|
|
Definitivament, NoCarrier m’ha servit per fer moltes proves amb els blocs de les corts. Però, apart de les feines d’administració de lescorts.cc i blocs.lescorts.cc tinc dos blocs més un de personal on sobretot hi parlo del barri i el meu bloc des de fa molt temps i un altre que he començat fa poc on parlo sobretot de temes tècnics. Així que tot i deixar-vos una sèrie d’articles d’iniciació relativament interessants. Ja ha arribat l’hora definitiva de fer les maletes: els mateixos articles que tinc aqui els he traspassat a flametes, així, que per articles bàsics sobre tecnologia els podreu trobar allà i material algo més avançat serà a geektic.com
I sí, jo que m’hi poso sempre tant pesat amb la pols. Que si pinzells, a la pols que cau aspirador. Bé, sembla que m’hagi oblidat que la pols es posa a tot arreu i tot i que una gràfica quedi mirant cap avall no vol dir que no pugui contradir la llei de la gravetat. El cas és que divendres vaig notar que a l’ordinador li passava alguna cosa estranya, per 3 vegades se’m va penjar. I això que faig servir linux, control amb els sensors de temperatura i cap problema, li vaig passar un control de memòria i també perfecte. Així que, què esta passant? Vaig tornar a engegar el sistema després d’una estoneta i va semblar que carregava bé, fins que de cop. Focs artificials! Una immensa flamarada que fa sortir de la torreta. Desmunto, test tàctil, ja que si alguna cosa s’ha cremat ha d’estar calenta i … AU! la targeta gràfica. una ATI Radeon X700 de Saphire i de poc més de 2 anys, amb el ventilador encallat per culpa de la pols.
A la foto en gran es veu clarament la pols al ventilador i la cremada just entre el condensador de la dreta i el punt on s’endolla el cable del ventilador i forats on hi havia d’haver algunes soldadures.
Total, que m’he hagut de comprar d’urgència una gràfica de gama baixa, però aquest cop amb un dissipador millor i de bon fabricant, és aquesta.
Per cert, què és?
Bé, segons la LPI, totes les obres tenen drets d’autor des del moment en què son publicades. Això faria, que si un article us interesa i us en voleu aprofitar, simplement, no poguéssiu fer-ho per què el copyright m’ampara. Per tant, si jo us vull informar de què simplement podeu fer-la servir, això si, seguint algunes normes. Faig servir una llicència Creative Commons.
Tant nocarrier, com flametes, tenen una llicència BY-SA, o “reconeixement”-”compartir igual”. Per tant, jo simplement demano, que si feu servir algun article meu. Simplement heu de citar la font en què us heu basat, sol ser ideal citar l’article original o el blog d’orígen i saber, que el que feu de la meva obra s’ha de llicenciar també sota creative commons.
Podeu consultar tota la informació al respecte al web de Creative Commons Catalunya.
És ocasional, sobretot pels usuaris novells, trobar-se amb dubtes sobre seguretat. I més pels usuaris de windows i encara més si aquest usuari de windows té tendència a veure les notícies de certs canals de més caire sensacionalista que una altra cosa.
Així que a continuació deixo una sèrie d’indicacions sobre seguretat bàsica (en windows):
Continua llegint Seguretat bàsica.
De vegades, quan creo una categoria, em sento una miqueta en la obligació d’explicar-me. La major part de les ocasions, queda explicada per si mateixa, és útil des del primer moment. Però en aquest cas, és una espècie de cul de sac d’on no se’n veurà resultat fins passat un temps.
Simplement vol dir això: “Fauna”. Però bé, existeix per parlar sobre els diferents tipus d’individus que et pots trobar a la vida digital, i no tant digital. De fet en aquest cas el “detonant” me’l vaig trobar al Cornelia (Bar, Avda Madrid/Galileu).
Sobre el “detonant”:
Continua llegint Fauna i la seva història.
no, no m’hi he tornat boig ni és una errata. Sí, he dit Windows. Estrany? doncs apa. Totes les criatures son benvingudes aqui.
Però creia que feia falta parlar d’això per dos motius: Cada cop es venen més ordinadors portàtils i el “touchpad” és una ronya de sistema. Així que em centraré en com fer les coses amb el teclat en comptes del ratolí. De fet es podria fer absolutament tot només amb teclat, fins i tot navegar per internet, amb més o menys comoditat. I per què en Windows? Per dos motius més: Tots els putos portàtils comercials porten Win preinstal.lat. Qui ha sabut reventar el Win del seu portàtil i fotre-hi Linux (tal com cal), no necessita ni de conya un consell com aquest.
Continua llegint Abreviatures de teclat. Versió Windows.
Darrerament aquest concepte, que no deixa de ser un concepte i bastant complexe, no deixa de sentir-se a tots els medis.
Tot i així per poder explicar el 2.0 potser hauria de fer cinc cèntims sobre què seria 1.0 no?
1.0 – Pàgines estàtiques, actualitzades amb més o menys freqüència, però de les que el seu contingut depèn de la figura del “webmaster”, que serà qui s’ocupi de totes aquestes modificacions i per tant el manteniment del contingut recau en una sola persona o grup de persones clarament definit. Potser els dos exemples més propers de 1.0 serien la pàgina de la Repúbli-k de l’Avern, i la de Diables de les Corts.
2.0 – El concepte 2.0 també és conegut com “Web social”.
Continua llegint WEB 2.0
El juny de 1978, Intel paria el 8086. Un processador que marcaria el mercat de l’ordinador domèstic fins l’actualitat. Avui en dia la major part dels ordinadors que poguem tenir a casa estan basats en aquesta primera arquitectura x86.
X86 simplement es refereix a les instruccions que aquests processadors són capaços d’interpretar i per tant definieix com s’han de programar les aplicacions per aquest tipus de processador.
Els seus successors van seguir nomenclatures similars: 80186 i 80286 també de 16 bits i 80386, 80486 de 32; a partir d’aquest moment la nomenclatura torna a cambiar i apareix el Pentium 80586 i tots els seus successors més recents (Pentium PRO, MMX, III, IV) mentre que altres fabricants com AMD els anomenaren K5, K6, Athlon.
L’hegemonia d’Intel sobre aquesta arquitectura va ser superada precisament per AMD l’any 2000 amb l’aparició de x86-64, una arquitectura de 64 bits que preservava una compatiblitat complerta amb l’anterior arquitectura de 32. És a dir: L’aparició del 80386 va fer que l’arquitectura de 16 bits anterior quedés obsoleta, però els programes vells no podien aprofitar tota la potència d’aquests 32 bits, ja que el processador era incapaç de dividir-los en 2 de 16 i per tant en cada cicle tot i que el processador pogués treballar amb 32 bits només n’aprofitava 16 de reals. L’aparició d’aquesta arquitectura de 64 bits, fa que el programari de 32 pugui aprofitar al màxim aquests 64 bits, dividin-los en 2 de 32 per temps de rellotge.
Actualment els processadors s’estan fabricant sobre aquesta arquitectura de 64 bits, però s’esta incorporant més d’un nucli dins el mateix encapsulat, d’aqui els famosos “dual core”, “core 2 duo” o Athlon64×2, etc…
Un cop hem vist què és “sindicar”, un “feed” i com s’hi organitza la informació (XML). Vull començar pel lector que faig servir jo.
Abans de res, cal recordar que per disposar de qualsevol utilitat de Google fa falta tenir un compte de Gmail actiu i per tant, haver-s’hi registrat.
Per començar anirem a l’adreça de Google Reader. Si no tenim “cookies” activat al navegador o no ens hem validat previament a algun servei de Google, provablement ens demanara que subministrem les credencials per poder accedir.
Un cop hi haguem accedit ens proposara coses com “Visita guiada” o una sèrie de pestanyes que ens permetran navegar pels feeds recomenats per google (depèn de l’idioma en que el tinguem configurat). A dalt també veurem un parell de pestanyes:”recomendaciones” i “Navegar”. Podeu experimentar una mica amb l’entorn encara que no hi tingueu cap grup, però jo us recomanaria que directament us sindiquéssiu ja a algun bloc. Ja que el teniu obert aquest per exemple.
Continua llegint Els lectors de “Feeds”. Google Reader
|
|
Comentaris recents