Bèlgica i Amélie Nothomb

amelieEn el nostre particular Mundial Literari i pertanyent a l’equip H, com a representant de Bèlgica presentem a la prolífica Amélie Nothomb. Nascuda el 9 de juliol de 1966 a Etterbeek i filla de diplomàtics es podria considerar una ciutadana del món, ja que des dels cinc anys ha estat voltant per tots els continents, des de la Xina fins a Estats Units, Bangladesh, Birmània i Laos.

En el seu últim llibre Barba Azul, revisita la coneguda faula de Charles Perrault. Segons l’autora és un dels seus contes favorits des de que era petita, i en tornar a rellegir-lo amb 13 anys, va concloure que Perrault havia estat “molt injust” per què mostrava les dones com idiotes.

Si voleu saber-ne més sobre aquesta darrera novel·la de l’autora aquí trobareu una entrevista que va concedir a La Vanguardia on fa afirmacions tan sorprenents com aquestes: “Mi propio proyecto alquimista es convertirme en oro bebiendo mucho champán”.

Tremolors cinematogràfiques

Dilluns vam parlar del llibre “Estupor y temblores” de l’escriptora belga Amélie Nothomb, una novel·la basada en la seva (desafortunada) experiència laboral per a una gran companyia de Tòquio.

Aquesta obra va rebre el Gran Premi de Novel·la de la Acadèmia Francesa el 1999 i 4 anys després el director Alain Corneau la va dur al cinema amb un èxit notable.

De fet, la seva protagonista, Sylvie Testud,va guanyar el premi César a la millor actriu. Aquí us deixem amb el tràiler del film:

“Estupor y temblores” d’Amélie Nothomb

Club de Lectura Obert
Dilluns 18 de novembre a les 19’30h
“Estupor y temblores” d’Amélie Nothomb

Aquesta tarda comentarem la primera novel·la del curs del Club de Lectura Obert (recordeu que enguany les trobades es fan dilluns en comptes de dimarts) Aquí teniu la fitxa que repartirem entre els assistents:

amelie_nothombAutor/a
Amélie Nothomb és una escriptora belga de llengua francesa nascuda el 1967 a la ciutat japonesa de Kobe.

Per la feina del seu pare, diplomàtic belga, va viure al Japó, la Xina, els Estats Units, Laos, Birmània i Bangla Desh.

No és fins gairebé la majoria d’edat que torna a Europa, en concret a Brussel·les, on estudiarà filologia romànica a la Universitat Lliure. Però en aquesta ciutat Nothomb se sent estrangera, així que quan es llicencia torna al Japó, per treballar en una gran empresa a Tòquio. Aquesta experiència peculiar queda plasmada en el seu llibre Estupor y temblores, amb el qual obté el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa el 1999 i del qual, més tard, es va fer una pel·lícula.

Posteriorment, retorna a Bèlgica i el 1992 publica Hygiène de l’assassin (Higiene del asesino). A partir d’aleshores comença el seu èxit i es converteix en una escriptora prolífica amb un estil viu i mordaç.

Del seu estil es diu que és valuós i pedant però, a la vegada còmic i amb molt de caràcter, ningú pot negar la vivacitat dels seus relats, la precisió del seu vocabulari, la originalitat dels temes i una mordacitat constant.

Fascinada per la lletjor i la monstruositat, Nothomb destaca per la descripció de personatges de trets extrems, les seves obres giren, segons l’autora, al voltant de l’enfrontament entre dos personatges o, entre un personatge i una situació.

Entre els seus autors favorits destaca a Mishima, Diderot, Tanizaki i Proust. Entre els vius a Simon Leys, Jacqueline Harpman, Nathalie Gassel, Yoko Ogawa i Kazuo Ishiguro.

Continue reading

Amélie Nothomb no té ordinador

438PX-~1El llibre Estupor y temblores d’Amélie Nothomb serà el protagonista de la primera sessió del nostre Club de Lectura Obert del curs 2013-14. Sabíeu que aquesta escriptora belga no fa servir l’ordinador i que escriu compulsivament (de fet, només publica una part de la seva producció literària)?

Això és el que explica a una entrevista per al diari “El País” amb motiu de l’aparició de la seva novel·la Una forma de vida que podeu llegir íntegrament aquí:

(…) Usted escribe siempre en papel.

Sí, soy prehistórica. Vivo con un geek que tiene ordenador, y yo no sé encenderlo. No tengo relación con ese objeto. Nunca he recibido ni enviado un correo electrónico. Hay mucho impudor y mucha ausencia de estilo y de reflexión en esa forma de comunicación.

Y yo que me leí Biografía del hambre en formato de libro electrónico…

Una vez me enviaron un aparato lector. Cómo se llamaba… Grindle, o Kindle… pero nunca lo utilicé. No es para mí.

¿Cuál es su relación con Internet?

No existe.

Terra incognita, pues.

Es el extranjero. No lo quiero condenar, puede ser muy útil. Pero puede haber un problema cuando la gente desarrolla toda su vida social y sus relaciones en Internet. Hay en ese medio un olvido del cuerpo, una ausencia de encarnación. Y sin encarnación, el ser humano está perdido, solo y abominablemente infeliz.

Escribe muchas más obras de las que publica. ¿Nunca ha creído equivocarse al decidir qué libro ve la luz y cuál se guarda para usted?

No. Estoy escribiendo mi novela septuagésimo cuarta y he publicado 20. Yo me quedo encinta, no hay métodos anticonceptivos para el embarazo de la escritura. El error sería pensar que hay que compartirlo todo. Me encanta esta frase de Mallarmé, y ruego disculpe la pretenciosidad: «Los grandes escritores se reconocen por lo que no publican». Magnífico, ¿no? Que conste que he notado que los periodistas me hacen beber champán porque piensan que digo cosas que no diría de otro modo. Y es verdad. 

Les lectures del curs 2013-14 del Club de Lectura Obert

20130723_105524Al mes d’octubre tornarà el Club de Lectura Obert a la nostra biblioteca amb una modificació del seu horari: deixarà de realitzar-se els dimarts i passarà a tenir lloc el tercer dilluns de cada mes. L’hora de trobada serà l’habitual, a dos quarts de 8 del vespre.

Les inscripcions es realitzaran al mes de setembre. Per anar obrint boca, aquí teniu les lectures que es faran i les dates de realització de les diferents sessions.

21 d’octubre- presentació del club
18 de novembre- Amèlie Nothomb: Estupor y temblores
16 de desembre- José Luis Sampedro: El río que nos lleva
20 de gener- Montserrat Roig: El temps de les cireres
17 de febrer- Leonardo Padura: La neblina del ayer
17 de març- Marguerite Yourcenar: Memòries d’Adrià
28 d’abril- Santiago Roncagliolo: Abril rojo
19 de maig- Sor Juana Inés de la Cruz: Antologia poética
16 de juny- Joseph Conrad: En el cor de les tenebres

Les novel·les més prestades del que portem de 2013

La primavera ja és pràcticament aquí o sigui que han transcorregut més de dos mesos i mig des de l’inici del 2013. Sabeu quines han estat les novel·les més prestades en els diferents idiomes dels clubs de lectura de la nostra biblioteca durant el que portem d’any?

Potser aquest llistat pot donar-vos bones idees per a properes lectures.

En alemany:
Hesse, Hermann. Das Glasperlenspiel  Frankfurt am Main
Heidenreich, Elke. Kolonien der liebe : erzählungen
Brussig, Thomas. Am kürzeren Ende der Sonnenallee
Jenny, Zoë. Das Portrait  Frankfurt am Main : Frankfurter

En italià:
Camilleri, Andrea. Gli Arancini di Montalbano  
Manzoni, Alessandro. I Promessi sposi  
Cartarescu, Mircea. Nostalgia  
Levi, Primo. I Raconti  

En francès:
Mahfuz, Najib. Le Vieux quartier et autres nouvelles  
Houellebecq, Michel. Les Particules élémentaires
Nothomb, Amélie. Stupeur et tremblements
Gavalda, Anna. Ensemble, c’est tout

En català:
Läckberg, Camilla. Les Filles del fred
Falcones, Ildefonso. L’Església del mar
Riera, Carme. Natura quasi morta
Roig, Montserrat. El Temps de les cireres

En castellà:
Ruiz Zafón, Carlos. El Prisionero del cielo
Vosganian, Varujan. El Libro de los susurros
Martin, George R. R. Tormenta de espadas  
James, E. L. Cincuenta sombras de Grey  

Tan debò el bon temps arribi aviat i puguem estrenar una nova temporada de nostra biblioterrassa!

_DSC0115