LES VEUS / LAS VOCES

Testimonis de preses. Testimonios de presas

MÉS VEUS / MÁS VOCES

Carme Claramunt Bonet

“Estimada tieta. Ya lo notificarás a mi nunca olvidables hermanos  y sobrinos y a las amistades, que me han fusilado. Que yo rogaré por todos  porque aquí  en la Tierra no os falte de nada. Tened  mucho valor para resistir este golpe, que todos  tenemos que hacerlo. Yo nada más pido perdón  para los otros compañeros y justicia, ya que yo no he podido disfrutar de ella.”

Carta escrita a Angelina Picas des de la capella de la Presó Model, matinada del 18 d’abril de 1939. Arxiu Personal de Joan Mercadé Rius

Isabel Vicente

“Rebíem notícies diàries des de la Model i altres presons, d’afusellaments en massa. Deu, vint, i fins i tot trenta,… eren les “sacas”, que per la matinada els conduien al Camp de la Bota. Plors, crits, malediccions. Aquests foren els anys més terribles de la meva jove vida i que no oblidaré mai.”

Tomasa Cuevas

“A los dos o tres días de estar en la enfermería, vino el cura  para ver si necesitaba de sus servicios. Al preguntarme qué tenía, le dije: “Muchos palos que me ha dado la policía”.

Isabel Vicente

“Dones i més dones arribaven gairebé diàriament procedents de diferents províncies espanyoles; a les dues o a les tres de la matinada. Anaven de pas cap a altres presons. Havíem d’aixecar-nos i fer-los lloc en els nostres reduïts espais de terra. Venien afamades i destrossades pels maltractes i sofriments, per la pèrdua d’éssers estimats.”

“Amb els casos d’homosexualitat -que n’hi havia-, a les que enganxava (el director), les feia pelar al zero”

Soledat Real López

“La única guerra que se pierde es la que se  abandona (…) Jo tinc aquest lema

Maria Salvo Iborra   

“És paradoxal, oi, pensar que estàs privada de llibertat i alhora sentir que no et poden   dominar? No et senties  dominada, ni molt menys (…)  creiem que teníem la força  de la  raó, i no varem cedir mai (…) Per a mi, la presó va ser una escola de capacitació política i cultural”

“La prisión estaba regida por monjas, con su peculiar forma de tratar a las personas, con sus favoritismos,… con una frialdad y falta de humildad ante tanta tragedia que les rodeaba. Por un lado nos trataban como a niñas descarriadas, y por otro como a poseídas por todos los demonios”

“Malgrat tot, l’esperit de solidaritat i compayerisme es va imposar”

 Victoria Pujolar

“La vida oficial se componía de monótonos recuentos de mañana  y tarde; formación y  Cara al sol en el patio; tareas de limpieza y talleres  obligados para las juzgadas a destinos, es decir, cocina, oficinas,… Las vejaciones… La misa  obligada del domingo,…  y eternamente, el rancho infecto.(…)

Tomasa Cuevas

“Se hacían bastantes labores; sobre todo centros de mesa de hilo, algunos muy finos, en los que nos dejábamos los ojos, pero que se vendían bastante  bien,  aunque las monjas se quedaban con una parte regular”

Soledad Real

“…los tapetes se planchaban rebañándolos en agua de arroz cocido y extendiéndolos sobre un cartón, o sobre tablas de madera, y cogiéndolo con alfileres, y poniéndolos al sol a secar. Así, en los días de sol, el patio estaba lleno con todos esos tenderetes de tapetes de ganchillo puestos a secar”.

“Nos tocaban para dormir en aquellos tiempos, dos losetas y media, es decir, cincuenta centímetros, y estábamos tan apelmazadas que a veces decía alguien en medio de la noche: por favor, chicas, volvámonos, que no puedo más, que tengo muchos dolores. Y tú oías a alguien que dirigía la orquesta y decía: a la uuuna, a las doooos, a las treees, y bumm, dábamos la vuelta”

Laia Berenguer i Puget

“L’hort el feien conrear a les preses condemnades. Era força gran, tenia dues basses i hi havia un rierol. Nosaltres no podíem sortir mai de l’hort, que era  envoltat per  dos filats de ferro; a més, sempre hi  havia una monja que vigilava a les treballadores”

Soledad Real

“Las que peor se lo pasaban eran las madres. Pues  las madres que tenían niños, fueran  de delito común o  políticas, iban a las cárceles con los niños. Entonces  las madres  tenían esa doble lucha de tener que sobrevivir con el hijo, que era darle lo mejor  del rancho y el chusco de pan, o venderlo para comprar jabón y lavar la ropita”

Isabel Vicente

“Dones, milers de dones dormint a terra en brutes màrfegues, amb polls, ronyes, i xinxes per milions,  perquè era un edifici molt vell i  amb molta fusta, (…)  Moltes dones  tenien els seus fills  amb elles.  Les criatures  campaven tot el dia per allà sense cap ocupació, plenes de picades i mals a la pell, pintades d’un  desinfectant de color, que era l’única cosa que feien servir.”

Laia Berenguer i Puget

“La tornada al poble va ser cruel. La gent, els veïns,..tothom tenia molta por. Has de  pensar que no ens ajudava ningú; ho tenien prohibit per la Falange,  que els  havia amenaçat dient-los que qui  parlés amb els que havien  estat  a la presó  serien els següents a entrar-hi.”

Enriqueta Gallinat i Romàn

“Molta gent que em coneixia no em saludava. Gent que jo havia tractat, fins i tot aquells a  qui havia ajudat durant la guerra,  no em van fer costat. No es volien  acostar a una dona  acusada de roja  separatista. Tenien por.”

MÉS VEUS / MÁS VOCES

 

 

 

 

Un pensament a “LES VEUS / LAS VOCES

  1. Josefina

    Son relats esfereïdors però a la vegada plens de fortalesa i energia per part d’aquelles dones que varen saber lluitar i a la vegada un testimoni de solidaritat entre elles mateixes.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *