Una falsa Gestió Cívica: Uns requisits titànics

Reprenent el tema de la nova gestió del Centre Cívica. Al primer article vam explicar aquesta unificació de serveis, al segon article vam aprofundir en el procés participatiu que ha dut a terme l’ajuntament de Districte.  En aquest article parlarem sobre quins són els aspectes bàsics que regularàn el concurs per optar a aquesta gestió cívica.

Uns requisits contraproduents

El document que regula les característiques de les entitats que poden optar a la gestió cívica és un plec de condicions. Les entitats que no compleixen certs requisits, no poden participar al concurs. El plec incorpora tres requisits bàsics per optar al concurs de gestió.

    El primer, i ja comentat en anteriors articles, és que l’entitat que opti al concurs no tingui ànim de lucre. Aquest és un requisit plenament consensuat amb les entitats que permet, com ja hem dit, potenciar el tercer sector i reforçar el projecte particular reinvertint els beneficis en cas que en generi.

    El segon requisit és que l’entitat estigui arrelada al territori o tingui experiència en el sector. Són les dues demandes molt lògiques. Però aprofundim una mica més. Què entén l’Ajuntament per entitat arrelada al territori? El concepte no queda ben definit als documents. Però per boca de la Gerència Tècnica de Districte el territori és tota la ciutat de Barcelona. Així doncs, mica en mica, es desdibuixa un dels punts forts que té el model de gestió cívica. Que és que el teixit associatiu gestioni els propis equipaments. Es perverteix així el sistema, convertint les associacions en prestadores de serveis fora del seu territori natural (el barri, el districte…).

    L’últim requisit, i el més negatiu des del nostre punt de vista, és el d’haver gestionat en l’últim any un pressupost igual o superior a la quantitat subvencionada per l’Ajuntament. En aquest cas, l’estimació aproximada és de 350.000€ l’any. Aquest requisit implica que les entitats del barri no puguin assumir la gestió si no és associant-se amb alguna altra entitat que ja es trobi gestionant un equipament d’aquesta importància. Com es pot veure en aquests gràfic, molt poques de les entitats que conformen la Plataforma de Gestió Ciutadana mouen aquesta xifra de diners. Es cert que hi podem trobar algunes excepcions com seria el cas del Secretariat de Sants que gestiona el Casinet i les Cotxeres de Sants o el del Bidó de 9Barris que gestiona l’Ateneu Popular de 9Barris. Però més que la quantitat que gestionen cal pensar en el procés que els ha portat a gestionar aquests volums, un camí de creixement al llarg dels anys i amb uns requisits inicials molt menys estrictes.

Grafic actualitzat

Sens dubte, tenir liquiditat és important per poder fer front al projecte i garantir l’estabilitat dels treballadors, però una aposta forta per part de l’Ajuntament hauria de facilitar l’entrada de les entitats de base que generalemtn no disposen de tants recursos econòmics. Si l’ajuntament posés una voluntat real en la participació als barris, garantiria la liquiditat econòmica d’aquest tipus de projectes.

En resum, creiem que els requisits degraden d’arrel el concepte de gestió cívica. Ens preocupa pensar quin tipus d’entitat pot guanyar aquest concurs de gestió que és poc restrictiu en l’àmbit territorial, però molt en l’àmbit econòmic. És difícil de dir sense tenir accés a les dades, però sens dubte seria més fàcil que la fundació d’obra social d’un banc gestionés el Centre que no pas una associació de veïns de base.

Leave a Reply

 

 

 

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>