Toc, toc … que hi ha algú ???
Ep, lectors incondicionals, fans embogits.!!! … M’heu abandonat ???
Bé, després d’aquesta petita broma, -per trencar el gel- vull demanar-vos excuses per no haver pogut escriure res, fins avui. Com tots sabeu, sóc una malalta de SFC, i quan forces massa la màquina acabes petant, i això és el que m’ha passat.
Venia duent un ritme de vida massa fort i en arribar les festes Nadalenques, encara em vaig forçar més. El meu sistema immunològic -com és lògic- també es va veure somes a aquesta pressió i evidentment, va fer de les seves: dos processos gripals, una lumbàlgia -que encara arrossego- i sobre tot, aquest cansament que no hi manera humana de treure-te’l del damunt …-els qui ho patiu, ja ho sabeu, oi ???-.
En tot aquest temps, he intentat posar-me davant l’ordinador i escriure quelcom, però en les cinc o sis vegades que ho he intentat, m’ha estat impossible construir una frase amb coherència … em bloquejava a la primera de canvi, i quantes més voltes li donava, pitjor anava la cosa; així doncs, vaig haver de desistir i deixar-ho per a més endavant.
Ara sembla que la cosa ha millorat, fins i tot, tinc en ment un article massa “gran” per a mi, ja que toca un tema delicat i molt complicat, on estan implicats Organismes Oficials, i que en principi, té escassa -per no dir cap- solució, però és un tema que angoixa a molts malalts, i jo com a voluntària d’atenció al malalt a la seu de Acsfcem, estic vivint cada dia més.
No sé si me’n sortiré -sóc massa “novata” encara-: el que si faré, és intentar-ho. Sortirà millor o pitjor … no ho sé; però si més no, alguna cosa sortirà i pot ser, algú ho llegirà i fins i tot, algú hi pensarà …..que ja és molt !!!.
Ara només em resta acomiadar-me -que per avui ja ni ha prou-. Recordeu que aquest bloc el portem persones malaltes, i quan no editem res, no és per mandra, és per malaltia. Faig aquest comentari, perquè hi ha una persona, que s’ha pres moltes molèsties en ensenyar-nos a fer un bloc i a mantenir-lo, i no voldria pas que penses, que ho em deixat corre, ven al contrari, crec que totes les seves “alumnes” el tenim molt present alhora de posar-nos davant l’ordinador, i no voldríem en cap cas, decebre’l.
Fins ben aviat !!!!!
-Mercè-
Tags: SFC
El passat dimarts 25 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, i a l’Auditori del Centre Cultural de les Corts, c/ Dolors Masferrer, 33-35, es va fer la presentació del llibre de Carme Puche, “Dedicatòries, les dones que no has conegut”, projecte guanyador de la 4a. edició (2007/2008), del Premi per la Igualtat de les Corts, Mª Àngels Rivas Ureña.
L’acte va ser presidit per la Regidora del districte de les Corts -Montserrat Sánchez-, la Consellera del districte -Dolors Gómez-. la historiadora -Mary Nash-, i la autora del llibre -Carme Puche-.
Va ser una exposició molt commovedora, on l’entusiasme de la autora, ens va encisar a tots, ens va encomanar les ganes de arribar a casa, el més aviat possible i, començar a llegir totes aquestes histories que, darrera de cada una d’elles, hi ha un personatge real, amb les seves vivències, emocions, sentiments, lluita, dolor ……
Són dinou histories de persones que han lluitat per la seva “vida”, tan si era política, com familiar, de salut, de creences …. persones que no ho tenien gens fàcil –sobre tot les dones- donat que eren altres temps i, tots sabem com se les gastaven llavors !!!.
Crec que es una magnifica manera de conèixer totes aquestes persones, -algunes anònimes, d’altes amb nom- i retre’ls-hi el nostre petit homenatge llegint aquest llibre, que podeu trobar també en format PDF.
Graciés, …. Dones que ja coneixem !!!!
-Mercè-
Tags: Dones
El dia 20 de novembre i, coincidint amb la Setmana de la Ciència, l’Any Internacional del Planeta Terra i de la Patata, les professores de la UB, Montse Illán i Imma Palma, ens van preparar tres “tastes” fets amb patates:
Patates fredes amb sèsam i romaní. 
Coca Mallorquina de patata i albercoc.
Bunyols de patates emmascarades.
Aprofitant la recent remodelació del Mercat Municipal, enguany, es va fer dins el Mercat de Les Corts -un espai preciós i molt adient- on ens varen ensenyar com cuinar-la, per aprofitar millor les seves propietats. Ens van parlar del seu valor nutricional i quin paper té, dins una dieta saludable.
Tot plegat va ser un acte molt amè i distes, on hi varen participar des de els comerciant, els clients, i tothom que senzillament s’acostava a donar un cop d’ull.
-Mercè-
Tags: Patates
Districte 38
Els orígens del barri de La Marina de Port, (tothom el coneixerà per Zona Franca), varen ser principalment agrícoles, mostra de això, son algunes cases que encara hi queden, com la Masia de Can Mestres, que -recordant vells temps- ha estat rehabilitada i s’ha convertit en un espai, on hi conviuen la agricultura (horts urbans) i una petita granja, on hi tenen cabuda conills, gallines, aus, bens i, fins i tot, cabres.
L’any 1819 amb la inauguració del canal de la Infanta, els conreus de secà, passaren a ser de regadiu. Aquell fet, va propiciar l’interès de les industries per establir les seves empreses, en aquells terrenys. Poc a poc, els camps varen desaparèixer per donar pas a la industrialització.
Tags: La Marina de Port
M’estreno en aquesta disciplina de “blocaire” volent parlar de la importància de les associacions, no sols en la nostre, sinó en qualsevol malaltia.
El meu contacte amb elles, va ser tot just fa un any, encara que hi estava associada des de feia vuit, mai havia trepitjat la seva seu. Arrel d’un esdeveniment organitzat per la meva associació -i amb les forces suficients per fer-ho, es clar- vaig aixecar el “cul” del sofà i va ser aleshores, quan hem vaig adonar del que m’havia perdut al no fer-ho abans.
Tags: Associació