Un brau persegueix la Sophia Loren

L’any 1962 Mario Monicelli, Federico Fellini, Luchino Visconti i Vittorio de Sica es van unir per crear el film Boccaccio 70. Es tracta d’una pel·lícula formada per quatre capítols independents, cadascun dels quals va ser dirigit per un d’aquests cèlebres directors italians.

Les històries parlen de l’amor i la moralitat, a l’estil de l’escriptor Giovanni Boccaccio.

El que potser no és tan conegut és que la història “Renzo y Luciana” es basa en un conte d’Italo Calvino (l’escriptor va ser co-guionista d’aquest capítol). Explica la vida d’una parella d’obrers separada pels seus torns de treball.

Calvino és un dels autors dels quals parlarem al Club de Lectura d’Italià del curs que ve.

Us deixem amb un breu fragment d’una altra de les històries, “La rifa”, protagonitzada per Sophia Loren.

Visconti es va inspirar en Tomasi de Lampedusa

L’altre dia us explicàvem que Il Gattopardo, la novel·la  que va protagonitzar el darrer Club de Lectura d’Itàlia, va tenir una adaptació cinematogràfica el 1963 a càrrec de Luchino Visconti.

Els protagonistes principals del film són Burt Lancaster, Alain Delon i  Claudia Cardinale. Us deixem amb un tràiler de la pel·lícula on el propi Lancaster fa de fil conductor:

“Il Gattopardo” de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Club de Lectura en Italià
“Il Gattopardo” Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Dimarts 4 de maig

gatopardoAvui dediquem la darrera sessió del curs 2012-2013 del nostre Club de Lectura d’Italià a un gran clàssic de la literatura italiana i universal. Va ser escrita per l’onzè príncep de Lampedusa, Giuseppe Tomasi, més conegut com a Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957). De fet, és l’única novel·la que l’autor va publicar i a més de forma pòstuma.

Il Gatoppardo s’ambienta a Sicília durant el Risorgimento i parla de la decadència de l’aristocràcia siciliana i de l’ascens de la burgesia.

Aquesta alternança social està simbolitzada en les figures príncep Fabrizio Salina i l’alcalde Don Calogero, la filla del qual es casa amb el nebot preferit del príncep. L’obra va ser duta al cinema el 1963 per Luchino Visconti.

Aquest llibre també va ser un dels protagonistes del nostre concurs de Sant Jordi de facebook, on els lectors havien d’endevinar el títol i l’autor d’una obra amb una única pista: el primer paràgraf o íncipit. Us deixem tot seguit amb l’inici de la novel·la. Per cert, sabíeu que és en aquest llibre on  surt la famosa frase?: “Si queremos que todo siga como está, necesitamos que todo cambie”.

“Nunc et in hora mortis nostrae. Amén.
Había terminado ya el rezo cotidiano del rosario. Durante media hora la voz sosegada del príncipe había recordado los misterios dolorosos y gloriosos, durante media hora otras voces, entremezcladas, habían tejido un rumor ondulante en el cual se habían destacado las flores de oro de palabras no habituales: amor, virginidad, muerte, y durante ese rumor el salón rococó parecía haber cambiado de aspecto. Hasta los papagayos que desplegaban las irisadas alas sobre la seda de las tapicerías habían parecido intimidados, incluso la Magdalena, entre las dos ventanas, había parecido una penitente y no una bella y opulenta rubiaza, perdida en quién sabe qué sueños, como se la veía siempre”.

Muerte en Venecia de Luchino Visconti, la crítica de Joan Millaret Valls

Mort a Venècia

Mort a Venècia

JOAN MILLARET VALLS

Fitxa tècnica. Direcció: Luchino Visconti. Guió: Luchino Visconti i Nicola Badalucco a partir de la novel•la La muerte en Venecia de Thomas Mann. Fotografia: Pasquale de Santis en Panavision i Technicolor. Vestuari: Piero Tosi. Música: peces de la Tercera i Cinquena Simfonia de Gustav Mahler, breu passatge de la Quarta Simfonia de Mahler, Per a Elisa de Beethoven i Cançó de bressol de Moussorgski. Títol original: Death in Venice. Any: 1971. Nacionalitat italofrancesa. Durada: 135 minuts.
Fitxa artística. Gustav von Aschenbach: Dirk Bogarde. Tadzio: Bjorn Andersen. Senyor Moese, mare de Tadzio: Silvana Mangano. Encarregat Grand Hotel des Bains: Romolo Valli. Alfried, amic de von Aschenbach: Mark Burns. Dona de von Aschenbach: Marisa Berenson. Institutriu de la família Moese: Nora Ricci.

La novel•la original de l’escriptor alemany Thomas Mann és un relat breu publicat durant l’estiu de 1912 inspirat en part en l’estada de l’autor al Lido venecià en companyia de la seva dona, la primavera de 1911. En la novel•la curta es relata el viatge del famós i madur escriptor Gustav von Aschenbach a la ciutat turística de Venècia quan la seva vida havia entrat en un punt mort i la seva vessant creativa es troba estancada. La novel•la està plena de simbolismes i detalls premonitoris que, al capdavall, marcaran la definitiva recaiguda física de l’escriptor, qui ja gaudia d’un estat de salut precari. La presència de la mort es fa palesa durant el seu passeig pel cementiri de Munich i després durant el seu curt periple pel Mediterrani per acabar en la romàntica Venècia on les góndoles són definides per l’autor alemany com a fèretres i recipients mortuoris. Abans haurà patit un trajecte amb personatges grotescos, patètics i ridículs enmig d’un clima inquietant i amenaçador de mals auguris, així com un intrigant viatge en gòndola a mans d’un remer sense llicència que no es vol aturar a la plaça de Sant Marc. En l’extens tercer capítol s’inicia pròpiament el relat quan l’escriptor descobreix la bellesa de l’adolescent polonès Tadzio envoltat de les seves germanes, la institutriu francesa i la mare en l’hotel on s’hostatja. La visió encisadora i meravellosa d’aquest jove trasbalsa profundament el madur escriptor, enfrontant-se la seva decrepitud física amb la radiant i esplendorosa bellesa de l’adolescent, definit com una obra d’art. La novel•la incideix especialment en l’estada veneciana i es repeteixen contínuament els encontres i desencontres a l’hotel i a la platja en una espiral indeturable dins d’aquesta geografia reduïda en què el vetust escriptor es deleix en la seva vessant de voyeur. La presència de la mort es farà palesa gràcies a la pandèmia de còlera que pateix la ciutat i que les autoritats havien amagat. Quan von Aschenbach vol abandonar la ciutat, un nou error extravia l’equipatge i l’envellit personatge decideix finalment romandre a Venècia per poder seguir contemplant i recrear-se amb la bellesa de Tadzio amb qui mai intercanvia un mot, però sí moltes mirades.

Continue reading

Anècdotes sobre la Mort a Venècia de Visconti (i alguna coseta més)

  • Per al paper de Tadzio, Visconti havia triat al seu afillat, el jove Miguel Bosé, però el seu pare, el torero Dominguín, s’hi va oposar enèrgicament i el paper finalment va recaure al desconegut Björn Andresen, que va ser escollit després d’un llarg procés d’audicions que es van filmar en el documental, Alla ricerca di Tadzio.
  • Bjørn Andresen, l’actor que interpreta el jove Tadzio, ha seguit una carrera en la música (també com a compositor).  D’actor ja no en va exercir gaire.
  • El protagonista principal, Aschenbach, està vagament basat en el compositor Gustav Mahler, que va perdre una filla en circumstàncies semblants a les de la pel·lícula. L’adagietto de la seva quinta sinfonia està present al llarg de tota l’obra formant una unió indissoluble, de gran presència dramàtica, entre la imatge i el só.  De fet, Visconti va rellançar a la popularitat al compositor alemany. Aquí teniu l‘adagietto, per si el voleu escoltar:http://www.youtube.com/watch?v=ugpYUDn_X-khttp://www.youtube.com/watch?v=DdpV7QYSNbQ

Més avall, encara més…

Continue reading

La mort a Venècia, a la Claqueta el dimarts 27 de maig a les 19.00

Mort a Venècia

Mort a Venècia

Morte a Venezia

Any: 1971
Durada: 135
Origen: Itàlia
Color: Panavision – Technicolor
Genere: Dramàtic
Director: Luchino Visconti
Escriptor: Thomas Mann
Guió: Nicola Badalucco, Luchino Visconti
Música: Gustav Mahler
Fotografia: Pasqualino De Santis
Montatge: Ruggero Mastroianni
Basada en la novel·la: Mort a Venècia de Thomas Mann
Repartiment: Dirk Bogarde, Bjorn Andersen, Silvana Mangano, Romolo Valli, Mark Burns, Nora Ricci, Carole Andrè, Antonio Apicella, Marisa Berenson, Sergio Carfagnoli, Franco Fabrizi, Leslie French.
Escenografia: Ferdinando Scarfiotti
Producció: Mario Galllo per la Alfa Cinematografica, Roma – Alfa Cinematografica (Roma) Productions Editions Cinematographique Francaises (Paris)
Distribució: Distribuzione: Dear International – Warner Home vides

El tràiler:

http://www.youtube.com/watch?v=X4N8B1ggYc4

El making off:

http://www.youtube.com/watch?v=EbAdDoUsHhI

Rectitud y autodestrucción

Daniel G. Rojo   (Text extret de la revista Miradas de Cine n. 41. Agost 2005)

La fugacidad de un tiempo que se nos escapa y el duelo constante entre la razón y la pasión, la rectitud moral y los sentimientos, el arte y la vida… todos los temas que obsesionaron a Luchino Visconti están presentes en Muerte en Venecia, el relato de los últimos días de un famoso compositor, quien, sabedor de que su final -físico y moral- está muy cerca, viaja a la ciudad de los canales para intentar olvidar.

Continue reading