“Arc de Triomphe” d’Erich Maria Remarque

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 13 de novembre a les 19’30h
“Arc de Triomphe” d’Erich Maria Remarque

Avui us parlarem d’aquest novel·la d’Erich Maria Remarque, autor que es deia en realitat Erich Paul Remark, publicada el 1945 i traduïda al castellà amb el títol d’Arco de triunfo (trad. Selma Pereyra de Calimani. Ediciones Peuser, Buenos Aires, 1950). Aquí teniu la fitxa amb les pautes de lectura que hem repartit entre els integrants del club:

remarqueErich Maria Remarque
Geb. 22.6.1898 in Osnabrück
Gest. 25.9.1970 in Locarno / Schweiz
https://de.wikipedia.org/wiki/Erich_Maria_Remarque
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/remarque.htm
http://www.remarque-gesellschaft.de/ (Mit Fotos von der Villa in der Schweiz)

Er war einer der erfolgreichsten Autoren des 20. Jahrhunderts und den Nazis vielleicht der verhassteste von allen „undeutschen“ Schriftstellern. Grund war sein pazifistischen Buch “Im Westen nichts Neues”. Wie so viele junge Männer seiner Zeit hatte er sich als Kriegsfreiwilliger gemeldet. Damals noch unter seinem bürgerlichen Namen Erich Paul Remark. Mit seinem 1929 vorgelegten Roman errang er Welterfolg. So desillusionierend hatte noch nie ein Autor den Krieg dargestellt. Bei der Premiere der Verfilmung von Lewis Milestone am 4.12.1930 in Berlin kam es zu ersten massiven Störungen durch nationalsozialistische SA-Schläger unter der Leitung des späteren Reichspropagandaministers Josef Goebbels. Wie Kurt Tucholsky floh Remarque bereits 1932 aus Deutschland, wo sich die „Machtergreifung“ der Nationalsozialisten längst abzeichnete. Remarque ging in die Schweiz. Bei den Bücherverbrennungen im Frühjahr 1933 waren es an erster Stelle die Exemplare des Anti-Kriegsromans von Remarque, die in mehr als 55 deutschen Städten ins Feuer geworfen wurden. Alle seine Werke wurden noch zur gleichen Zeit verboten. 1939, ein Jahr nachdem ihm die deutsche Staatsangehörigkeit aberkannt worden war, übersiedelte er in die USA, deren Pass er 1947 erhielt. In Hollywood hat er sich den Ruf eines Bonvivants und Autonarren erworben – vielleicht übertünchte er damit sein Gefühl der Entwurzelung, der Heimatlosigkeit: „Die ganze Heimat und das bisschen Vaterland, die trägt der Emigrant (…) an seinen Sohlen“. Schon 1932 hatte er seine Lebensstimmung mit den Worten notiert: „Vielleicht bin ich unglücklich, aber ich will es nicht wissen.“ Von 1937 bis 1940 verband Erich Maria Remarque eine leidenschaftlich-dramatische Liebesbeziehung mit der ebenfalls aus Nazi-Deutschland in die USA emigrierten Schauspielerin Marlene Dietrich1948 kehrte Remarque nach Europa zurück. 1970 starb er in seiner Wahlheimat Tessin Sein letzter Roman “Schatten im Paradies” erschien 1971 postum. Continue reading

Lectures del curs 2016-17

books-441866_960_720Ja tenim aquí el llistat dels llibres que es llegiran durant el proper curs 2016-17 als nostres quatre clubs de lectura. Us informem que les inscripcions tindran lloc el proper dilluns 19 de setembre a les 16h a la segona planta de la nostra biblioteca.

Club de Lectura d’Italià
8 de novembre. Il Viaggiatore notturno de Maurizio Maggiani
13 de desembre. Omero, Iliade d’Alessandro Baricco
10 de gener. Il Bell’Antonio de Vitaliano Brancati
7 de febrer. La Ragazza del secolo scorso de Rossana Rossanda
7 de març. La Concessione del telefono d’Andrea Camilleri
4 d’abril. L’Ultima provincia de Luisa Adorno
2 de maig. Passione di famiglia de Cristina Comencini
6 de juny. Il Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Club de Lectura d’Alemany
10 d’octubre. Sessió de presentació amb projecció
14 de novembre. Arc de Triomphe d’Erich Maria Remarque
12 de desembre. Die Unwürdige Greisin und andere Geschichten de Bertolt Brecht
9 de gener. Das Falsche Gewicht de Joseph Roth
13 de febrer. Kürzere Tage d’Anna Katharina Hahn
13 de març. Eine Hand voller sterne de Rafik Schami
3 d’abril. Schweigeminute de Siegfried Lenz
8 de maig. Lili Marleen de Rosa Sala Rose
12 de juny. Liebesarten d’Ulla Hahn

Club de Lectura Obert
24 d’octubre. Sessió de presentació
21 de novembre. En la Patagonia de Bruce Chatwin
12 de desembre. La hija del capitán de Alexandr Puskin
16 de gener. Tot se’n va en orris de Chinua Achebe
20 de febrer. Vida privada de Josep Maria Segarra
20 de març. El libro de un hombre solo de Gao Xingjang
24 d’abril. Mara i Dann de Doris Lessing
22 de maig. Un lugar incierto de Fred Vargas
19 de juny. Corazón tan blanco de Javier Marías

Club de Lectura de la Ciència a la Literatura
24 d’octubre. Sessió de presentació
28 de novembre. Cerebroflexia de David Bueno
19 de desembre. L’antropòleg innocent: notes des d’una cabana de fang de Nigel Barley
23 de gener. Matemáticas, espías y piratas de Juan Gómez Urgellés
27 de febrer. Galileo, Galilei de Bertolt Brecht
27 de març. El dimoni dels nombres de Hans Magnus Enzensberger
24 d’abril. La doble hélice: relato personal del descubrimiento de la estructura del ADN de James D. Watson
22 de maig. El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon
19 de juny. El perfum de Patrick Süskind

“Die Nacht von Lissabon” de Erich Maria Remarque

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 13 de juny a les 19’30h
“Die Nacht von Lissabon” de Erich Maria Remarque

Erich_Maria_Remarque1Avui dediquem la sessió del Club de Lectura d’Alemany del mes de juny a una obra de l’autor Erich Maria Remarque, història agredolça d’un amor que evoluciona cap a la humiliació. El relat explica les vivències d’un emigrant alemany i la seva dona durant la Segona Guerra Mundial i el seu periple per Europa fins arribar a Estats Units. Aquí teniu la fitxa de lectura que repartirem entre els assistents.

Biographie und Hintergrund

Geb. 22.6.1898 in Osnabrück
Gest. 25.9.1970 in Locarno / Schweiz

Er war einer der erfolgreichsten Autoren des 20. Jahrhunderts und den Nazis und wahrscheinlich auch dem Weltkrieg-I-Teilnehmer Hitler vielleicht der verhassteste von allen „undeutschen“ Schriftstellern. Grund war sein pazifistischen Buch “Im Westen nichts Neues”.

Der Titel war dem täglichen Lagebericht von der Front entlehnt, an der sich die Soldaten in Schützengräben regelrecht einzementiert hatten und wo militärisch nichts Entscheidendes passierte. Wie so viele junge Männer seiner Zeit hatte er sich als Kriegsfreiwilliger gemeldet. Damals noch unter seinem bürgerlichen Namen Erich Paul Remark. Mit seinem 1929 vorgelegten Roman errang er Welterfremarque 1olg.

So desillusionierend hatte noch nie ein Autor den Krieg dargestellt. Bei der Premiere der Verfilmung von Lewis Milestone am 4.12.1930 in Berlin kam es zu ersten massiven Störungen durch nationalsozialistische SA-Schläger unter der Leitung des späteren Reichspropagandaministers Josef Goebbels.

Wie Kurt Tucholsky floh Remarque bereits 1932 aus Deutsch-land, wo sich die „Machtergreifung“ der Nationalsozialisten längst abzeichnete. Remarque ging in die Schweiz. Bei den Bücherverbrennungen im Frühjahr 1933 waren es an erster Stelle die Exemplare des Anti-Kriegsromans von Remarque, die in mehr remarque 2als 55 deutschen Städten ins Feuer geworfen wurden. Alle seine Werke wurden noch zur gleichen Zeit verboten.

Die Nachricht von den Bücherverbrennungen soll er mit Freunden bei einem Glas Wein in seiner italienischen Villa aufgenommen haben.

1939, ein Jahr nachdem ihm die deutsche Staatsangehörigkeit aberkannt worden war, übersiedelte er in die USA, deren Pass er 1947 erhielt.

remarque 3In Hollywood hat er sich den Ruf eines Bonvivants und Autonarren erworben – vielleicht übertünchte er damit sein Gefühl der Entwurzelung, der Heimatlosigkeit: „Die ganze Heimat und das bisschen Vaterland, die trägt der Emigrant (…) an seinen Sohlen“. Schon 1932 hatte er seine Lebensstimmung mit den Worten notiert: „Vielleicht bin ich unglücklich, aber ich will es nicht wissen.“ Von 1937 bis 1940 verband Erich Maria Remarque eine leidenschaftlich-dramatische Liebesbeziehung mit der ebenfalls aus Nazi-Deutschland in die USA emigrierten Schauspielerin Marlene Dietrich.

remarque 41948 kehrte Remarque nach Europa zurück

Der Dramatiker Rolf Hochhuth erinnerte in seiner Rede zum 50. Jahrestag der Bücherverbrennungen am 10. Mai 1983 in Wien an einen der schlimmsten Fälle von Sippenhaftung während des Dritten Reichs, an „Elfriede Scholz, die in Dresden ihrer Bemerkung wegen denunziert worden war, Hitler werde seinen Krieg verlieren. Man brachte sie nach Berlin vor den Präsidenten des sogenannten Volksgerichtshofes, der übrigens ein dichtender Intellektueller war, vor Dr. Roland Freisler, der einen Roman über Ulrich von Hutten veröffentlicht hat. Freisler – was auf mittelhochdeutsch: »Der Schreckliche« hieß – verurteilte in einem seiner Schnellverfahren die Frau wegen ihrer »defaitistischen« Vermutung zu einigen Jahren Zuchthaus.

Continue reading

Totes les lectures del curs que ve

12458805845_0c228f6a8a_zLa nostra biblioteca roman tancada aquest estiu amb motiu de les obres de remodelació del vestíbul.

El personal, però, continua treballant en la preparació de les activitats que es faran després de la reobertura al públic de les instal·lacions.

Ja us podem avançar quines seran les lectures que es llegiran als diferents clubs de lectura durant el proper curs 2015-16.

Recordeu que encara queden places lliures en alguns dels clubs i que podeu sol·licitar-hi la inscripció enviant un correu a l’adreça b.barcelona.ml@diba.cat:

Club de Lectura d’Italià
Carlo Goldoni: La locandiera
Anna Banti: Artemisia
Paola Mastrocola: Non so niente di te
Beppe Fenoglio: Una questione privata
Marchesa Colombi: Un matrimonio in provincia
Benedetta Cibrario: Rossovermiglio
Carlo Cassola: La ragazza di Bube
Vittorio Gassman: Un grande avvenire dietro le spalle

Club de Lectura d’Alemany
Johann Wolfgang Goethe: Die Leiden des jungen Werther
Veza Canetti : Die Gelbe straße
Elias Canetti: Die gerettete Zunge
Marlen Haushofer : Wir töten Stella
Mirjam Pressler: Nathan und seine Kinder
Uwe Timm: Die Entdeckung der Currywurst
Julia Franck: Lagerfeuer
Erich Maria Remarque: Die Nacht von Lissabon

Club de Lectura Obert
Michel Houellebecq: Ampliación del campo de batalla
Italo Calvino: El baró rampant
Clarice Lispector: La hora de la estrella
Bram Stocker: Drácula
John Kennedy Toole: La conjura de los necios
Irène Némirovsky: Suite francesa
Carlos Zanón: Nadie ama un hombre bueno
Dorothy Parker: Narracions completes

Club de Lectura de Ciència a la Literatura
Darryl Cunningham: Pseudociencia
J. M. Mulet: Comer sin miedo
Jill Taylor: Un ataque de lucidez
Al Gore: Una veritat incòmoda, la crisi planetària
Mary Shelley: Frankenstein o El prometeu modern
David Bueno: Òrgans a la carta: cèl·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativa
VVAA: La història més bella del món: els secrets dels nostres orígens
Laurent Seksik: El cas Eduard Einstein

“Die Nacht von Lissabon” d’Erich Maria Remarque

Club de Lectura en Alemany
Dilluns 12 de març, a les 19’30h
“Die Nacht von Lissabon” d’Erich Maria Remarque

Avui dediquem la sessió del Club de Lectura en Alemany al cèlebre escritpor Erich Maria Remarque, nascut a Osnabrück (Alemanya) el 1898 i mort a  Locarno (Suïssa) el  1970.

Va retratar com ningú els horrors de la Primera Guerra Mundial, de la qual va ser un testimoni excepcional. La seva novel·la més coneguda “Res de nou en el front de l’oest” o “Sin novedad en el frente”, publicada el 1929.

Va haver d’abandonar el seu país natal el 1932 (se’l considera un dels enemics més famosos del nazisme i de fet, les seves obres van ser cremades públicament a Alemanya l’any següent a la seva marxa). Es va instal·lar a Suïsa i posteriorment a Estats Units i el 1948 va tornar poder tornar per fi a Europa.

“Res nou en el front de l’oest” va ser adaptada al cinema per Lewis Milestone i va guanyar el 1930 l’Oscar a la millor pel·lícual i al millor director. Delbert Mann va realitzar el 1979 una altra versió cinematogràfica.

L’obra
“Die Nacht von Lissabon”, que es va publicar a Espanya com a “La noche de Lisboa”, és la història agredolça d’un amor que acaba evolucionant cap a la humiliació i la condemna.

El relat explica les vivències d’un emigrant alemany i la seva dona durant la Segona Guerra Mundial i el seu periple per Europa fins arribar a Estats Units. Hi apareixen descripcions molt realistes de l’experiència dels emigrants amb els consolats del sud de França, els controls de la Gestapo, els camps d’internament de la França de Vichy…

I és que com el propi autor diu a la introducció d’una altra de les seves obres “El obelisco negro”: “No me reprendan si por una vez hablo de los tiempos idos. El mundo yace de nuevo bajo la luz mortecina del Apocalipsis; el olor de la sangre y el polvo de la última destrucción no se han disipado todavía, cuando ya trabajan a alta presión los laboratorios y las fábricas para conservar la paz, inventando armas con las cuales se puede volar todo el globo terráqueo. ¡La paz del mundo! Nunca se habló más ni se hizo menos por ella que en nuestro tiempo; nunca hubo tantos falsos profetas, más mentira, más muertos, destrucción y lágrimas que en este siglo, el siglo xx, el del progreso, la técnica, la civilización, la cultura de las masas y el asesinato de las masas. No me reprendan entonces si por una vez me remonto a los años legendarios, en los que aún la esperanza ondeaba como una bandera ante los ojos y creíamos en cosas tan sospechosas como la humanidad, la justicia, la tolerancia… y también en eso: en que una guerra mundial iba a ser bastante enseñanza para una generación”.

Erich Maria Remarque- Arc de Triomf- Club de Lectura Alemany

Erich Maria Remarque

Erich Maria Remarque

Erich Maria Remarque va néixer el 22 de juny de 1898 a Osnabrück, Alemanya, en el si d’una família humil d’origen francès. La situació financera familiar era bastant precària en aquella època, el seu pare treballava d’enquadernador,  per la qual cosa es va veure obligat a buscar feina des de ben jove, així podia mirar de cobrir les despeses d’un vestuari adequat als seus gustos, un pel refinats i cars (dignes d’un dandi), cal afegir. Com adolescent va començar a treballar donant classes de piano.  Era un gran amant de la música i la natura, que, per ell, eren vertaderes manifestacions de pau i bellesa. Sempre va donar mostres patents de covar inquietuds intel•lectuals i refinades.
L’any 1916, Remarque estava en la Universitat de Munster preparant-se per esdevenir professor; tenia divuit anys quan fou allistat per l’exèrcit alemany. Impulsat per la propaganda bèl•lica, marxa disciplinadament cap a les fronteres. Allà pateix en carn pròpia els horrors de l’anomenada “Gran Guerra”: ferit diverses vegades en el front occidental, no pot evitar que la majoria dels seus companys (del col•legi i del regiment) morin a les trinxeres dels camps de batalla o en les repletes sales dels hospitals. Remarque acaba la seva participació amb un expedient militar immaculat i amb el cor sagnant en una sola determinació en la consciència: la futilitat de la guerra. La seva generació havia acabat destruïda pel conflicte, tot i que alguns se salvessin de l’impacte de les granades. Profundament dolgut va tornar a la Universitat l’any 1918, però no es va poder adaptar a la vida civil, que li semblava irreal i ridícula. Abans d’escollir la carrera d’escriptor, va provar altres oficis; mestre, comerciant, organista en un asil, professor de música i, fins i tot, va tractar de ser pilot de carreres de cotxe (en Der Himmel kennt keine Günstlinge narra aquestes experiències) però semblava que cap li esqueia. No passa gaire temps sense que comenci a relacionar-se amb els cercles artístics de la República Alemanya, exercint d’altres activitats, com ara la de crític teatral. Viu obsessionat amb el cruent record de la guerra, alhora que observa el inusitat espectacle de l’explosió cultural de l’Alemanya de 1919; Walter Gropius, Lyonel Friminger i Gerhard Marcks funden la Bahaus en Weimar, a la que s’incorpora Vasili Kandinski, Paul Klee i Oscar Schlemmer, convertint-la en el centre neuràlgic de l’art del moment; al 1920, d’altra banda, l’expressionisme cinematogràfic arriba a la seva màxima expressió amb el Gabinete del doctor Caligari de Robert Weine.

Continue reading