Un haiku al Pacífic

post1Títol: L’Estret camí cap al nord profund
Autor: Richard Flanagan
Editorial: Raig Verd
ISBN: 9788415539919
Idiomes: Català, castellà i anglès

“De vegades sentia la necessitat urgent d’agenollar-se i confessar. De dia podia viure amb aquells remordiments. Però a la nit, a les primeres hores de la matinada, el sentiment de culpa li omplia l’estómac i li comprimia el pit amb tanta força que havia d’alentir la respiració per suportar aquell pes escruixidor”

Aquesta és la darrera novel·la d’aquest escriptor australià, concretament originari de Tasmània, amb la qual ha estat guardonat amb el Premi Booker Prize 2014. Amb la seva primera novel·la Mort d’un guia de riu va obtenir el National Fiction Award, i amb la segona The Sound of one hand claping, no traduïda al nostre país, va obtenir el premi Llibreter del Llibre de l’Any i el premi Vance Palmer de ficció, a més de ser adaptada al cinema participant a la Berlinale.

La història descriu les vivències d’un metge australià cridat a files durant la Segona Guerra Mundial, i fet presoner pels japonesos. La descripció dels camps, de les malalties, així com dels treballs forçosos a què eren sotmesos els presoners durant la construcció del ferrocarril que uniria Siam i Birmània, seran un dels eixos fonamentals de la novel·la, tot i que no els únics. Prèviament, el protagonista patirà la disjuntiva de deixar-se portar pel seu cor, enamorat de la dona del seu tiet, o fer el que està destinat a fer i casar-se amb la seva promesa. La guerra però truncarà la seva vida, així com la d’altres personatges d’ambdós bàndols.

Una novel·la imprescindible pels amants de la Segona Guerra Mundial, pels que hàgiu vist El pont sobre el riu Kwai, i els seguidors de la sèrie de la BBC Tenko. No us deixarà indiferents.

Una lectura terapèutica

1Títol: També això passarà
Autor: Milena Busquets
Editorial: Amsterdam
ISBN: 978-84-15645-60-3

Aquesta novel·la és la segona obra de la Milena Busquets, filla de la ja desapareguda editora i escriptora Esther Tusquets.

Amb un clar to autobiogràfic la història ens parla de la Blanca, una dona de quaranta anys, que acaba de perdre la seva mare, curiosament, una escriptora i editora barcelonina d’una personalitat implacable.
La Blanca, com a teràpia, decideix anar a passar uns dies a Cadaqués, a la casa familiar d’estiueig de la seva infància, acompanyada de les seves peculiars amigues, els seus dos fills, els seus dos ex-marits, i el seu actual amant.

2Durant la seva estança la protagonista tractarà d’entendre el complex vincle que la unia a la seva mare. Una mare que estarà present durant tota la narració.

Sentirem a través de la Blanca com la pèrdua d’un ésser estimat ens sumeix en la tristesa, i en l’enyorança, però també cobrarà força la reafirmació constant de la vida. La veu de la protagonista tan aviat ens provocarà una fiblada com ens arrencarà un somriure constant i terapèutic.

‘’Mai vam ser una mare i una filla confidents que ens ho expliquéssim tot, mai vam ser amigues, mai vam compartir intimitats, crec que sempre vam intentar ser la versió més presentable de nosaltres mateixes davant de l’altra”.

Marta Roset

Caminar i callar

 1Títol: Els Desposseïts
Autor: Szilárd Borbély
Editorial: Edicions del Periscopi
ISBN: 9788494173783

“He trencat un plat. Era el plat preferit de la mare. Abans formava part del joc de la vaixella. Un motiu de flors menudes en traçava les vores. Era l’última peça. La mare en tenia molta cura. No el podíem tocar. En compto els trossos. S’ha trencat en vint-i-nou trossos. El vint-i-nou no es pot dividir.”

Aquesta és la única novel·la d’aquest professor universitari, poeta, traductor i narrador natural d’un poblet fronterer del nord-est d’Hongria. Considerat un dels autors hongaresos més importants de les últimes dècades va rebre el premi Mészöly Miklós-díjat el 2014 justament per aquesta novel·la. Una mica més tard acabaria suïcidant-se.

La història, narrada en primera persona per un nen de 6 anys, ens explica la vida diària de la seva família en un petit poble hongarès cap a la dècada dels anys 60. En plena època del comunisme viurem en primera persona les vicissituds a les que han de fer front: la fam, la pobresa, la humiliació i sobretot el desarrelament.

2Grans temes faran acte de presència a la novel·la com el tracte dispensat als jueus, als gitanos, i el racisme vers els romanesos i els kúlaks.

Estem davant una novel·la que no ens deixa de cap de les maneres indiferents, un relat dur, però sense sentimentalismes, narrat amb un llenguatge clar i directe amb la sincera mirada dels ulls d’un nen, que intenta entendre tot allò que l’envolta.
Menció a part mereix la traducció, que ens trasllada les veus i el sentir del poble al català més rural. Una petita joia que volem compartir.

Marta Roset

La família Freud, una història no explicada

1Títol: La Hermana de Freud
Autor: Goce Smilevski
Editorial: Alfaguara
ISBN: 978-84-204-1326-6

Aquesta és la darrera obra de l’escriptor macedoni Goce Smilevski, basada en la vida de la germana petita del pare del psicoanalisme, Sigmund Freud.
La història parteix del fet que, Sigmund Freud, va abandonar el 1938 la Viena ocupada dels nazis en companyia d’un llistat de persones escollit per ell mateix. En aquest llistat no hi constaven les seves germanes. Recordem que la família Freud era jueva.

A mode de relat biogràfic l’autor fa un repàs de la vida, des de la infància, passant per l’adolescència, fins l’edat adulta de la germana petita de Freud, Adolphine.

Les descripcions de les relacions entre Sigmund Freud i la seva germana Adolphine ocupen una part important del llibre. La mare dels Freud farà culpable a la germana petita de l’estret lligam que els uneix.
Com no podia ser d’una altra manera, el llibre ens aporta, amb senzillesa, grans dosis de psicologia sense avorrir-nos.

El sentiment d’injustícia cap a les dones ens farà apropar-nos al personatge de l’Adolphine, i poc a poc el mite de Freud anirà deixant pas paulatinament, pàgina rere pàgina, a la persona, amb els seus errors i les seves incongruències.

2
“ Al dormirme, me atormentaba una pesadilla: ellos se marchaban a alguna parte mientras yo no podia mover los pies, iban desvaneciéndose hasta convertirse en aire, salían volando o quedaban en la superfície, mientras a mí me tragaba la tierra. Aquel era el máximo horror de mi infancia. Cuando más tarde leí en uno de los libros de mi hermano que los sueños eran la realización de nuestros deseos, pensé que algunos sueños eran la realización de los miedos”.

Marta Roset

En record d’Umberto Eco

IMG_20160224_171042Filòsof, semiòleg i escriptor nascut a Itàlia el 5 de gener 1932, doctor honoris causa a 38 universitats, ens deixà el passat 19 de febrer orfes de la seva semiòtica.

D’ell se n’ha dit que ha sigut el savi que va aconseguir arribar al poble. Obres seves en el terreny de la ficció són Baudolino, El Cementiri de Praga, i la seva mundialment coneguda El nom de la rosa.

En el camp dels assaigs va destacar en les matèries d’art contemporani, cultura de masses i mitjans de comunicació, convertint-se en un referent a les universitats de periodisme d’arreu. Precisament a la seva darrera obra Número zero feia una mirada crítica, com a gran expert en comunicació que era, sobre la crisi del periodisme.

Des dels incunables passant per l’edat medieval, els tebeos i el cinema, la contemplació i l’hedonisme, Umberto Eco, a diferència de molts altres, i fent bagatge de la seva infinita dosis d’humilitat va aconseguir unir en un mateix retaule l’alta i la baixa cultura. Ell n’era un abanderat d’ambdues.

“Intentar entender al otro significa destruir los clichés que lo rodean, sin negar ni borrar su alteridad.” Eco, Umberto. Construir al enemigo y otros escritos. Barcelona: Lumen, 2012

“Intentar entender al otro significa destruir los clichés que lo rodean, sin negar ni borrar su alteridad.”
Eco, Umberto. Construir al enemigo y otros escritos. Barcelona: Lumen, 2012

A la Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras li hem volgut retre un petit homenatge a aquest mestre de les paraules i els pensaments, aquest “cavaller” de la cultura, amb una exposició amb part de la seva extensa obra.

Seva és la frase: “El que no lee, a los 70 años habrá vivido solo una vida. Quien lee habrá vivido 5.000 años. La lectura es una inmortalidad hacia atrás”. Ell se l’ha guanyada.

Marta Roset

Una història d’amor entre usuaris de la nostra biblioteca

Recentment ha arribat a la nostra biblioteca una novel·la que ens acosta de prop als contes de fades, però no els que ens feien somiar amb prínceps galants, sinó d’aquells contes en què la realitat pròpiament dita acaba sent una història de conte.

El meu amor sikh de l’Elisabeth Pedrosa és una història d’amor entre cultures, entre persones, entre família. Ens acosta a la immigració des d’un punt de vista que molts no arribarem a tindre, per molt que estiguem sensibilitzats amb aquest tema. L’argument versa sobre un immigrant indi arribat a Barcelona, i sobre com ha de treballar llarguíssimes jornades per un sou ínfim, i com, s’enamora d’una catalana (mare separada d’una nena amb una malaltia no comuna, i d’un nen) i com resulta de difícil consolidar el seu amor vers la societat, i vers les institucions, amb l’afegitó que aquesta història està basada en fets reals viscuts per la seva autora. Cal dir que tots dos protagonistes són usuaris de la nostra biblioteca.

És una lectura animosa, alegre, malgrat les dificultats a les que s’enfronten, el final és un final de conte feliç.

Marta Roset

La història de Mata Hari

Acabem la setmana amb una recomanació literària: “Mata Hari : espía, víctima, mito”de Pat Shipman.

Avui recordem des del nostre bloc una de les dones més emblemàtiques de la història del segle XIX/XX. Podríem assegurar que és la primera dona espia del món. Parlem de Margaretha Zelle, o més coneguda com Mata Hari.

Acabem de rebre a la biblioteca la biografia d’aquesta excèntrica ballarina, que al 1917 va ser arrestada, acusada d’espionatge i executada. Se la va assenyalar com la responsable de la mort de 50.000 soldats francesos. Tot i així, la seva llegenda arribaria fins els nostres dies.

L’autora repassa des de la infantesa de Margaretha passant pel seu clímax als teatres europeus, on enlluernava a qualsevol home que se li posava per davant, fins arribar al seu dramàtic final.

Aquesta biografia de Pat Shipman és fruit d’una rigorosa investigació i documentació, de la que l’autora n’ha extret un munt de novedosos documents i fotografies.

Mata Hari sobre Mata Hari: “Mata Hari y la señora Zelle MacLeod son dos mujeres completamente diferentes. Actualmente, por culpa de la guerra, me veo obligada a vivir y firmar con el nombre de Zelle, pero esta mujer es desconocida para el gran público. Yo me considero Mata Hari. Durante doce años he vivido con ese nombre. Soy conocida en todos los países y tengo contactos en todas partes. Lo que está permitido a Mata Hari, la bailarina, de ninguna manera lo está para la señora Zelle MacLeod. Lo que sucede a Mata Hari no le ocurre a madame Zelle. Quien se dirige a alguna de las dos, no lo está haciendo a la otra…”

Marta Roset

Sobre William Faulkner

Aquest any se celebren  50 anys de la mort de l’escriptor nord-americà William Faulkner. Nascut a New Albany, un poblet a l’estat de Mississipí, es va criar als voltants d’Oxford (també Mississipí). Aquest ambient del Sud el va influenciar notablement, marcant el seu sentit de l’humor i mantenint una forta presència al llarg de tota la seva obra, en la que el caràcter típic d’aquesta zona fou una constant. Això juntament amb l’atemporalitat dels seus temes, marcarien la base de totes les seves recreacions literàries. Se’l va incloure dins de l’anomenada generació perduda (Hemingway, Steinbeck, Dos Passos…).

Inconstant en els seus estudis, els va abandonar i va començar a treballar en el banc del seu avi. Va voler participar com a pilot aeri en la Primer Guerra Mundial, però no ho va aconseguir. En tornar de la guerra va entrar com a veterà a la Universitat de Mississipí, tot i que va tornar a deixar els estudis, aquest cop per dedicar-se a escriure. Durant aquesta època va realitzar treballs com a pintor de sostres, o carter a la Universitat i va publicar el seu primer i únic llibre de poemes: “The Marble Faun” (1924).

Va viatjar a Nova York primer, després a Europa, i va tornar a la seva terra natal on, es va instal·lar a Nova Orleans. A partir de 1921, Faulkner va treballar com a periodista allà i amb l’ajuda de l’escriptor de contes Sherwood Anderson, va publicar la seva primera novel·la “La paga de los soldados” (1926). En aquesta etapa va començar a escriure una sèrie de novel·les ambientades en el comtat fictici de Yoknapatawpha (es va inspirar en el comtat de Lafayette, Mississipí) on transcorren gran part dels seus escrits. Aquest comtat el va descriure geogràficament a “Absalom, Absalom” (1936). Allà va presentar personatges característics del grup del sud arruïnat, del qual era arquetip la seva pròpia família. Un clar exemple el trobem a “Sartoris” (1929), en la que va identificar al coronel Sartoris amb el seu propi besavi, William Cuthbert Falkner, soldat, polític, constructor ferroviari i escriptor.

Continue reading

Bicentenari del naixement de Dickens

Aquest any 2012 se celebren els 200 anys del naixement de l’autor anglès Charles Dickens, conegut arreu, en especial, per obres com “Oliver Twist” o “Grandes esperanzas”.

Aquest escriptor, natural de Portsmouth, va viure a Londres i Kent, ciutats que van marcar la seva obra literària, i que van aparèixer amb freqüència en aquesta.

Marcat per una infància díficil, que descriuria, lleument alterada, a la seva obra “David Copperfield” (1850), la seva formació va ésser, pràcticament, autodidacta.

Va exercir com a periodista en diverses publicacions, i arrel d’una sèrie de breus i originals descripcions de la vida quotidiana de Londres en The Monthly Magazine va publicar el llibre “Los apuntes de Boz” (1836). Poc després publicaria “Papeles póstumos del club Pickwick” (1836-1837), una obra en un estil molt proper al dels còmics, l’èxit de la qual va consolidar la fama del novel·lista, i va influenciar notablement la indústria editorial del seu país degut al seu innovador format, el d’una publicació mensual molt poc costosa, i que va marcar una línia que van seguir altres editorials. Home d’inesgotable energia va escriure també dos llibre de viatges, “Notas americanas”(1842) i “Imágenes de Italia” (1846).
Continue reading

Exposició sobre Montserrat Roig

Al mes de novembre d’enguany s’han complert 20 anys des que ens va deixar Montserrat Roig. Aquesta escriptora, llicenciada en Filosofia i Lletres, i professionalitzada, altre hora, en el periodisme, ens va deixar joies literàries, com són Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (1971), El temps de les cireres (1977), Ramona, adéu (1972), i el llibre documental sobre Els catalans als camps nazis (1977), que va aportar dades inèdites sobre l’Holocaust i que va ser guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or (1978). Entre les seves obres destaquem també L’agulla daurada (1985), premi Nacional de Literatura Catalana (1986), concebut després d’una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Va exercir també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es va vincular públicament a la lluita per la condició de la dona.

Des de la Biblioteca Les Corts- Miquel Llongueras recomanem qualsevol d’aquestes lectures compromeses d’una autora polifacètica i dona tot terreny, d’una escriptora que va guanyar-se l’admiració d’autors com Vázquez Montalbán, el qual va escriure sobre ella : “la Roig feia servir el sentiment com a un instrument de coneixement tan vàlid com la raó o, en tot cas, necessàriament complementari”. I també d’autors com en Joaquim Molas que escriu sobre El temps de les cireres : ”(…)treballa amb la realitat. Una realitat, la de cada dia, que constitueix un devessall de llums i d’ombres, i que sotmet a diversos graus d’elaboració. (…) La descripció sense retocs, bruta com la treu, anava a dir espontàniament, de les fonts, amb el mínim de contingut crític.”

Continue reading