Llibres i ciutats

Si aquests dies de vacances voleu viatjar ni que sigui amb la imaginació, us proposem un grapat de llibres que porten el nom d’una ciutat al títol:

“Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys” de Llucia Ramis
“Timbuktú” de Paul Auster
“París era una fiesta” d’Ernest Hemingway
“El viatge a Roma” d’Alberto Moravia
“Diari de Moscou” de Walter Benjamin
“La novela de Madrid” de Philippe Nourry
“Chicago Loop” de Paul Theroux
“La Mort a Venècia” de Thomas Mann
“Los Perros de Riga” de Henning Mankell
“Congreso en Estocolmo” de José Luis Sampedro
“La Historia de la familia Roccamatio de Helsinki” de Yann Martel
“Palinuro de México” de Fernando del Paso
“Tarzán en Acapulco” de Marcos Ordóñez
“Poeta en Nueva York” de Federico García Lorca
“El invierno en Lisboa” d’Antonio Muñoz Molina
“Estiu a Praga” de Zedna Salivarova
“Vol 714 a Sidney” d’Hergé
“Los Pájaros de Bangkok” de Manuel Vázquez Montalbán
“El hombre de Londres” de Georges Simenon
“Noche en Bombay” de Louis Bromfield
“Copenhague no existe” de Raúl Guerra Garrido

 

Muerte en Venecia de Luchino Visconti, la crítica de Joan Millaret Valls

Mort a Venècia

Mort a Venècia

JOAN MILLARET VALLS

Fitxa tècnica. Direcció: Luchino Visconti. Guió: Luchino Visconti i Nicola Badalucco a partir de la novel•la La muerte en Venecia de Thomas Mann. Fotografia: Pasquale de Santis en Panavision i Technicolor. Vestuari: Piero Tosi. Música: peces de la Tercera i Cinquena Simfonia de Gustav Mahler, breu passatge de la Quarta Simfonia de Mahler, Per a Elisa de Beethoven i Cançó de bressol de Moussorgski. Títol original: Death in Venice. Any: 1971. Nacionalitat italofrancesa. Durada: 135 minuts.
Fitxa artística. Gustav von Aschenbach: Dirk Bogarde. Tadzio: Bjorn Andersen. Senyor Moese, mare de Tadzio: Silvana Mangano. Encarregat Grand Hotel des Bains: Romolo Valli. Alfried, amic de von Aschenbach: Mark Burns. Dona de von Aschenbach: Marisa Berenson. Institutriu de la família Moese: Nora Ricci.

La novel•la original de l’escriptor alemany Thomas Mann és un relat breu publicat durant l’estiu de 1912 inspirat en part en l’estada de l’autor al Lido venecià en companyia de la seva dona, la primavera de 1911. En la novel•la curta es relata el viatge del famós i madur escriptor Gustav von Aschenbach a la ciutat turística de Venècia quan la seva vida havia entrat en un punt mort i la seva vessant creativa es troba estancada. La novel•la està plena de simbolismes i detalls premonitoris que, al capdavall, marcaran la definitiva recaiguda física de l’escriptor, qui ja gaudia d’un estat de salut precari. La presència de la mort es fa palesa durant el seu passeig pel cementiri de Munich i després durant el seu curt periple pel Mediterrani per acabar en la romàntica Venècia on les góndoles són definides per l’autor alemany com a fèretres i recipients mortuoris. Abans haurà patit un trajecte amb personatges grotescos, patètics i ridículs enmig d’un clima inquietant i amenaçador de mals auguris, així com un intrigant viatge en gòndola a mans d’un remer sense llicència que no es vol aturar a la plaça de Sant Marc. En l’extens tercer capítol s’inicia pròpiament el relat quan l’escriptor descobreix la bellesa de l’adolescent polonès Tadzio envoltat de les seves germanes, la institutriu francesa i la mare en l’hotel on s’hostatja. La visió encisadora i meravellosa d’aquest jove trasbalsa profundament el madur escriptor, enfrontant-se la seva decrepitud física amb la radiant i esplendorosa bellesa de l’adolescent, definit com una obra d’art. La novel•la incideix especialment en l’estada veneciana i es repeteixen contínuament els encontres i desencontres a l’hotel i a la platja en una espiral indeturable dins d’aquesta geografia reduïda en què el vetust escriptor es deleix en la seva vessant de voyeur. La presència de la mort es farà palesa gràcies a la pandèmia de còlera que pateix la ciutat i que les autoritats havien amagat. Quan von Aschenbach vol abandonar la ciutat, un nou error extravia l’equipatge i l’envellit personatge decideix finalment romandre a Venècia per poder seguir contemplant i recrear-se amb la bellesa de Tadzio amb qui mai intercanvia un mot, però sí moltes mirades.

Continue reading

Articles sobre Mann i família

La familia Mann, en una imitación de Las Meninas, extret del País

La familia Mann, en una imitación de 'Las Meninas', extret del País

Más sobre los Mann per Alejandro Gándara

Article sobre l’autobiografia de Klaus Mann, Cambio de rumbo. Crònica de una vida.

El Mago y la familia per Rafael Argullol

Article del Bloc de Rafael Argullol sobre la sèrie Los Mann. La novel·la de un siglo.

El nieto de Thomas Mann relata el infierno vivido durante años en el clan familiar

Frido Mann explica les seves experiències dintre la família aprofitant l’estrena de la minisèrie.

Decadencia y condenación: el artista moderno en la obra de Thomas Mann per Rafael Argullol

Un assaig sobre la fígura de l’autor.

Thomas Mann: un álbum de familia per Blas Matamoro

Repàs de la família Mann, membre per membre.

Thomas Mann en sus diarios (1937-1950)

Anàl·lisi dels diaris de Mann, de la voluntat de l’autor al escriure’ls i de la seva pretesa repercussió.

El diablo visita a Thomas Mann per Carlos Franz

Repàs de les principals obres de Mann.

Sólo podemos sospechar hasta qué punto el Thomas Mann joven y riguroso se anticipaba -y deseaba- a sí mismo bajo el disfraz del maduro Aschenbach, agotado de su rigor, cediendo al fin a la pasión diabólica de la vida. Pero que ese diablo lo obsesionaba podemos colegirlo sin duda de que en los años siguientes Mann iba a elaborar mucho más esta mezcla fecunda y fatal.

Comentaris a la Mort a Venècia de Thomas Mann

Thomas Mann

Thomas Mann

[Diccionario literario Bompiani]

La muerte en Venecia

(Der Tod in Venedig)

Novel·la de Thomas Mann (1875-1955), publicada el 1913. Aschenbach, cèlebre escriptor, fatigat del seu treball, sempre a la cerca dels artífexs de l’art, viatja a Venècia per recuperar durant les vacances les forces que necessita. En el seu hotel de luxe en el Lido, queda encisat per la bellesa d’un jove polonès, Tadzio, llavors s’origina, sense que mai arribin a parlar, una singular intimitat entre el que crea amb dificultat la bellesa, i el que la representa sense esforç. Situació obscura, quasi equívoca, que porta constantment al pensament d’Aschenbach als diàlegs de Plató. En lloc de curar-se, la seva ànima es debilita dia a dia. Ell voldria fugir, encara més quan corre la brama que s’han donat casos de còlera a Venècia; però la casualitat vol que la seva temptativa de fugida es frustri. Aschenbach pateix cada vegada més per la inconsistència i la debilitat del seu ser. Després d’haver intentat amb un esforç suprem obtenir el vigor perdut amb evocacions paganes que comencen quasi com visions irreflexives, i després es marceixen i empobreixen gradualment fins a esgotar-se en una joventut artificial a base de cosmètics i tintures, perd tota resistència vital i es converteix en víctima del terrible contagi, que acaba amb ell ràpidament. Aquesta obra, breu però densa, composta com un mosaic de mil peces juxtaposades, en un estil sobrecarregat de preciosismes, és, com sovint passa amb aquest autor, una mescla d’esteticisme voluptuós i refinat i d’una consciència moral  que tem la més mínima decadència i culpa a l’artista de tot el seu ésser i fins i tot del seu innocent joc amb l’aparences. Naturalment, l’ambient de Venècia, la ciutat creadora de belleses, és un pretext més per a l’ostentació de tants esplendors. Reconeguem l’extremada vivesa dels colors en les descripcions de la platja del Lido, en els viatges d’anada i tornada entre el Lido i casa seva; de la ciutat amb els seus canals i els seus carrers solitaris i totes els carrerons en els que es perd com en els meandres d’un somni. Però, tot i els seus refinaments, la Venècia de Mann, després d’aquella encara més magnífica, de Barrès i de D’Annunzio, quedaria mancada d’originalitat si l’escriptor no hi hagués afegit alguna cosa inesperada: els deus grecs. Se li apareixen a la vora del mar i irrompen inesperadament en la novel·la, ja platònica; és Dionís qui finalment tria el destí d’Aschenbach. Es coneixia el parentesc de Venècia amb Bizanci; però al aproximar-la a Atenes va representar tota una innovació.

[…]

Continue reading

La mort a Venècia de Thomas Mann, versió de Josep Pla

Venècia - Alfred Steiglitz- 1894

Venècia – Alfred Steiglitz- 1894

MANN, THOMAS (Lübeck, 1875-Zuric, 1955)

D’una família molt rica de Lübeck, Mann fou enviat a Munic per estudiar. No cal dir que féu diversos viatges a Itàlia. Però ¿que potser hi ha cap alemany que no hagi volgut anar a Itàlia si ha pogut? Mann anà a Venècia i aquest personatge hi inventà una novel·la admirablement ben escrita, que es titula La mort a Venècia. N’inventà  un protagonista. Si aquest protagonista fou ell mateix, està per aclarir. A Munic, Mann visqué com un príncep: tenia cuinera i un criat que el servien. Es dedicava a fer-se una personalitat. El protagonista que inventà es deia Gustav Aschenbach. Era un escriptor que escrivia articles a les revistes i als diaris alemanys. Era un escriptor normal: no era ni un desenfrenat ni un acadèmic. Aspirava a tenir cada dia més lectors i se’n va sortir. Escriure no és pas fàcil, però el protagonista era apreciat. Era tan apreciat, que l’Estat alemany l’ennoblí, donant-li dret a utilitzar la paraula von, i així es digué von Aschenbach. Thomas Mann fou un home molt savi i la cultura greco-llatina no li fallà mai.

[…]

Continue reading