Una recomanació exprés de Sant Jordi

L'Anna Bofill el dia de la presentació del llibre (d'esquerra a dreta, la Muriel de la biblioteca, l'Anna i dues lectores més)

L’Anna Bofill el dia de la presentació del llibre (d’esquerra a dreta, la Muriel de la biblioteca, l’Anna i dues lectores més)

La nostra companya Muriel va assistir fa pocs dies a la presentació d’un llibre de l’arquitecta i música Anna Bofill a la Llibreria Alibri i, molt emocionada, ens fa aquest recomanació exprés per a Sant Jordi:

“Es tracta d’una novetat que ha sigut de cocció lenta i és una eina molt afinada per a aparençar i ampliar la banda sonora de la nostra vida i per fer una mica de justícia envers les dones compositores de tots els temps. És una joia,  tant per als estudiosos de la música, per als melòmans de a peu o els curiosos en general.

Es titula Los sonidos del silencio i porta com a subtítol Aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres de l’Anna Bofill Levi, arquitecta i compositora d’aquí, Barcelona. Edita Aresta Mujeres. El títol em sembla força bonic i si bé el subtítol pot donar la impressió que serà un “tostón”, no ho és! La lectura és amena i obridora de camins musicals, filosòfics, vitals.

Al final del llibre hi ha una guia d’enregistraments actualment disponibles per a escoltar moltes de les obres de les compositores esmentades des de l’alemanya Hildegard Von Bingen del segle XII,  passant per la veneciana Barbara Strozzi del segle XVII i l’Ethel Smyth (anglesa de la 2a meitat del segle XIX-1a meitat del segle XX) fins a compositores d’Amèrica Llatina dels nostres dies. És un llibre de consulta, imprescindible  per a tots, dones i homes que volem, amb petits gestos quotidians, reescriure una Història més inclusiva.

Aprofito l’avinentesa per a recomanar la música de la mateixa Anna Bofill (els CDs Alea Arborea i Barcelona Modern Project).

Per cert, avui Diada de Sant Jordi, l’Anna signarà el seu llibre a la parada de la llibreria Pròleg a la Plaça Sant Jaume.

De pas, i perquè és d’un estil i problemàtica semblants, aplicat a la poesia, recomano el llibre de la Maria Cinta Montagut, poetessa, professora i traductora nascuda a Madrid i resident aquí, a Barcelona. El títol és Tomar la palabra, Aproximación a la poesía escrita por mujeres, també de l’editorial Aresta Mujeres!

No vivim exclusivament de música i poesia, d’acord, però pregunto, què seria de la nostra vida sense un pessic de música i un grapat de poesia, un pastís força insípid potser?!

Visca la lectura i la música!”

Que passeu una molt bona diada i no us oblideu de visitar els nostres estands de l’avinguda Sant Ramon Nonat i la Diagonal!

“Suite francesa” d’Irène Némirovsky

Club de Lectura en Francès
Dimecres 11 d’abril a les 19’30h
“Suite francesa” d’Irène Némirovsky

Avui tenim Club de Lectura en Francès i el nostre llibre és un plat fort, un volum imprescindible pel que fa a la literatura francesa: “Suite francesa” (Albin Michel, 2004, La Magrana, 2005).

Irène Némirovsky és una escriptora en llengua francesa que neix el febrer de 1903 a Kíev al si d’una família jueva i mor l’agost de 1942 a Auschwitz.

Va ser educada per una institutriu francesa i el francès era per ella gairebé com una llengua materna. El 1918, ella i la seva família fugen cap a Finlàndia, a causa de la Revolució Russa. El juliol de 1919 la família arriba a França. Un cop a França Irène reprèn els seus estudis i es llicencia en lletres per la Sorbona.

Es casa amb Michel Epstein, té dues filles, Elisabeth i Denise i comença a publicar novel·les primer amb l’Editorial Grasset i més endavant amb Albin Michel. És autora de “David Golder” (1929), obra que li va donar renom en el panorama de les lletres franceses, “El ball”, “El mestre d’ànimes” i “Les mosques de tardor” entre d’altres.

Arran de l’ocupació alemanya, es va refugiar en un poble del centre de França, però va ser detinguda pels gendarmes francesos, i més tard assassinada a Auschwitz, l’estiu de 1942. El seu marit va ser detingut unes setmanes més tard i també assassinat en les mateixes condicions. Les filles es queden amb una amiga de Irène i conserven en una capsa el manuscrit al qual la seva mare estava treballant, manuscrit que finalment es va perdre i tornar a trobar l’any 2004.
Continue reading

”Nous, les Dieux” de Bernard Werber

Club de Lectura en Francès
Dimecres 14 de març, a les 19’30h
”Nous, les Dieux” de  Bernard Werber

Ahir, segon dimecres del mes, els participants del Club de Lectura en Francès ens van reunir i xerrar al voltant del llibre ”Nous, les Dieux” – Ed. Albin Michel, 2004 – (que pot ser traduït com a “nosaltres els déus”) de Bernard Werber. Els seus llibres es publiquen a les Ed. Plaza & Janés en castellà.

Si bé he trobat diversos comentaris en català a la web sobre aquest llibre no he pogut esbrinar si està efectivament disponible en aquest idioma. Si algú en sap alguna cosa, que ens faci arribar el comentari pertinent! Gràcies!

L’autor
Bernard Werber, nascut el 1961 a Tolosa de Llenguadoc és un escriptor francès conegut sobretot per la seva trilogia de les Formigues. És un escriptor que funciona a cop de trilogies, després de les formigues (i insectes en general), s’ha interessat pels homes i llavors pel déus. El conjunt de la seva obra comporta elements de mitologia, espiritualitat, filosofia, ciència-ficció, biologia i futurologia. Bernard Werber és un autor particular en el món de la literatura francesa i un dels més venuts (juntament amb en Marc Levy).

Als 14 anys ha escrivia historietes per fanzine (cosa que li va ser útil en posteriors novel·les). Després d’estudiar criminologia, va exercir de periodista científic durant uns anys, especialment per la revista Eurêka, també ha col·laborat amb Le Nouvel Observateur. Té un gust marcat per la ciència i li agrada barrejar-lo amb els seus temes favorits, des de les formigues a la mort, passant pels orígens de la humanitat.

Continue reading

“Ensemble, c’est tout” d’Anna Gavalda

Club de Lectura en Francès
Dimecres 8 de febrer, a les 19’30h
“Ensemble, c’est tout” d’Anna Gavalda

La nostra darrera sessió del Club de Lectura en Francès va ser al voltant del llibre d’Anna Gavalda (periodista i novel·lista francesa nascuda el 1970) “Ensemble, c’est tout” (“Junts i prou” en català, Edicions 62 i “Juntos, nada más” en castellà, Ed. Seix Barral).

Anna Gavalda va conèixer un èxit molt viu amb la seva primera publicació, un recull de novel·les curtes (o contes urbans), titulat “Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part” (“M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc”) l’any 1999. Va ser l’inici d’una sèrie d’èxits, el principi d’una carrera de novel·lista de “best-sellers”.

L’obra
La seva tercera novel·la, “Junts i prou”, que va publicar l’any 2004 es centra en les vides de quatre persones que l’atzar posa en contacte i que acaben vivint junts en un apartament parisenc: una artista jove que té una vida difícil i treballa netejant oficines a la nit, un jove aristòcrata perdut en la societat, un cuiner apassionat per les motos i les noies i una àvia gran amb cos fràgil i memòria que comença a fallar. La novel·la va tenir molt ressò i va ser portada a la gran pantalla (amb el mateix títol) amb l’actriu Audrey Tautou (Amélie Poulain) com a Camille, la jove artista.

És una lectura “que cau bé”, és simpàtica, convida a l’optimisme i la reconciliació amb la vida, amb la gent i sobretot amb un mateix. L’Anna Gavalda hi fa un retrat bastant complet, interessant, de la societat francesa actual doncs a la novel·la hi trobem gent jove, gent gran, aristòcrates, treballadors, gent de París, de la província, immigrants de l’Àfrica negra, del Magrib, de la Xina i un ampli ventall d’oficis, passions, recorreguts personals i estratègies per sortir-se’n.

Si bé no és, al meu parer, una lectura imprescindible, és una lectura agradable i divertida, una lectura de personatges entranyables que es queden amb nosaltres, una lectura, en definitiva, de les que van bé, us la recomano.

Us desitjo unes felices lectures sempre, fins la propera,
Muriel Rousselle

“Personne” de Linda Lê

Club de Lectura en Francès
Dimecres 11 de gener, a les 19’30h
“Personne” de Linda Lê

Avui tenim sessió del Club de Lectura en Francès. El llibre que he llegit i del qual debatrem és “Personne”, de Linda Lê i no està traduït al castellà ni al català.

Linda Lê és una escriptora d’expressió francesa nascuda a Vietnam l’any 1963 de pare i mare vietnamites. Viu a França des dels 14 anys i el francès és la seva “altra llengua”. La seva obra es parcialment traduïda a l’anglès, al neerlandès i al portuguès. Des de fa relativament poc trobem algunes novel·les seves en castellà entre les quals podem destacar “Letra muerta”, “Los dichos de un idiota”, “Calumnias” o “El complejo de Calibán” (Ed. Akal).

Els llibres de Linda Lê resulten difícils de resumir. Són escrits des de l’experiència de la malaltia (esquizofrènia), del malestar i la fragmentació mentals i els traumes; són fruits de la recerca del nou jo, lliure de violències (el Vietnam de la seva infantesa, recordem-ho, va ser un lloc de les màximes atrocitats humanes).

Linda Lê diu: “El meu culte als llibres va néixer a la infantesa junt amb la fascinació per tot allò imprès. Me’n recordo que al Vietnam, per fer-me una mica de diners de butxaca solia vendre-li diaris vells a una espècie d’ogre que tenia una botigueta fosca en un carreró de Saigó. Per arribar-hi s’havia de creuar un pont… Quan anava a bici tenia la sensació d’abandonar el món real per anar a trobar-me amb fantasmes. Com si es tractés d’una incursió en un món imaginari, fantàstic, prohibit. Venent per gairebé res aquells diaris vells a un vell avar que els feia servir per embolicar el peix em sentia com en Simó el Mag, culpable de donar objectes sagrats a canvi d’un bé magre i temporal. Perquè les paraules, tot i havent perdut el seu valor, tot i havent sigut escrites en un diari de mala mort, em semblaven sagrades”.

La nostra novel·la de dimecres, “Personne” (Ed. C. Bourgois, 2003) és com un teixit de diversos llibres: el llibre que escriu l’autora tot deixant-se portar pel seu personatge, el famós Personne (o sigui, Ningú), el llibre escrit per Tima, de fet, un conjunt de llibretes. Personne, després d’haver treballat com a conserge de nit a un hotel que ara s’ha cremat, està treballant al servei de retorn del correu que no ha trobat cap destinatari i, casualment, descobreix els carnets de Tima i decideix transcriure’ls. En aquells carnets Tima un temps que va passar a Praga i que li va permetre tornar a ser ella mateixa, parla també de les sales del museu on va estar treballant, especialment la sala de les escultures funeràries. Apareixen uns quants personatges més com a Katimini la detectiu, Falmer el drapaire, Ebua que té una impremta. Dues histories paral·leles i dues enquestes, sobre Personne i sobre Tima, que es creuen. Quin d’aquests llibres estic llegim? es pregunta el lector. En tot cas un llibre de veus múltiples, farcit d’al·legories, on no sabem mai qui és personatge i qui és “personatge de personatge”: una novel·la estranya, això sí !

Bé doncs, fins ben aviat ! Felices lectures sempre !

Muriel Rousselle

“Il sergente nella neve” de Mario Rigoni Stern

Club de Lectura en Italià
Dimarts 10 de gener, a les 19’00h
“Il sergente nella neve” de Mario Rigoni Stern

Dimarts passat vam tenir sessió del Club de Lectura en Italià: “Il sergente nella neve” de Mario Rigoni Stern, també disponible en castellà, “El sargento en la nieve”, Ed. Pre-textos, València.

Poc conegut dels lectors hispànics, Mario Rigoni Stern (1921) és un dels escriptors italians de la immediata postguerra més importants, aclamat entre d’altres per Elio Vittorini i Primo Levi. A “El sargento en la nieve”  possiblement l’obra més destacada del seu autor, narra en clau autobiogràfica la retirada de los tropes italianes del front rus durant la II Guerra Mundial.

El relat, de una profunditat commovedora, s’alça com un cant èpic a la naturalesa humana sotmesa a la més profunda desgràcia. Com succeeix a l’”Ilíada” d’Homer, Rigoni Stern -el sergent de la novel·la- no disfressa la brutalitat de la guerra, no aclama els guanyadors ni renega dels perdedors.

És una  novel·la admirable per la seva equitat, misericòrdia inclosa, que desprèn a totes i cadascuna de les seves pàgines. En una guerra, la mort avança al costat de la vida i, així, l’autor d’aquesta novel·la veu com desapareixen els seus amics un darrere de l’altre. No obstant això, malgrat els horrors de la guerra, aquest llibre és un cant a l’esperança i la dignitat, a la vertadera germanor admirable entre los homes. Potser sigui aquesta la gran lliçó que el lector tregui de la lectura d’aquesta novel·la: l’escriptor ensenya la veritat de la guerra no des de l’orgull dels vencedors ni tampoc  des de l’humiliant desgràcia dels vençuts sinó des d’aquesta humanitat comuna que agermana els homes.

La prosa avança sense barroquismes, amb una senzillesa i una naturalitat poètiques. La tendresa i l’amor pel gèlid paisatge rus, per la seva gent, pels seus companys així com els somnis i la nostàlgia dels seus protagonistes, es conjuguen amb les esglaiadores escenes de la retirada, on molt pocs van poder sobreviure.

Després de l’ armistici italià signat l’any 1943, Rigoni Stern va ser empresonat pels alemanys i enviat a un camp de concentració a Àustria. Va ser quan va començar a escriure aquest llibre que, des de la seva publicació l’any 1953, s’ha convertit en un dels grans clàssics italians del segle XX.

Fins la propera i felices lectures!
Muriel Rousselle

Exposició sobre dones compositores

De dones compositores n’hi han moltes hi n’hi ha hagut sempre. Per raons històriques i sociològiques moltes d’elles no han arribat mai a la reconeixança pública, no tothom era una Hildegard von Bingen (o Hildegarda de Bingen, com es coneix aquí), gran visionària, poetessa, metgessa i compositora del segle XII.

Ara per això, és més fàcil i moltes dones es dediquen a la música com a intèrprets o compositores. A la biblioteca no hi són totes representades però algunes sí i hem preparat una modesta exposició sobre les compositores de música clàssica i de l’anomenada “segle XXI” a mode d’homenatge: Sofia Gubaidulina; Consuelo Diez; Pauline Oliveros; Kaija Saariaho; Frances White; Anna Bofill; Galina Ustvolskaya; Hildegard von Bingen; Laurie Anderson; Yoko Ono; Jocelyn Pook i Björk.

Muriel Rousselle

“Accident nocturne” de Patrick Modiano

Club de Lectura en Francès
Dimarts 14 de desembre, a les 19’30h
“Accident nocturne” de Patrick Modiano

Hola a tots i totes ! Ahir van tenir una nova sessió del Club de Lectura en Francès i la vam fer, com estava previst, al voltant del llibre “Accident nocturne” (“Accident nocturn”), d’en Patrick Modiano, escriptor que repetim doncs l’any passat vam llegir “Dans le café de la jeunesse perdue” (“En el cafè de la joventut perduda”).
Els llibres d’en Patrick Modiano es poden trobar en català (Ed. Proa) i en castellà (Ed. Anagrama).

L’autor
És un escriptor francès, parisenc per ser més precís, ja que la ciutat de París és indissociable del “món Modiano”.

Les freqüents absències tant del pare (empresari) com de la mare (actriu) marquen la infantesa de Modiano i de retruc la seva obra. és marcada. De jove coneix en Raymond Queneau (genial autor de “Zazie al metro” i “99 exercicis d’estil”): una amistat crucial per ell de cara a la seva trajectòria com a escriptor.

Patrick Modiano és un novel·lista destacat entre els de la seva generació junt amb en Pascal Quignard, Pierre Michon i J.M.G. Le Clézio. Amb “Rue des boutiques obscures” (“Carrer de les botigues fosques”) guanya el prestigiós premi Goncourt l’any 1978. Molt prolífic, és dels que creen addicció: són molts els lectors que “esperen el proper Modiano”, una servidora, sense ser una “groupie” del tot enganxada, sempre se n’alegra de l’arribada del nou Modiano !

Continue reading

“Les liaisons dangereuses” de Choderlos de Laclos

Club de Lectura en Francès
Dimecres 9 de novembre, a les 19’30h
“Les liaisons dangereuses” de Choderlos de Laclos

Dimecres de la setmana passada vam tenir sessió del Club de Lectura en Francès però no vaig poder arribar a temps per publicar la corresponent entrada a aquest bloc. Je suis vraiment désolée !

I ara al gra: el llibre al voltant del qual vam parlar és realment un plat fort i suculent! de la literatura francesa, segle XVIII, les lumières, la il·lustració, època contemporània a l’autor. Aquest llibre en particular ens parla de les llums fent ressaltar la part d’ombra: “Les amistats perilloses” (en francès “Les Liaisons dangereuses”) és una novel·la de Pierre Choderlos de Laclos publicada l’any 1782 (faltaven només 5 anys per la Revolució!), escrita en forma d’un seguit de cartes, essent doncs una novel·la epistolar i tracta sobre un duel llibertí entre un home i una dona de la noblesa: la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont!

Continue reading

“Mis tardes con Margueritte” de Jean Becker

La Claqueta
Dimarts 25 d’octubre, a les 19’00h
“Mis tardes con Margueritte” de Jean Becker

Avui dimarts 25 d’octubre, últim dimarts del mes, estrenem l’edició 2011-2012 de La Claqueta, la nostra tarda de cinema a la biblioteca!

“Mis tardes con Margueritte” és la història gairebé improbable i absolutament meravellosa de dues persones que es coneixen en un parc i la seva trobada pot, de veritat que ho pot, canviar el món. En Germain té si fa no fa uns 50 anys i és quasi analfabet i na Margueritte (amb les 2 t sis us plau !) és una fràgil anciana apassionada per la lectura. Entre els dos personatges hi ha una petita distància de quaranta anys i cent quilos. Per pura casualitat, en Germain seu al costa de na Margueritte que està descansant i llegint al parc. És el principi d’una gran amistat. La Margueritte comença a  llegir-li en veu alta uns passatges de les seves novel·les preferides i li fa descobrir la màgia dels llibres de la que en Germain es creia exclòs. Fins i tot li regala un diccionari. De mica en mica, per a la gent del seu entorn quotidià, els amics  del cafè, que fins ara el consideraven com un idiota, tot canvia, i els ximples són altres. La Margueritte, però, es va quedant progressivament cega i per amistat, per fer feliç a l’adorable i tremenda, autèntica charmante vieille dame, Germain s’esforça i li demostra que es capaç de llegir per quan ella ho necessiti i no pugui fer-lo.

Continue reading