No us perdeu el còmic “Amarillo”

La Magda, una de les integrants del nostre Club de Lectura Obert, ens ha fet arribar una fantàstica recomanació sobre el còmic Amarillo, que podeu trobar a la vostra disposició a la planta d’entrada de la biblioteca.

El guionista d’aquest còmic, Juan Díaz Canales, juntament amb el dibuixant Rubén Pellejero, serà el responsable de donar vida a la nova versió de Corto Maltés que apareixerà a les llibreries a l’octubre d’aquest any. Amb aquesta recomanació podreu conèixer el seu estil:

amarilloRecentment ha arribat a la biblioteca Amarillo, la cinquena edició de la sèrie de còmic a càrrec de Díaz Canales i Guarnido amb la nova aventura de Blacksad, el gat detectiu.

Si bé el protagonista és peculiar, el món en el que es mou no ho és menys: animals de tot tipus, o gairebé, que vesteixen roba humana i viuen a cases i pisos, condueixen cotxes i tenen les mateixes febleses que nosaltres.

Les aventures mostren escenaris diversos: tavernes i bars de no molt bona reputació, carrers elegants i carrerons on més val no entrar, aeroports, carreteres i per descomptat bellíssimes dones, pistolers, policies i els grans temes de tota trama: l’amor, l’amistat, la mort, els diners…

No cal dir que en aquesta cinquena aventura el color groc és el gran protagonista, un element que acompanyarà aquest gat elegant -algun gat no ho és?- al llarg de tota la trama, coneixerà gent que l’ajudarà, i altre cop haurà de resoldre un cas doncs ell serà el primer sospitós.

Un poeta, un novel·lista i el que creu que és l’obra de la seva vida, una bella gateta, cotxes cars i motoristes que no entenen la vida sinó és damunt una moto, tot això trobareu en llegir Amarillo.

Miau.

@MagdaRevetllat

Estrenem exposició sobre el Festival Internacional del Còmic d’Angoulême

Del 26 al 29 de gener d’enguany s’ha celebrat el 39è Festival Internacional del Còmic d’Angoulême a la ciutat francesa del mateix nom.

Més de 200.000 persones han visitat aquest saló. Guy Delisle, Kauro Mori, Yoshihiro Tatsumi, Carl Barks, Cyril Pedrosa i Arthur de Pins han estat els guardonats en diferents categories.

A la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras hem volgut retre homenatge a aquest cèlebre festival, el més important d’Europa  pel que fa al món del còmic, i hem muntat una petita exposició amb tots els artistes que han format part de la selecció oficial del saló i també de les exposicions que s’han dut a terme, com, per exemple, una d’Art Spiegelman, una altra sobre els mítics tebeos i una altra titulada “Europa es dibuixa”

També hi trobareu els autors que van ser premiats en l’edició del 2011.

Aquest és el palmarès del 2012:

Continue reading

Una exposició de còmics d’Alejandro Jodorowsky

Alejandro Jodorowsky protagonitza la nostra exposició de còmics d’aquest mes. Nascut a Xile el 1929, aquest polifacètic artista va obtenir la nacionalitat francesa el 1980.

A més de dibuixant i guionista de còmics, Jodorowsky també cultiva altres disciplines. És escriptor, director teatral i cinematogràfic, escultor, pintor, actor, compositor de bandes sonores, psicoterapeuta i psicomag, entre d’altres.

Aquests són tots els còmics d’aquest autor que podeu trobar a la secció de còmics de la planta zero de la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras:

  • Aghora el padre-madre
  • Agnar el bisabuelo
  • Cabeza de hierro el abuelo
  • La Carne y la sarna
  • La Catedral invisible
  • Un Diamante para el más allá
  • El Domador de olas
  • Doña Vicenta Gabriela de Rokha la abuela
  • La Escuela penitenciaria de Nohope
  • Halkattraz, la estrella de los verdugos
  • Hijo del revólver
  • Honorata la tatarabuela
  • El Juego perfecto
  • La Justicia de las serpientes
  • Lo que está abajo
  • La Mujer celestial
  • El Nuevo sueño
  • Oda la bisabuela
  • Othon el rebesavi ; Honorata la rebesàvia ; Aghnar el besavi
  • Othon el tatarabuelo
  • Los Perros del poder
  • La Piedad de los verdugos
  • La Piedra de la cima
  • Planeta-juegos
  • La Preescuela Tecno
  • La Presa de los lobos
  • Santo bastardo
  • Los Secretos de los Tecno-obispos
  • Los Secretos del tecnovaticano
  • La Segunda visión
  • Sin nombre, el último metabarón
  • La Casa de los ancestros
  • La Venganza del manco
  • La Viuda negra

Las dos vidas de Andrés Rabadán

 

Pàgines del còmic, dibuixat per Andrés Rabadán

Pàgines del còmic, dibuixat per Andrés Rabadán

Corria el 1994 quan Andrés Rabadán, amb 19 anys, va matar el seu pare mitjançant una ballesta. El mateix dia, es va entregar a la policia com autor del crim, a més de declarar-se responsable del descarrilament de tres trens uns mesos abans (afortunadament, sense víctimes). Segurament, tothom recorda la imatge d’aquest noi amb manilles  ensenyant la llengua a la càmera de camí al jutjat.  Els periodistes el van batejar com l’assassí de la ballesta. En el judici li van diagnosticar una esquizofrènia delirant paranoide, condemnant-lo a una pena indefinida —fins que es demostrés la seva total recuperació— en un pavelló psiquiàtric d’una presó. A hores d’ara, Rabadán segueix complint condemna. Paradoxalment si l’haguessin tractat com un assassí habitual, ja faria anys que gastaria les soles de les seves sabates pels carrers.

Del guió de la pel·lícula, Las dos vidas de Andrés Rabadán, en que Rabadán va col·laborar activament, n’han sortit un llibre, Històries de la presó, i un còmic que porta el mateix títol que la pel·lícula.  I apart de la pel·lícula, també n’ha sorgit un documental, El perdón. Tant la pel·lícula com el cómic donen una versió semblant dels fets, la versió més fidel a la propugnada per Andrés Rabadán. També la que sembla que s’adequa millor als seus interessos: explica aquell període com una etapa en que es trobava immers en una espècie de deliri  que distorsionava la realitat; aquest estat un cop a la presó, amb medicació i temps, va dissoldre’s. Passa de puntetes per l’homicidi i els descarrilaments; segons ell, no pensava en claredat i, per tant, no pot afegir-hi gaire més. En el documental, la germana de Rabadán denuncia, molts anys després, un abús per part de son pare i maltractes a la seva mare; això, per tant, justificaria l’homicidi, la ràbia d’Andrés. Però ell, en cap moment, en fa esment.

El posat d’Andrés davant la càmera és el d’una persona raonable, intel·ligent, dominador d’una lògica impecable. Tot i que sembla que el discurs flueix, s’escolta una cadència constant, una veu gens altisonant, mancada d’emocions. Segons un psiquiatra, que surt al documental, Andrés sempre intenta complaure l’expectativa de l’interlocutor. Alguns dels testimonis (periodistes, advocats…) poden creure’s que matés el seu pare fruït d’un rampell (tot i que ell mateix, es regalés la ballesta per celebrar el nadal anterior), però els descarrilaments es fan difícils d’explicar, ja que comporten una acció i una concentració constant i dilatada en el temps (per exemple,  descargolava cada dia mitja volta de cargol de la travessa del tren, a diferents hores, perquè no en sospités ningú). Per a portar-ho a terme, cal almenys, una planificació i una paciència digne d’estima. Rabadán, d’altra banda, posseeix certes facultats artístiques com a dibuixant: ha publicat llibres i exposat en alguna exposició.

Si voleu intentar treure’n l’entrellat, o us interessa aprofundir en el tema, us convidem a tastar totes les fonts. Seguiu les molletes de pa:

Rabadán, Andrés / Las Dos vidas de Andrés Rabadán. Norma, 2009

Rabadán, Andrés / Històries des de la presó. Random House Mondadori, 2003

Las Dos vidas de Andrés Rabadán / una pel·lícula de Ventura Durall. Cameo, 2010

 

 

 

Ressenyes de lectures d’estiu —Club de Lectura en francès—

Muriel Rousselle

Aquesta entrada és només per fer una petita ressenya de algunes lectures que els participants del Club de lectura en Francès van fer durant aquest darrer estiu, un estiu definitivament passat… continuarem llegint per això! Doncs, bonjour aux participants du Club de Lecture en Français i hola a tots els amics i visitants del Bloc de la Biblioteca !
Són llibres en diferents idiomes i en el cas dels originals en francès, indicaré el títol en català i/o castellà per si us interessa i els voleu buscar per aquí a la biblioteca, d’acord?

Trilogie —Rosalie Blum—

*Un còmic en 3 volums: Rosalie Blum de la francesa Camille Jourdy. Està disponible a les biblioteques en castellà, signatura [C Jou]
Vol.1- Une impression de déja-vu / Una sensación conocida
Vol.2- Haut les mains, peau de lapin! / ¡Arriba las manos !
Vol.3- Au hasard Balthasar! / ¡Al azar, Baltasar !
És una història quotidiana, amb personatges propers, explicada amb una sensibilitat i una estètica molt delicades. Els dibuixos de Camille Jourdy són d’una senzillesa aparent però tant el traç com els color són exquisits. És una sèrie que enganxa de debò !

La Tête en friche

* A partir de la pel•lícula Mis tardes con Margueritte de Jean Becker que va passar pels cines aquí aquest estiu – un tàndem meravellós, el Gérard Depardieu i la Gisèle Casadesus !- hi ha qui ha buscat la novel•la original en francès per a llegir-la: La Tête en friche de Marie-Sabine Roger (el títol significa alguna cosa com El cap en guaret, com els camps no cultivats), està disponible a la xarxa en francès i en castellà, Tardes con Margueritte [N Rog]. Tot plegat un homenatge a… la lectura !

Nicolas Bouvier

* Los caminos del mundo del escriptor, fotògraf i viatger Nicolas Bouvier [910.4 Bou], títol original L’usage du mondeBouvier era viatger i… fill de bibliotecari! Els seus llibres preferits eren els atlas de geografia…

Continue reading

Ressenya: Breakdowns: retrato del artista como un joven %@#$! de Art Spiegelman

Breakdowns de Art Spiegelman

Breakdowns de Art Spiegelman

PATRÍCIA MUÑIZ

Spiegelman, Art
Breakdowns: retrato del artista como un joven %@#$!
Barcelona: Random House Mondadori, 2009. 78 p.
ISBN: 978-84-397-2161-1

Benvinguts al 1978, any en que es publica Breakdowns, un àlbum de format gran i edició de luxe que recull tires autobiogràfiques, experimentals i transgressores, fins aleshores disperses en diverses publicacions underground, que Art Spiegelman havia dibuixat entre el 1972 i el 1977.

En el 1992 la seva novel•la gràfica Maus. Retrat d’un supervivent guanya el premi Pulitzer. Maus és la seva obra més llarga i complexa. La més madura, plena d’influències i detalls fruit de l’assimilació i per aquest mateix motiu, també és la menys experimental.

Pels qui estiguin interessats en la trajectòria artística prèvia d’Art Spiegelman, Breakdowns esdevé de lectura obligatòria. Una obra on l’autor agafa de la mà al lector perquè l’acompanyi en l’exploració dels límits del llenguatge del còmic.

L’àlbum està estructurat en tres parts. La primera, la més autobiogràfica es titula Portrait of the artist as a young %@#$! , i en el mateix sentit que Joyce en el seu Retrat de l’artista adolescent, ens mostra amb honestedat encisadora la realitat dels seus impulsos creatius, dels fets personals que inspiren la seva obra. Una mostra del diàleg en estat pur, que esdevé entre l’artista jove i els processos creatius.

Una mostra de Breakdowns

Una mostra de Breakdowns

Després d’aquestes reflexions, entrem en la segona part, el cos de Breakdowns, titulat De Maus a la actualidad. Una antología de historietas de Art Spiegelman.

Estructurada en una introducció i catorze historietes. Impressiona la varietat de tècniques narratives i la introducció constant d’elements innovadors. Una clara mostra de la investigació profunda que fa Spiegelman amb els recursos d’expressió.

En aquesta part hi ha joies com la tira original de Maus, tres pàgines publicades l’any 1972 on trobem uns personatges dramàtics i expressius que esdevindran la llavor del llibre de més de tres-centes pàgines.

També ens presenta experiments narratius com les dones de dues cares de Picasso protagonitzant trames de novel•la negra a Ace Hole.

Un epíleg escrit pel propi Spiegelman, conforma la tercera part que tanca el volum. L’autor desvela el context en el que Breakdowns va ser ideat i ens explica multitud d’anècdotes al voltant de la seva publicació que, segons les seves pròpies paraules, es va fer “contra tot pronòstic”.

Nadie demandaba un álbum en formato de lujo que recogía el puñado disperso de breves tiras autobiográficas y estructuralmente experimentales realizadas entres 1972 y 1977, salvo yo.

Continue reading

Eisner/Miller entrevista moderada por Charles Brownstein

Will Eisner i Frank Miller

Will Eisner i Frank Miller

Eisner/Miller entrevista moderada por Charles Brownstein

Will Eisner, Frank Miller, Charles Brownstein

Trad. De Raúl Sastre
Barcelona: Norma Editorial, 2006. 347 p. b/n
ISBN: 84-9814-492-2

PATRICIA MUÑÍZ

Amants del còmic, no us acosteu a Eisner/ Miller amb presses! Us perdríeu el plaer de degustar pausadament aquest exquisit diàleg, del que us asseguro gaudireu.

Prepareu-vos per a compartir un cap de setmana amb Will Eisner i Frank Miller conversant de forma distesa sobre el còmic en totes les seves facetes.

Aquest llibre, ben estructurat, gratament il•lustrat i traduït amb professionalitat per Raúl Sastre, aconsegueix transmetre al lector la sensació d’estar allà mateix, d’assistir a una d’aquestes classes magistrals que se solen donar fora de les aules. Si l’ acompanyeu d’una cervesa i unes olives, convertireu la seva lectura en una experiència sublim.

Will Eisner i Frank Miller ens passegen per la història del còmic, per les editorials i les distribuïdores. Ens parlen del còmic com a art i dels artistes que els dibuixen.

Eisner: Per a mi, el paper de l’editor és el de ser el representant del lector.

Miller: Jo he descobert que treballar amb diferents editorials aconsegueix que sempre que tornis a casa… La benvinguda sigui millor!

Llapis, tintes, colors i splash pages omplen pàgines que complauran als més interessats en qüestions gràfiques i on trobarem impressions tan contundents com aquesta:

Eisner: Per a mi, el color és com tenir una gran orquestra simfònica tocant darrere de l’Edith Piaf.

Continue reading

Exposició Còmics en femení

Fragments de vides, maternitats, amor, diversitat sexual, erotismes, quotidianitats en clau d’humor, fantasies, surrealismes, objectes inanimats que prenen vida, mirades asiàtiques, adaptacions literàries, diversió, humanitat, compassió i sobre tot molt bon dibuix.

 

Tot això i més a l’ exposició CÒMICS EN FEMENÍ que trobareu a la secció de revistes de la Biblioteca. 

 

Aquí teniu la guia