Aligot comú oriental

Traducció de les pàgines 277 a 290 de: Forsman, Dick. The Raptors of Europe and the Middle East: a handbook of field identification. London: T & D Poyser, 1999. 589 p.: il.; 25 cm. ISBN 9780713665154.

Aligot comú oriental Buteo buteo vulpinus
Làmines 330-352

Subespècies: subespècie de l’aligot comú (pàgina 266) rebent aquí un tractament ple, des de que és reconegut sovint en el camp i la fase més comuna a la ruta migratòria de l’est.

Distribució: Des del N i E d’Europa (N de Suècia i Finlàndia a través dels estats bàltics, E de Polònia i E de Grècia) fins a Sibèria (riu Ienissei, N de Kazakhstan i el massís d’Altai). La major part de la població reproductora a zones boscoses de Rússia.

Hàbitat: Aligot forestal que es reprodueix a prop de cingles i àrees obertes de boscos, sovint a prop d’aiguamolls, rius i praderies.

Població: Població europea pèssimament coneguda degut a les dificultats en la identificació. Població finesa c. 10 000 parelles i la població total del O del paleàrtic, bassada en recomptes en migració, probablement de l’ordre de 200 000-30 000 parelles.

Moviments: Migrant de llarga distància hivernant en Àfrica fins El Cap. Recuperacions d’ocells anellats mostren que individus reproductors a Finlàndia migren sobretot a l’est del Mar Negre. Ocells de la zona d’Inter gradació entre vulpinus i buteo (‘intermedius’) hivernat en els Balcans, Turquia i el Pròxim Orient.

Migració massiva de primavera a Elat (Israel), on apareix des de mitjans de febrer, amb períodes de pas fort des de mitjans de març fins a mitjans d’abril. A la primavera de 1986 van ser comptabilitzats un total de 465 827 ocells, amb un pic durant tot el dia 2 d’abril de 130 000. Dues onades de migració enregistrades, una primera cap a finals de març –principis d’abril component-se d’adults, i una segona onada després de mitjans d’abril component-se principalment de joves. Formes marró grisenques migren de promig abans que les marró rogenques i les fosques. Ocells finesos arriben a les zones de reproducció més al nord (70º N) durant l’abril.

Migració de tardor força aviat, coincidint a Finlàndia amb la migració de l’Aligot vesper, començant durant l’agost i amb el seu pic la primera meitat de setembre. Rutes de migració importants segueixen les costes E i O del Mar Negre (32 000 al Bòsfor el 1971) creuant el nord-est de Turquia (205 000 la tardor de 1976), amb pics de migració finals setembre- principi d’octubre. Rar a Elat a la tardor, agafant una ruta més cap a l’est sobre la península aràbiga i Djibouti, on 98 000 van creuar el Mar Roig el 1987.

Caçant: Caça semblant a l’aligot comú, però més restringit a boscos. Durant la reproducció, especialitzat en capturar petits rosegadors, amb ratolins de camp, d’aigua i talps formant la dieta principal. Quan els petits mamífers escassegen canvia parcialment a rèptils, amfibis i ocells, especialment polls. També menja insectes grossos. Caça des de perxa com l’aligot comú, però també planeja regularment i per períodes llargs.

Identificació de subespècies

Longitud 39-47 cm.

Envergadura 100-125 cm (n=60; migrants Israelians; W.S. Clark, no publicat)

L’extensa variació en el plomatge dificulta la identificació i els adults especialment apareixen en diverses formes de color distintives. Patró de les plomes de vol i de la cua, així com els moviments de les ales en vol batut i la postura de les ales en planejar i remuntar són els trets més fiables per separar d’espècies que poden donar lloc a confusió com l’aligot rogenc. No sempre és possible de discernir de l’aligot comú nominal.

Sumari d’identificació : Generalment molt similar a l’aligot comú, però més petit i lleuger i més àgil en vol amb batecs d’ales més ràpids. Les plomes de vol són més blanques per sota que a l’aligot comú i el barrat a les plomes de la cua és més fi i més distintiu. Comparat amb l’aligot comú la part per sota del cos mostra generalment colors més vius i el barrat del pit és més fi i més regular en adults, on juvenils tendeixen a ser més regularment pigat que el comú. Atenent al plomatge els adults poden ser diferenciats en ocells amb formes marró grisoses, marró vermelloses, rogenc fosques i negres. La fase clara, com a l’aligot comú, no es dona a l’aligot comú oriental. Juvenils i adults tenen siluetes de vol diferents.

En vol, lluny. Molt similar a l’aligot comú amb vol més àgil, ales més estretes i mida més petita son normalment impossible d’avaluar amb fiabilitat. Mostra de mitjana parts superiors més grises que el comú, probablement degut al fort desgast del plomatge als quarters d’hivern. Parts superior de la mà mostra sovint un panell força extens de gris o blanquinós i la cua s’esdevé més pàl·lida cap a la base. Diferenciable de l’aligot vesper i de l’aligot rogenc per diferent vol i posició de les ales quan planeja/remunta (vegeu Aligot comú, Fig 43, p 268). Adults i juvenils difereixen en la silueta més que el comú, amb el juvenils sent més cuallargs i amb ales més primes que els adults.

En vol, de prop. Com l’aligot comú, la manera més fiable de distingir-los d’espècies similars és pel barrat de les plomes de vol.: rèmiges estan fina i uniformement barrades per sota, amb puntes més fosques. La cua mostra igualment força barrat fi i atapeït per sobre, tornant-se de vegades més pàl·lid amb barres esteses cap a la base. Infracobertores alars mostren una coloració típic amb una banda més fosca, una mitjana més pàl·lida i altre cop grans cobertores acolorides, deixant una banda clara ampla a la central de l’àrea de les cobertores. Àrea carpal pot ser força fosc i llis en alguns individus afegint risc de confusió amb aligot rogenc. Cloaca i infracobertores caudals regularment pàl·lides. Per sobre la mà sovint mostra un pegat més pàl·lid fora de les cobertores primàries enfosquides; és més petit i normalment restringit a la base de les primàries que fan la mà en els adults, però pot ser llarga i distintiva en alguns juvenils que recorden a l’aligot rogenc.

Parat. Aligot típic amb la punta de les ales arribant a la punta de la cua. La majoria d’individus identificats per la banda clara del pit entre una part més superior més fosca i el ventre. Cua marró vermellosa, grisosa o marró per sobre, sovint marcadament més pàl·lida cap a la base, amb barrat dens i prim. Molts adults, especialment les formes vermelloses i fosques, son més o menys uniformement acolorides per sota, sense banda al ventre.

Parts nues.  Peus i cera groga a totes les edats, més intens a adults que a juvenils; bec fosc, iris gris pàl·lid, gris marronós o marró clar a juvenils, amb pupil·la negra clarament visible. Els adults tenen un iris marró molt fosc i la pupil·la no és diferenciable en el camp. Adults primerencs (2n any calendari [a partir d’ara: ac] tardor — 3r ac primavera) mostren un iris intermedi, de vegades bicolor, amb la meitat inferior més fosca i la part superior més clara, sent la pupil·la distingible en condicions favorables.

Variació: Es donen tres a quatre tipus de plomatge diferent, sovint anomenades com la tipologia de colors: marró grisós, marró vermellós, rogenc fosc i negra (aquestes dues sovint combinades en la fase fosca). A l’aligot comú oriental manca la fase blanquinosa que existeix a l’aligot comú, encara que alguns individus (sempre juvenils)  són molt clars i escassament acolorits per sota. Però l’ocell més pàl·lid mostra cap i parts superiors normalment acolorides, que tendeixen a ser parcialment blanques a la fase clara de l’aligot comú.

Fase marró grisós[1]. La més comuna a part més a l’oest de l’àrea de distribució i predominant en els períodes primerencs de la migració a la primavera a Elat (Israel). Els adults són marró grisosos per sobre i el color base de la cua és principalment marró grisós o gris, amb o sense vermellós distal (lluny de la base). Parts inferiors blanquinós apagat amb marró grisós en el pit i infracobertores alars. Els juvenils són més variables i sovint no és possible d’assignar-los a una fase concreta, encara que el color base de sota el cos és més d’un gris groguenc i les infracobertores alars mostren menys taques marró vermelloses que un ocell jove vermellós típic. Molts juvenils semblen mostrar caràcters intermedis entre les dues formes.

Fase vermellosa[2]. Originari de la regió més a l’est que la marró grisós, però encara apareix per exemple a la població reproductora finesa. No obstant, més rar que la marró grisós. És de llarg la fase migrant més nombrosa a través de Elat a la primavera, començant la seva migració de mitjana notablement més tard que els ocells girs-marró. Per sobre, els adults són molt semblants al marró grisós, però la cua és més o menys rogenca i molt ocells també mostren marges rogencs cap el mantell i les cobertores alars. Per sota el cos i les infracobertores varia des de uniformement rogenc fins acolorit normalment però vermellós. Els juvenils sovint són difícils d’assignar a fase de coloració, però els ocells típics tenen un beix groguenc intens com a coloració base en el plomatge de sota el cos amb marró rogenc més que no pas taques marró grisoses fosques.

Fase rogenca fosca. Originària de més al sud-est. Ocells llunyans són difícils de diferència de la fase negra i per això és normalment inclòs junt amb les formes fosques. Els ocells foscos són molt més rars que les dues formes abans mencionades i comprenc només al voltant del 2-5% de la població migrant a Elat. Parts superiors com a ocells marró grisós, encara que de mitjana una mica més foscos. Cua sovint clarament gris, o rogenca i gris, amb barrat normal però distintiu. Plomatge per sota del cos és uniformement marró-rogenc intens, tan a adults com a juvenils, sovint mostrant pegats carpals marcadament més foscos i pit més pàl·lid, recordant moltíssim a l’aligot rogenc de la mateixa fase de coloració.

Fase negra. Mateixa distribució que fase rogenca fosca. Les dues formes deuen presentar de fet l’extrem pàl·lid i fosc de la mateixa fase. Parts superiors marró negroses distintivament més fosques que a les formes anteriors, i el plomatge per sota el cos és uniformement marró brea fosc, marró negrós o gairebé negre. En adults el fosc de la cua cap a l’ala i el fosc de la banda subterminal de la cua és normalment molt ample i distintiva.

Identificació subespecífica. No sempre possible distingir de l’aligot comú nominal. Els Ocells de la fase marró grisós especialment poden semblar molt similars. Molts ocells de la zona d’intergradació (per exemple. De Finlàndia) entre vulpinus i buteo sovint mostra caràcters intermedis o barrejats. En el passat aquests ocells eren considerats com la subespècie intermedius, que ja no és vàlida.

Espècies confusibles: És possible confondre’l amb diversos rapinyaires de mida mitjana, però especialment amb l’aligot rogenc donat que en molts individus el plomatge és pràcticament idèntic.

Aligot rogenc (pàg. 291). Distintivament més gran, amb vol actiu més poderós gairebé com el d’una àguila i amb les ales mantingudes en angle diagnòstic en remuntar i planejar. Molts adults diferenciables de l’aligot comú oriental per la cua blanca amb ataronjat translúcid a la meitat final, acolorit equitativament a les infracobertores amb pegat carpal fosc contrastat: pit pàl·lid contrastat amb flancs foscos i panxa, i per rèmiges distintivament grisoses i barrades per sobre. Els juvenils poden tenir un plomatge gairebé idèntic, però la cua és normalment grisós pàl·lid amb base blanquinosa i mostra barrat fi només a la meitat distal. Cap pàl·lid i pit contrasten amb panxa fosca. Per sota l’ala hi manca el triangle fosc a les cobertores petites del comú oriental i per sobre l’ala mosta cobertores pàl·lides més contrastades i un panell a l’interior de la mà pàl·lid ample i prominent.

Aligot vesper (pàg. 30). Un altre risc de confusió, però vol actiu és amb batecs d’ala més alts i lents (més com l’àguila calçada o l’aufrany). Planeja i remunta amb les ales planes sense angle al colze. Adults identificats de lluny per barrat diagnòstic per sota l’ala i la cua, juvenils per secundàries enfosquides i amplament puntejades de negre i primàries bruscament barrades per sota. Infracobertores més grans pàl·lides i per sota el cos relativament uniformement acolorit.

Aligot Calçat (pàg. 303).  Simpàtric amb l’aligot comú oriental al nord i distingible d’aquest pel blanc intern de la cua amb distintiva  i ampla banda subterminal fosca, visible millor des de dalt. El vol és més lent i més poderós que en el comú oriental i les ales mostren un colze més pronunciat en vista de front, com en el rogenc.

MUDA

Anual completa, començant durant la reproducció però suspesa per a la migració de tardor i acaba en els quarters d’hivern. Algunes plomes de de vol poden no ser mudades.

Juvenils (1a muda). Muda de primàries començada en la primavera del 2n ac, normalment a l’abril-maig, però de vegades abans de la migració de primavera, tan aviat com febrer-març (febrer, Transvaal, S Àfrica, muda p1 a totes dues ales (Schmitt et al. 1980); p1-2 reemplaçada a totes dues ales, Elat, 5 d’abril 1996, obs. pers.). Plomatge del cos mudat des de gener en endavant. Pel setembre del 2n ac, quan se suspèn la muda, es retenen encara com a juvenils de tres a cinc primàries més externes, reconegudes per ser més curtes i marró destenyit (observació personal). Cobertores mitjanes juvenils sovint retingudes. A Transvaal, S Àfrica, els ocells arriben amb cinc a vuit primàries reemplaçades. La muda continua en els quarters d’hivern i és completada aquí per la majoria d’ocells. Alguns ocells encara reconeguts en primavera 3r ac per unes poques rèmiges juvenils retingudes.

Adults (mudes subsegüents). Comencen a mudar les rèmiges durant l’època de reproducció, les femelles durant la incubació al maig, els mascles considerablement després. La muda és suspesa abans de la migració de tardor, però continuada i completada en els quarters d’hivernada, amb la muda del cos finalitzant en novembre i la muda de primàries en desembre-gener. Primàries mudades en ordre descendent, amb dos punts de muda actius simultanis.

DATAT I SEXAT

Normalment al menys dues classes d’edat reconeixibles: juvenils i adults, però en condicions favorables el adults poden ser separats en primers adults i més vells, especialment a la tardor. Datat normalment directe: el patró per sota el cos és un caràcter per datar més fiable al comú oriental que al comú. També les parts superiors de les ales i la cua difereixen entre juvenils i adults. Primers adults són més ben distingibles d’adults pel patró de muda de les rèmiges i pel color de l’iris.

Resum de datat : Els juvenils son pigats (o uniformement foscos) per sota el cos i infracobertores alars, el fosc de la vora terminal de sota l’ala és gris fosc. Per sobre l’ala mostra cobertores més pàl·lides que les secundàries i la barra subterminal de la cua és més estreta. Els juvenils tenen ales més estretes i cua clarament més llarga que els adults. Els adults tenen el cos per sota i infracobertores alars més finament barrades (o uniformement fosques). La vora terminal de sota l’ala és marcada i negra, per sobre l’ala apareix més uniformement marró amb una vora terminal més fosca i la cua mostra una banda subterminal ampla. Primers adults semblen totalment adults però freqüentment mostren primàries més externes retingudes de juvenil, un iris més pàl·lid i diverses infracobertores alars i per sota el cos un patró intermedi en juvenils i totalment adults.

Juvenil (1r ac – primavera 2n ac) —— Làmines 330 338

Juvenils aturats mostren un iris més pàl·lid amb un pupil·la marcada més fosca. Per sota són regularment ratllats i cobertores alars estan curosament envoltades d’ocre, rogenc o blanquinós formant un patró regular.

Juvenils en vol normalment mostren les secundàries més fosques per sobre, mentre que la vora que envolta les secundàries destaca d’alguna manera més pàl·lida. Les grans cobertores mostren puntes pàl·lides formant una banda estreta diagnòstica, mentre les primàries són variables per sobre i poden mostrar bases extensament pàl·lides en alguns individus (cf. Aligot rogenc). La cua per sobre mostra barres estretes i manca de la banda subterminal ample de l’adult, metre la punta de la cua és amplament lluent. Per sota, els juvenils mostren un marge de l’ala més grisós i més difús (encara que alguns poden semblar adults en aquest caràcter) i el pit i especialment les infracobertores mitjanes són més aviat tacats en comptes de barrats. Ocells distants mostren per sobre l’ala el típic bicolor amb cobertores marró pàl·lid i secundàries més fosques. La silueta difereix clarament dels adults: les ales són més estretes una vora terminal en forma de S, amb l’interior de la mà més estret, i la cua és més llarga i més estreta.

A la primavera els marges pàl·lids i la punta de les plomes de la part de sobre desapareixen i el plomatge és normalment extremadament desgastat i marró grisós apagat per sobre, amb un contrast encara més ben definit entre les secundàries més fosques i les cobertores alars grisoses descolorides.

Fases de color. Assignar els juvenils una fase de coloració amb certesa és sovint difícil, excepte els ocells de fase fosca. Només poden ser classificats els ocells vermellosos (Fox-red) i gris marrons més típics d’una sèrie continua d’intergradacció. Les parts per sota dels ocells vermellosos tenen un clar color base beix grogós i el cos i per sota l’ala les cobertores mostren marques marró rogenc. Per sobre la cua pot ser tan marró com rogenc amb barrat fosc. Juvenils gris-marrons són més beix blanquinosos per sota amb marques marró-gris més apagades. Cua similar a ocells vermellosos. El juvenil d’aligot comú oriental, especialment els de la fase marró grisós, poden ser extremadament similars als juvenils de l’aligot comú. Juvenils de la fase fosca són molt semblants als adults de la mateixa, amb rogenc uniformement intents, plomatge del cos marró bru o negrós. Poden ser datats per l’iris pàl·lid, pel marge menys marcat de sota l’ala i pel patró de la cua, que manca de la banda subterminal ample dels adults.

Primers adults. (tardor 2n ac – (primavera 3r ac)) —— Làmines 339-340

Ocells a la tardor poden ser datats amb fiabilitat per les primàries més externes retingudes de juvenil (normalment 3-5). Les primàries juvenils es poden reconèixer tan per sobre com per sota pel seu color marró descolorit, les seves puntes punxegudes i que semblen ‘massa curtes’ per ajustar-se a la fórmula alar. Per sobre, mostren sovint mostren les bases marcadament pàl·lides que contrasten de forma pronunciada amb les primàries més internes més fosques mudades. Aquests ocells sovint també mostren unes poques secundàries mitjanes retingudes, que són clarament més curtes que les mudades i apareixen més translúcides perquè manquen els hi manca la punta negra i ampla característica.

Color de l’iris també és més pàl·lid en els completament adults i la pupil·la negra és encara discernible, caràcter que, per contra, és observable només en ocells aturats amb condicions de llum favorables.

El patró del plomatge al pit i a les infracobertores alars sovint apareix intermedi entre juvenil i adult, mostren un barrat força rústec o transversalment pigat en comptes del típic barrat fi d’ocells més vells. La banda subterminal fosca de la cua és, de mitjana, de forma més estreta i menys regular que els completament adults i el marge fosc per sota l’ala mostra un límit intern més difús.

Fases de color igual que als adults.

Plomatge adult (de (primavera) tardor 3r ac a més vells)

Adults aturats són identificables millor pel seu ull uniformement fosc, les seves cobertores irregularment desgastades i pel barrat del pit cap el ventre.

En vol a curta distància les parts superiors es veuen més aviat marró grisós apagat, però els marges de l’ala mostren una línia ample fosca i la cua una banda subterminal fosca, que és més ample que la resta de barres de la cua. Per sota, el adults mostren típicament un marge ample, negre i contrastat cap a unes rèmiges blanquinoses i marcadament barrades. Les infracobertores alars i la part inferior del pit son barrades. Els ocells distants són més difícils de datar, però les parts superiors més uniformes són normalment discernibles des de lluny. Els adults són també clarament més cua curts i amb les ales més amples que els juvenils, tenint una silueta més tipus rat-penat.

El desgast en el plomatge no afecta l’aparença dels adults, al contrari que en els juvenils, i mantenen el mateix plomatge al llarg de l’any.

Morfologies de coloració. Adults de la fase marró grisós son acolorits per sota de gris-marró amb un banda pàl·lida prominent al pit. La seva cua por ser o bé rogenca, marró o gris amb barres negres fines i amb banda subterminal ample. Els ocells Fox-red són rogencs o vermell ferrós per sota, o uniformement acolorits o mostrar una banda al pit pàl·lida. La cua és similar a la fase marró grisós, però alguns adults fox-red mostren una cua rogenc intens amb res més que la banda subterminal negra. Adults de la fase fosca difereixen dels juvenils foscos pel seu ull fosc, el marge de l’ala negra ample i la seva banda subterminal de la cua ample i negra en la cua barrada i grisosa.

Sexat: Normalment no és possible sexar en el camp a menys que mascle i femella siguin vistos junts. En comparació directa els mascles són clarament més petits que les femelles i mostren comparativament una cap més gran, cua més curta i ales més estretes, i de mitjana parts inferiors més finament barrades.

Referències: Broekhuysen & Siegfriend 1970, 1971; Doherty 1992; Forsman 1980, 1984, 1993b; Saurola 1977; Schimitt et al. 1980; Shirihai & Doherty 1990; Shirihai & Forsman 1991; Shirihai & Christie 19922; Svensson 1976; Welch & Welch 1988

Làmina 330 Juvenil mostrant les parts inferiors i les infracobertores alars tacades i el barrat fi de les secundàries, totes dues típiques de vulpinus juvenil. 12 set 1993. Kazakhstan (Dick Forsman).

Làmina 331 Juvenil. Barrat de la cua de juvenil típicament estret, com aquí, on el marge de l’ala és sovint menys visible que en aquest individu. 14 set 1993. Kazakhstan (Dick Forsman).

Làmina 332 Juvenil (2n ac primavera). Noteu el plomatge i barrat de la cua uniforme i les infracobertores alars mitjanes i el pit ratllat. Les rèmiges i la cua mostren un barrat més ample de l’usual. 6 abr 1996. Israel (Dick Forsman).

Làmina 333 Juvenil (2n ac primavera) mostrant les primàries més internes mudades amb puntes negres, encara que la cua és encara juvenil. Abr 1992. Israel (Paul Doherty).

Làmina 334 Juvenil fase fosca (2n ac). Datat pel marcat marge fosc a les ales. Primavera. Israel (Hadoram Shirihai).

Làmina 335 Juvenil nou vist per sobre. Les cobertores son acuradament vorejades de rogenc, la punta de les grans cobertores formen una banda pàl·lida i les secundàries per sobre semblen uniformement fosques. 12 set 1993. Kazakhstan (Dick Forsman).

Làmina 336 Juvenil per sobre desgastat (2n ac). Noteu cobertores alars apagades i uniformement desgastades, que contrasten amb les secundàries fosques. Primavera. Israel (Hadoram Shirihai).

Làmina 337 Juvenil ‘fresc’ mostrant l’iris pàl·lid, per sota el cos ratllat, vores rogenques per la part de sobre i bandes de la cua estretes. Set, Finlàndia (Mikko Pöllänen).

Làmina 338 Juvenil desgastat (2n ac) mostrant el plomatge uniformement desgastat amb secundàries més fosques i iris pàl·lid. Abr 1994. Israel (Tom Lindroos).

Làmina 339 Primer adult (2n ac tardor) mostrant muda suspesa. Tres primàries més externes i algunes secundàries mitjanes són plomes juvenils més curtes amb puntes menys fosques. 14 set 1993. Kazakhstan (Dick Forsman).

Làmina 340 Plomatge d’adult primerenc (3r ac primavera) datat gràcies a les p9-10 i s8-9 juvenils retingudes. Noteu també l’iris més pàl·lid i que el patró per sota el cos i les infracobertores alars és més aviat de tipus juvenil. Abr 1992. Israel (Markus Varesvuo).

Làmina 341 Adult fase vermellosa. Noteu cobertores petites marró rogenques i un tenyit ocre a tot el plomatge del cos. Ample banda subterminal de la cua marcada típica d’adult. Mar. . Israel (Paul Doherty).

Làmina 342 Adult fase vermellosa. Mar 1993. Israel (Markus Vareswo).

Làmina 343Adult fase marró grisós. Noteu el pit barrat i infracobertores alars típiques d’adult metre que les rèmiges blanquinoses amb el barrat és típic d’aquesta subespècie. Primavera, Israel (Hadoram Shirihai).

Làmina 344 Adult fase marró grisós. Abr 1987. Israel (Paul Doherty).

Làmina 345 Adult fase vermellosa. Ocells com aquest són confusibles per similitud amb l’aligot rogenc, però aquest individu és diferenciable per la seva banda subterminal de la cua marcadament fosca. Israel (Paul Doherty).

Làmina 346 Adult fase rogenca fosca. Més ben diferenciat del molt similar aligot rogenc per les proporcions i vol diferents i per, de mitjana, secundàries per sota més pàl·lides. 6 abr 1996, Israel (Dick Forsman).

Làmina 347 Adult de fase rogenca fosca. Abr, Israel (Klaus Bjerre).

Làmina 348 Adult fase fosca. Més ben diferenciat de la fase similar fosca d’aligot rogenc en el camp per les proporcions i vol diferent. Mar 1989, Israel (Paul Doherty).

Làmina 349 Adult fase fosca. 12 set 1993, Kazakhstan (Dick Forsman).

Làmina 350 Adult per sobre mostrant cua rogenca amb ample banda subterminal. Noteu marge fosc cap a part sobre l’ala uniformement marrnosa típica d’adult. 12 set 1993, Kazakhstan (Dick Forsman).

Làmina 351 Adult per sobre mostrant la típica banda subterminal ample de la cua. Noteu també marge de l’ala fosc, cobertores alars variablement desgastades i iris fosc. May 1988. Israel (Hadoram Shirihai).

Làmina 352 Adult. Noteu iris fosc, secundàries amplament puntejades i fosques i banda subterminal de la cua ample. El cap és típic de vulpinus adult, sent grisós pàl·lid amb supercili més clar i llista ocular fosca. Abr. Israel (Göram Ekström).

[1] Grey-brown al text original, és literalment el color taup o taupe en català. L’autor, en descriure l’aligot comú nominal, parla d’un color marró fosc (dark Brown). En algunes guies en castellà s’ha traduït com a “bru” o “pardo”, tot i que estrictament no és aquest color. No trobo un terme millor.

[2] Fox-red al text original. Roig guineu la traducció literal. Tampoc he trobat un terme adient. He fet servir “vermellosa” volent fer referència a una tonalitat marró vermellosa diferent al rogenc, que l’autor fa servir per a l’aligot rogenc i per altres fases i parts del cos.

 

 

Comments are closed.