Meravellosa crònica ornitològica sobre el pas en migració d’ocells marins en aquest punt més al nord possible de la península ibèrica. Un llibre excel·lent en moltes coses. Però deixeu-me queixar-me una mica, perquè el llibre no està gens ben editat i en el seu aspecte formal té errors que m’han decebut. 16 errates a les pàgines 51, 94, 169, 171, 172, 189, 198, 218, 226, 239, 243,259, 262, 269, 288 i 299. Cinc referències “cegues” a les pàgines 112, 125, 167 (també a la 169), 217 i 294 (també a la 297). Poc importants però que es repeteixen en excés. Paraules no separades, preposicions repetides, errors tipogràfics en general que no malmeten el contingut però si el continent..

Per què m’ha agradat? Doncs perquè tracta sobre un tema que ja m’agrada (els ocells) i ho fa amés d’un grup especialment interessant (els marins). Perquè parla d’un paratge fantàstic que he pogut visitar unes poques vegades. Perquè m’ha recordat el temps que he dedicat mirant a mar, en un altre lloc (Premià de Mar), amb en Jose, l’Oriol i l’Albert. De fet, aparec esmentat de forma “tangencial” a les pàgines 113 i 120. El llibre és un document particular, per alternar relat personal amb narrativa científica. En un primer moment vaig pensar si el millor seria llegir el diari i llegir de forma aleatòria la part descriptiva. Al final l’he llegit de principi a fi i m’ha semblat la manera adient de gaudir de la barreja que ens proposa l’autor.

En el text que descriu el pas de les espècies en detall l’autor ens dóna informació de l’estimació de la grandària de la població d’aquestes i el compara amb el nombre de migradors que comptabilitza en pas. En moltes espècies aquesta proporció és notable i accentua el valor de l’Estaca de Bares com a lloc per observar la migració d’aquests ocells. I quant més extens és aquest text més m’ha agradat, doncs ens dóna informació sobre algun aspecte de la biologia fent referència a individus marcats i recuperats i/o es fa la comparació amb el pas observats a altres caps d’Europa. No m’ha agradat, per contra, part d’aquest text que m’ha semblat reiteratiu: les definicions de ZEPA, IBA i la de “preocupación menor” per part de la UICN penso que carreguen una mica. El pitjor és comprovar la deficient revisió del text en trobar referència al més de juliol a totes pàgines que són resum del mes, encara aquest sigui l’agost, el setembre i el novembre. A la gràfica de la pàgina 269 em temo que hi manca una línia que hauria de mostrar una variable.

Però la cosa important i un dels valors del llibre és la prosa de l’autor. Si es gaudeix molt de la seva lectura és perquè Sandoval transmet passió per l’observació d’ocells i també la natura que envolta el lloc. No oblida als que també miren ocells a l’Estaca i amb això demostra generositat i el goig que provoca gaudir d’una afició compartida. Jo desitjo que el llibre empenyi a més observadors a mirar cap a mar i que els qui no miren ocells s’avoquin, almenys, a la part de diari personal del llibre. Penso que els agradarà.

Blog d’Antonio Sandoval

Web Seawachting Estaca

SANDOVAL REY, Antonio. Las aves marinas de Estaca de Bares: un diario personal. Castellón: Tundra Ediciones, 2015. 342 p., 21 cm. ISBN 9788494445941

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *