“El baró rampant” d’Italo Calvino

Club de Lectura Obert
Dilluns 14 de desembre  a les 19’30h
“El baró rampant” d’Italo Calvino

Italo-CalvinoAvui dedicarem la darrera sessió del Club de Lectura Obert de l’any a Italo Calvino i una de les seves novel·les més conegudes. Aquí teniu la fitxa que repartirem entre els assistents:

L’autor
Italo Calvino va néixer a Santiago de Cuba el 1923 i va morir a Siena el 1985. Llicenciat en literatura, escriptor, articulista i analista polític, va combatre al costat dels partisans durant la Segona Guerra Mundial, fet que retratà en les seves primeres creacions. Va iniciar la seva trajectòria literària a les files del neorealisme italià, per abandonar després el costumisme i aprofundir en allò fantàstic i al·legòric. D’entre les seves primeres novel·les destaquem Il sentiero dei nidi ragno (1944). Considerat un dels grans clàssics de la literatura europea d’aquest segle, destaquem els seus llibres de contes Els amors difícils (1970) i l’original Les ciutats invisibles (1972); La trilogia Els nostres avantpassats formada per les novel·les El vescomte migpartit (1952), El baró rampant (1957) i El cavaller inexistent (1959); les narracions protagonitzades per herois urbans com Marcovaldo (1963) i Palomar (1983); i l’assaig molt recomanable Per què llegir els clàssics (1981).

L’obra
El baró rampant ens narra la història de l’encara inexistent –com a nació- Itàlia des de mitjans del segle XVIII fins a la dècada de 1820, de la formació del seu esperit nacional utilitzant com a fil conductor les trifulgues del baró Cosimo Piovasco di Rondò, que viurà la totalitat de la seva existència enfilat als arbres. El predomini de moments on sobresurt el realisme màgic i la profunda reflexió que sobre la llibertat de l’ésser humà fa Calvino ens situen davant d’una reivindicació de la utopia, la rebelió, la imaginació i l’inconformisme com a veritables motors del món.

Els personatges
Cosimo decideix, als dotze anys, que viurà, per sempre més, damunt dels arbres. Rebel, actiu, culte i preocupat pels seus contemporanis, desenvoluparà tota una filosofia que el portarà a reivindicar la seva decisió, ja que només sent coherent amb les seves idees serà capaç d’integrar-se a la societat. Introductor a la regió dels sabers enciclopèdics i de la francmaçoneria, és el protagonista absolut de la novel·la. Altres personatges secundaris són la contradictoria i apassionada Viola Ondariva, la mare prusiana i estricta, la generala Corradina di Rondò, Enea Silvio Carrega, l’estrany tiet obsessionat per la hidràulica, i el germà petit de Cosimo, que serà el cronista imparcial en primera persona d’aquesta història.

Suggeriments per a la lectura

– Italo Calvino insisteix en el fet que la decisió de Cosimo no és una fugida. En paraules de l’escriptor: “ El joc començava a interessar-me només si feia d’aquest personatge que es nega a caminar per terra com els altres no pas un misantrop sinó un home contínuament dedicat al bé del proïsme, inserit en el moviment dels seus temps, que vol participar en tots els aspectes de la vida activa(…) Sabent sempre, però, que l’única manera d’estar veritablement amb els altres, era separat dels altres, imposant amb tossuderia, a ell mateix i als altres, la seva singularitat i solitud incòmodes a tota hora i en tot moment de la vida, com la vocació del poeta, de l’explorador, del revolucionari.” De fet, és aquest paper dins la societat la que allunya el protagonista del Bon Salvatge de Rousseau.

– El baró rampant és un pastiche històric, ple de personatges estrambòtics, tocats pel realisme màgic –com ara la colònia d’espanyols desterrats a dalt dels arbres-, que té com a marc la frondosa Ligúria del segle XVIII. En aquesta barreja de realitat i ficció, Calvino s’inventa una imaginària trobada entre Cosimo i Napoleó, que representa una clara paròdia de la de Diògenes i Alexandre Magne. Quins moments ens han cridat l’atenció? I quins idees o situacions col·lectives podem extrapolar al segle XX?

Totes les lectures del curs que ve

12458805845_0c228f6a8a_zLa nostra biblioteca roman tancada aquest estiu amb motiu de les obres de remodelació del vestíbul.

El personal, però, continua treballant en la preparació de les activitats que es faran després de la reobertura al públic de les instal·lacions.

Ja us podem avançar quines seran les lectures que es llegiran als diferents clubs de lectura durant el proper curs 2015-16.

Recordeu que encara queden places lliures en alguns dels clubs i que podeu sol·licitar-hi la inscripció enviant un correu a l’adreça b.barcelona.ml@diba.cat:

Club de Lectura d’Italià
Carlo Goldoni: La locandiera
Anna Banti: Artemisia
Paola Mastrocola: Non so niente di te
Beppe Fenoglio: Una questione privata
Marchesa Colombi: Un matrimonio in provincia
Benedetta Cibrario: Rossovermiglio
Carlo Cassola: La ragazza di Bube
Vittorio Gassman: Un grande avvenire dietro le spalle

Club de Lectura d’Alemany
Johann Wolfgang Goethe: Die Leiden des jungen Werther
Veza Canetti : Die Gelbe straße
Elias Canetti: Die gerettete Zunge
Marlen Haushofer : Wir töten Stella
Mirjam Pressler: Nathan und seine Kinder
Uwe Timm: Die Entdeckung der Currywurst
Julia Franck: Lagerfeuer
Erich Maria Remarque: Die Nacht von Lissabon

Club de Lectura Obert
Michel Houellebecq: Ampliación del campo de batalla
Italo Calvino: El baró rampant
Clarice Lispector: La hora de la estrella
Bram Stocker: Drácula
John Kennedy Toole: La conjura de los necios
Irène Némirovsky: Suite francesa
Carlos Zanón: Nadie ama un hombre bueno
Dorothy Parker: Narracions completes

Club de Lectura de Ciència a la Literatura
Darryl Cunningham: Pseudociencia
J. M. Mulet: Comer sin miedo
Jill Taylor: Un ataque de lucidez
Al Gore: Una veritat incòmoda, la crisi planetària
Mary Shelley: Frankenstein o El prometeu modern
David Bueno: Òrgans a la carta: cèl·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativa
VVAA: La història més bella del món: els secrets dels nostres orígens
Laurent Seksik: El cas Eduard Einstein

“Le città invisibili” d’Italo Calvino

Club de Lectura en Italià
Dimarts 3 de març a les 19h
“Le città invisibili” d’Italo Calvino

italoAvui dediquem la sessió del març del  nostre Club de Lectura d’Italià a un dels més coneguts escriptors italians del segle XX: el neorrealista Italo Calvino, autor de novel·les com Si una nit d’hivern un viatger o El baró rampant.

Aquí teniu algunes de les seves frases més cèlebres:

“Un libro, cosa sólida, que está ahí, perfectamente definida, disfrutable sin riesgos, en comparación con la experiencia vivida, siempre huidiza, discontinua, controvertida.”

“Toda historia no es otra cosa que una infinita catástrofe de la cual intentamos salir lo mejor posible.”

“El arte de escribir historias está en saber sacar de lo poco que se ha comprendido de la vida todo lo demás; pero acabada la página se reanuda la vida y uno se da cuenta de que lo que sabía es muy poco.”

“Un clásico es un libro que nunca ha cesado de contar lo que tiene que contar.”

“Las ciudades son un conjunto de muchas cosas: memorias, deseos, signos de un lenguaje; son lugares de trueque, como explican todos los libros de historia de la economía, pero estos trueques no lo son sólo de mercancías, son también trueques de palabras, de deseos, de recuerdos.”

“Las novelas largas escritas hoy acaso sean un contrasentido: la dimensión del tiempo se ha hecho pedazos, no podemos vivir o pensar sino fragmentos de metralla del tiempo que se alejan cada cual a lo largo de su trayectoria y al punto desaparecen.”

I aquesta és la fitxa que repartirem entre els assistents al club:

CLUB DI LETTURA – Italo Calvino

Italo Calvino nasce il 15 ottobre 1923 a Santiago de Las Vegas, un villaggio vicino all’Avana (Cuba), dove il padre dirige una stazione sperimentale di agricoltura e una scuola d’agraria. Dal padre agronomo e dalla madre botanica riceve un’educazione rigorosamente laica.

Nel 1925 la famiglia Calvino ritorna in Italia, e si stabilisce a San Remo, nella Villa Meridiana che ospita la direzione della Stazione Sperimentale di Floricoltura, dove Calvino vive «fino a vent’anni in un giardino pieno di piante rare ed esotiche». Compiuti gli studi liceali, viene avviato dai genitori agli studi di Agraria, che non porta a compimento. Per quanto, infatti, tenti di seguire la tradizione scientifica familiare, ha già «la testa alla letteratura». Inoltre, a interrompere gli studi si intromette la guerra. Dopo l’8 settembre 1943, Calvino si sottrae all’arruolamento forzato nell’esercito fascista e, assecondando un sentimento che nutriva fin dall’adolescenza, si aggrega ai partigiani della Brigata Garibaldi. Dopo la liberazione, aderisce al Partito Comunista Italiano, collabora a giornali e riviste, e si iscrive alla Facoltà di Lettere di Torino, dove nel 1947 si laurea con una tesi su Joseph Conrad. A Torino collabora al «Politecnico» di Vittorini, ed entra a far parte del gruppo redazionale della casa editrice Einaudi. In quell’ambiente «interdisciplinare, aperto alla cultura mondiale», matura la sua vocazione a «scrivere pensando ad uno scaffale di libri non solo di letteratura».

Nel 1947 esordisce come scrittore, pubblicando, grazie a Pavese, Il sentiero dei nidi di ragno. A questo romanzo, con cui si rivela il più giovane e dotato tra gli scrittori neorealisti, segue il volume di racconti Ultimo viene il corvo (1949).Negli anni Cinquanta e Sessanta svolge le funzioni di dirigente nella casa editrice Einaudi e intensifica sempre più la sua attività culturale e il suo impegno nel dibattito politico-intellettuale, collaborando a numerose riviste. Continue reading

El que es llegirà el proper curs al Club de Lectura d’Italià

DSC01781El curs que ve el nostre Club de Lectura d’Italià canvia de dia de realització i tindrà lloc el primer dimarts de cada mes a les 19h de la tarda.

Les inscripcions a aquest club i a la resta començaran al setembre però mentrestant us podem anar avançant ja els llibres dels quals es parlarà en aquesta nova edició del club, així com dels dies de trobada dels participants.

7 d’octubre. Presentació del club
4 de novembre. Verde acqua de Marisa Madieri
2 de desembre. Lo sposo impaziente de Grazia Livi
13 de gener. Marco Polo di Maria Bellonci
3 de febrer. Bàrnabo delle Montagne de Dino Buzzati
3 de març. Le città invisibili d’Italo Calvino
7 d’abril.  Testimone inconsapevole de Gianrico Carofiglio
5 de maig. Meglio morti de Marcello Fois
2 de juny. Sardegna come un’infanza d’Elio Vittorini

Itàlia i Italo Calvino

calvinoLa selecció d’Itàlia és la darrera del grup D del Mundial de Futbol 2014. Per a representar-la hem triat un dels més grans escriptors italians del segle XX, qui curiosament no va néixer a Itàlia sinó a Cuba, on la seva família s’havia traslladat temporalment per motius laborals. Es tracta d’Italo Calvino.

La seva obra més famosa és, sens dubte, Si una nit d’hivern un viatger, publicada el 1979.  No és una novel·la sinó deu que comencen però no acaben.  Per a molts representa la postmodernitat a la literatura i una divertida reflexió sobre el procés de la lectura i l’escriptura:

Així és com comença: “Estàs a punt d’iniciar la lectura del nou llibre d’Italo Calvino, la novel·la Si una nit d’hivern un viatger. Relaxa’t. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el món que t’envolta s’esvaeixi en l’indistint. La porta, val més que la tanquis; sempre hi ha algú o altre que té la televisió engegada. Ja els ho pots dir de seguida: Parla més alt; si no, no et senten: Potser no t’han sentit, amb tant d’aldarull; digues-ho més fort encara, crida: O, si no vols, no ho diguis; esperem que et deixin tranquil”.

Un brau persegueix la Sophia Loren

L’any 1962 Mario Monicelli, Federico Fellini, Luchino Visconti i Vittorio de Sica es van unir per crear el film Boccaccio 70. Es tracta d’una pel·lícula formada per quatre capítols independents, cadascun dels quals va ser dirigit per un d’aquests cèlebres directors italians.

Les històries parlen de l’amor i la moralitat, a l’estil de l’escriptor Giovanni Boccaccio.

El que potser no és tan conegut és que la història “Renzo y Luciana” es basa en un conte d’Italo Calvino (l’escriptor va ser co-guionista d’aquest capítol). Explica la vida d’una parella d’obrers separada pels seus torns de treball.

Calvino és un dels autors dels quals parlarem al Club de Lectura d’Italià del curs que ve.

Us deixem amb un breu fragment d’una altra de les històries, “La rifa”, protagonitzada per Sophia Loren.

Les lectures del curs 2013-14 del Club de Lectura d’Italià

2013-07-02 19.49.41El curs que ve les sessions del Club de Lectura d’Italià deixaran de tenir lloc el primer dimarts de mes i passaran a desenvolupar-se el primer dilluns de cada mes a les 19’30h.

Tot i que les inscripcions no es realitzaran fins al mes de setembre, podem anar avançant ja les lectures que es faran, així com la data de les diferents sessions:

7 d’octubre: presentació del club
4 de novembre: Diceria dell’untore de Gesualdo Bufalino
2 de desembre: Caos calmo de Sandro Verno
13 de gener: Se questo è un uomo de Primo Levi
3 de febrer: Storie di animali e altri viventi d’ Alberto Asor Rosa
3 de març: La concessione del telefono d’ Andrea Camilleri
7 d’abril: Mille anni che sto qui de Mariolina Venezia
5 de maig: Mal di pietre de Milena Agus
2 de juny: Il visconte dimezzato d’Italo Calvino

Com escriu Italo Calvino

tumblr_mlrj2aCHDp1qb0wfxo1_500Si encara fos viu, enguany  l’escriptor Italo Calvino hagués 90 anys. En aquest escrit titulat Cómo escribo, l’autor d’obres com El barón rampante o Si una noche de invierno un viajero explica quina és la seva manera de crear:

Escribo a mano y hago muchas, muchas correcciones. Diría que tacho más de lo que escribo. Tengo que buscar cada palabra cuando hablo, y experimento la misma dificultad cuando escribo. Después hago una cantidad de adiciones, interpolaciones, con una caligrafía diminuta.

Me gustaría trabajar todos los días. Pero a la mañana invento todo tipo de excusas para no trabajar: tengo que salir, hacer alguna compra, comprar los periódicos. Por lo general, me las arreglo para desperdiciar la mañana, así que termino escribiendo de tarde. Soy un escritor diurno, pero como desperdicio la mañana, me he convertido en un escritor vespertino. Podría escribir de noche, pero cuando lo hago no duermo. Así que trato de evitarlo.

Siempre tengo una cantidad de proyectos. Tengo una lista de alrededor de veinte libros que me gustaría escribir, pero después llega el momento de decidir que voy a escribir ese libro.

Cuando escribo un libro que es pura invención, siento un anhelo de escribir de un modo que trate directamente la vida cotidiana, mis actividades e ideas. En ese momento, el libro que me gustaría escribir no es el que estoy escribiendo. Por otra parte, cuando estoy escribiendo algo muy autobiográfico, ligado a las particularidades de la vida cotidiana, mi deseo va en dirección opuesta. El libro se convierte en uno de invención, sin relación aparente conmigo mismo y, tal vez por esa misma razón, más sincero.