“Tot se’n va en orris” de Chinua Achebe

Club de Lectura Obert
Dilluns 16 de gener a les 19’30h
“Tot se’n va en orris” de Chinua Achebe

Avui dediquem la primera sessió de l’any del nostre Club de Lectura Obert al que possiblement ha estat l’escriptor nigerià més famós.

L’autor
20160317_tot_sen_va_en_orrisChinua Achebe –pseudònim d’Albert Chinualumo- va néixer a Nigèria l’any 1930. Provinent del poble d’Ogidi, un dels primers centres de missioners anglicans de Nigèria de l’Est, entre el 1948 i el 1953 va estudiar a la universitat d’Ibadan. Acabats els seus estudis, els va continuar a la universitat de Londres.

Amb solament vint-i-cinc anys va començar a escriure Tot se’n va en orris, volum que forma part de la trilogia que completen No longer at ease (1960), i Arrow of God (1964).

Ha estat traduït a moltes llengües, i sovint se la qualificat del García Márquez de les lletres africanes. Se’l considera un puntal de l’anomenada literatura postcolonial, doncs Achebe sempre ha estat un gran defensor de la llengua i la mentalitat ibo.

L’escriptor ha estat professor de literatura anglesa a universitats de Nigèria i Estats Units, i ha conreat l’assaig, la poesia i la novel·la.

L’obra
Tot se’n va en orris és una novel·la magistralment escrita, on el lector gaudeix no només de la descripció d’un món, el de la cultura ibo, que sorprèn per les seves costums, i tradicions ancestrals, sinó perquè ens mostra, sobretot, què va suposar la irrupció del món occidental en una comunitat indígena.

Tragèdies, antics ritus, nous reptes i màgia ens submergeixen en un poble religiosament supersticiós, ple de contradiccions i greus lluites personals però que sap mantenir, malgrat tot, un esperit unitari que l’ha permès sobreviure durant molts segles.

Els personatges
Okonkwo , jove i amb ganes de prosperar, i deixar enrere, sobretot, un pare que l’ha marcat profundament, és l’ànima d’aquesta història. Lluitador temut i respectat, fidel a les antigues creences, haurà de suportar un munt d’entrebancs, que culminaran en un succés que el portarà a l’exili. Allí, haurà de fer front a l’arribada dels homes blancs i la seva religió, al poder que una administració llunyana exerceix sobre el seu poble i, sobretot, a les contínues pugnes familiars, provocades, majoritàriament, pel seu fill Nwoye.

Tanmateix Umuofia , el poble on transcorren els fets, i on viu el clan, és, amb els personatges que el poblen, l’autèntic protagonista.

Suggeriments per a la lectura
– El protagonista, Okonkwo, és testimoni de tots els canvis que es van produint al seu poble, on durant segles tots els ritus, i tradicions, s’han mantingut inamovibles. Les seves reaccions són viscerals, violentes, i mostra, clarament, una ferma convicció en els valors que ell creu s’han de respectar. Com analitzem l’episodi de la filla posseïda? I els fets que li toquen viure amb Ikemefuna?

– Què ens ha cridat l’atenció de la prosa d’Achebe, tan descriptiva i directa? Ens ha recordat altres autors que reivindiquen la memòria d’aquests pobles tan i tan antics? Quin creiem que és el punt de vista de l’autor? Creieu que fa algun tipus de judici, o solsament ens descriu de manera realista una cultura milenària?

Àfrica
• Almeida, Germano. El Testamento del señor Napumoceno da Silva Araújo. Barcelona: Ediciones del bronce

• Bâ, Mariama. Una Carta molt llarga. Barcelona: Takusan

• Badjoko, Lucien. Jo vaig ser un nen soldat. Barcelona: La Campana

• Couto, Mia. Tierra sonámbula. [Madrid]: Alfaguara

• Kapuscinski, Ryszard. Un Dia més de vida. Barcelona: Empúries

• Pepetela. El Deseo de Kianda. Madrid: Alianza

• Soyinka, Wole. Els Intèrprets. Barcelona: Edicions 62

• Tortajada, Ana. Filles de la sorra. Barcelona: Random House Mondadori

• Vázquez-Figueroa, Alberto. África llora. Barcelona: Plaza & Janés

• Zaoui, Amin. La Razzia. Barcelona: El Cobre

“Das falsche Gewicht” de Joseph Roth

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 9 de novembre a les 19’30h
“Das falsche Gewicht” de Joseph Roth

La primera lectura de l’any del nostre Club de Lectura d’Alemany és la novel·la de Joseph Roth titulada El pes fals/El peso falso, editada en castellà per Siruela (2003) i en català per Edició la Guineu (2005). Aquí teniu la fitxa de lectura que hem repartit entre els integrants del club.

rothDer Autor
Moses Joseph Roth wurde am 2. September 1894 als Sohn des Holz- und Getreidehändlers Nachum Roth und dessen Frau Maria in Brody bei Lemberg (Lwiw) geboren. Die galizische Stadt gehörte damals zur Habsburger Doppelmonarchie. Der Vater kehrte noch vor der Geburt seines Sohnes nicht von einer Geschäftsreise zurück. Nach dem Abitur in Brody immatrikulierte Joseph Roth sich 1913 für ein Germanistikstudium an der Universität Lemberg und wechselte im Jahr darauf zur Universität Wien.

Im August 1916 kam er zum Militär, wurde aber 1917 zum Pressedienst versetzt. Sein wegen des Krieges abgebrochenes Germanistikstudium nahm Joseph Roth auch nach dem Ersten Weltkrieg nicht wieder auf. Stattdessen wurde er Journalist, zunächst bei der Wiener Zeitung “Der Neue Tag” und 1920 für verschiedene Zeitungen in Berlin. Am 5. März 1922 vermählte Joseph Roth sich mit der Wienerin Friederike Reichler. Mit ihr kehrte er 1923 nach Wien zurück und schrieb auch dort für mehrere Zeitungen. Als Feuilletonkorrespondent der “Frankfurter Zeitung” ging er 1925 nach Paris. Weil er diese begehrte Aufgabe 1926 an Friedrich Sieburg abtreten musste, entschädigte ihn die Zeitung mit einer Reportage-Reise durch die Sowjetunion. Danach wendet er sich vom Sozialismus ab.
Friederike erkrankte 1928 an Schizophrenie und musste in eine Nervenheilanstalt eingewiesen werden. (Sie wurde 1940 von den Nationalsozialisten ermordet.) Der Schicksalsschlag warf auch Joseph Roth aus der Bahn, und vermutlich begann in dieser Zeit seine Alkoholabhängigkeit.

1929 kündigte Joseph Roth bei der “Frankfurter Zeitung” und ließ sich von den “Münchner Neuesten Nachrichten” anstellen.

Nach der sogenannten Machtergreifung Adolf Hitlers im Januar 1933 emigrierte Joseph Roth mit seiner damaligen Lebensgefährtin Andrea Manga Bell, der Tochter einer Hamburgerin und eines Kubaners, nach Paris, wo er für Exilzeitungen und -zeitschriften schrieb.
Von 1936 bis 1938 lebte er mit der Schriftstellerin Irmgard Keun zusammen. Continue reading

“La filla del capità” d’Alexandr Pushkin

Club de Lectura Obert
Dilluns 12 de desembre a les 19’30h
“La filla del capità” d’Alexandr Pushkin
250px-AleksandrPushkinLa sessió d’avui del nostre club de lectura obert està dedicat a la literatura russa. Aquí teniu la fitxa de lectura que hem repartit als integrants del club.

Autor
Alexandr Serguéyevich Pushkin neix a Moscou l’any 1799, dins d’una família de l’antiga noblesa russa, empobrida i lluny dels cercles de poder en el moment del naixement del poeta (sens dubte en els Griniov de La filla del capità es troben ressons dels records familiars de Pushkin). Abans de complir els vint anys ja és autor d’una sèrie de poemes de contingut polític i línia liberal que acabaren per conduir-lo al seu primer desterrament en els confins del Caucas. Durant aquests temps de confinament va escriure les seves primeres obres importants: El presoner del Caucas, Els germans bandits; corren els darrers anys de la dècada dels deu del segle XIX i Pushkin amb aquestes obres es consolida com el gran referent del Romanticisme rus.

De l’any 1825 és Boris Gudonov i la seva primera col·lecció de poemes, obres que tingueren un extraordinari èxit, i que com bon romàntic signifiquen el capbussament en la història russa i la transformació artística d’alguns dels seus moments. La popularitat creixent de la seva obra, li comportaria el perdó del tsar i la seva tornada a la cort.

L’any 1830 escriu la seva obra mestra Eugeni Oneguin, novel·la en vers. De la seva darrera època i fruït del seu interès per la història són: Història de Pugachev, Dubrovski i La filla del capità (1836).

Pushkin, com un bon romàntic, mor l’any 1837 en el desenllaç d’un duel d’honor. La seva influència sobre els grans escriptors russos del segle XIX és incontestable, i la petjada deixada per la seva obra en la modernització de la cultura russa resulta del tot imprescindible.

Obra

La filla del capità, escrita poc abans de la seva mort, es construeix segons els trets característics del Romanticisme regnant de l’època. Tot i així, Pushkin insereix en aquesta història de revoltes, amors difícils amb final feliç, apropament als elements populars de l’època i als referents històrics reals del seu país, un element característic en la seva obra i que s’allunyava del model estàndard romàntic importat des d’Alemanya o Anglaterra: l’humor. Un humor que, sempre present en l’obra de Pushkin, cal definir-lo com constituent intrínsec de l’observança que l’autor féu de l’ésser humà, que s’avança a l’absurd, i que tingué una influència decisiva en posterior autors russos, penso especialment en l’Oblomov de Goncharov.

Suggeriments per a la lectura
• Veurem els elements que apropen a Pushkin als models del Romanticisme imperant de la seva època i aquells altres que l’allunyen, o si més no li confereixen aspectes innovadors i particulars.

• L’ésser humà i l’influx que el temps històric en què resta sotmès té sobre els seus avatars vitals, és el tema fonamental de l’obra de Pushkin en general i de La filla del capità en concret; observarem els personatges en relació al temps històric en què els hi ha tocat viure.

• L’obra de Cervantes fou rescatada i reivindicada pel Romanticisme de manera notable, especialment eficaç fou al respecte la tasca de Schiller. Pushkin fou un bon coneixedor de Cervantes i del Quixot; veurem la possible influència de l’obra cervantina en la construcció formal de La filla del capità.

“Die unwürdige Greisin und andere Erzählungen” de Bertolt Brecht

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 12  a les 19’30h
“Die unwürdige Greisin und andere Erzählungen” de Bertolt Brecht

Avui dediquem el nostre club a una de les veus més crítiques de la literatura alemanya: Bertolt Brech. L’autor de L’òpera dels tres rals,  Terror y miseria del Tercer Reich i Madre Coraje y sus hijos ha estat un dels dramaturgs i poetes més influents del segle XX. Aquí teniu la fitxa que repartirem entre els assistents al club.

Der autor

bertoldEugen Berthold Friedrich Brecht wurde am 10.Februar 1898 in Augsburg (Bayern) als ältester Sohn einer wohlhabenden Familie geboren. Sein Vater war Direktor einer Papierfabrik.

Bertolt Brecht besuchte die Grundschule und das Gymnasium in Augsburg (1908-1917). Nach dem kriegsbedingten Notabitur studierte er Medizin in München, um dem Militärdienst zu entkommen, wurde aber 1918 als Sanitäter zum Dienst in einem Militär-Krankenhaus in Augsburg eingezogen. Schon damals bekannte er sich als Kriegsgegner. Er schloss Freundschaft mit Lion Feuchtwanger und Johannes R. Becher. Sein erstes Stück Baal entstand.
Während dieser Zeit lernte er Paula Banholzer kennen, die einen Sohn von ihm bekam, Frank (1919).

1920 Übersiedlung nach München. Freundschaft mit dem Komiker Karl Valentin. Brecht schreibt die vom Expressionismus beeinflussten Stücke Trommeln in der Nacht (1920) und Im Dickicht der Städte (1921).

1922 Reise nach Berlin, wo er Kontakt zu den literarischen Kreisen und dem Theater aufnahm. 1922 heiratete Brecht die Schauspielerin und Sängerin Marianne Zoff. Sie bekamen eine Tochter, Hanne (1923) und einen Sohn, Stefan (1924). 1927 lieβen sie sich scheiden. 1929 heiratete Brecht wieder, nämlich die Schauspielerin Helene Weigel, die ihn zeit seines Lebens begleitete und schließlich in Berlin mit ihrem Mann das „Berliner Ensemble“ gründete. Sie bekamen zusammen eine Tochter, Barbara.

1924 zog Brecht nach Berlin, wo er mit Carl Zuckmayer als Dramaturg im Deutschen Theater unter der Leitung von Max Reinhardt arbeitete. Er begann auch das Studium des Marxismus.

1927, mit 29 Jahren veröffentlichte er seine erste Sammlung von Gedichten: Die Hauspostille. Ein Jahr danach hatte er seinen ersten groβen Erfolg im Schiffbauerdammtheater: Die Dreigroschenoper, mit Musik von Kurt Weill. Es handelt sich um eine satirische Darstellung des Kapitalismus.
1927 schon hatte er Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, auch mit Kurt Weill als Komponisten, verfasst. Continue reading

“En la Patagonia” de Bruce Chatwin

Club de Lectura Obert
Dilluns 21 de novembre a les 19’30h
“En la Patagonia” de Bruce Chatwin

bruceAvui dediquem la primera sessió del curs del nostre club de lectura obert a la literatura sobre viatges. Aquí teniu la fitxa que hem repartit entre tots els assistents a la sessió d’aquesta tarda per ajudar-los a conèixer millor l’obra d’aquest cèlebre escriptor i arqueòleg.

Biografia

Bruce Chatwin va néixer a Sheffield (Gran Bretanya) el 13 de maig de 1940 i morí a Niça (França) el 18 de gener de 1989.

Sobre la seva infantesa, Chatwin comenta: “Mi infancia fue la guerra y el sentimiento de la guerra. Estábamos sin rumbo, abandonados. Mi padre estaba en la mar, mi madre y yo íbamos de un sitio a otro, atravesando Inglaterra en todas las direcciones para refugiarnos en casas de parientes o amigos. Nuestros lugares de sueños tenían menos consistencia que los viajes que los separaban. Las mansiones eran irreales. Siempre he sentido horror a un domicilio.” I és que tot i que el seu pare era advocat a Birminghan, molt sovint havia d’allunyar-se de la familia quan embarcava a l’Armada.

Chatwin fou educat en un internat de Marlborough, desenvolupant un especial interès en la pintura francesa i en l’aprenentatge de la llengua francesa tot i que ell mateix havia dit: “en la escuela yo era un inútil, un auténtico idiota, el último en todas las clases”.

L’any 1958 s’incorporà a la casa de subhastes Sotheby’s com a grum en el departament d’art. Un dia, mirant en una de les sales d’exposicions una aquarel·la atribuïda a Picasso, afirmà rotundament que era falsa, el que resultà ser cert. Des d’aleshores va progressar de forma ràpida a la casa, associant-se-li una sòlida reputació per descobrir falsificacions donat el seu coneixement sobre pintura.

Durant la seva estada a Sotheby’s, Chatwin va escriure la seva primera novel·la Rotting Frutis, basada en el procés de la seguretat dels col·leccionistes. La seva prosa concentrada deu molt al fet que hagués de catalogar centenars d’objectes molt diversos.

Continue reading

“Arc de Triomphe” d’Erich Maria Remarque

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 13 de novembre a les 19’30h
“Arc de Triomphe” d’Erich Maria Remarque

Avui us parlarem d’aquest novel·la d’Erich Maria Remarque, autor que es deia en realitat Erich Paul Remark, publicada el 1945 i traduïda al castellà amb el títol d’Arco de triunfo (trad. Selma Pereyra de Calimani. Ediciones Peuser, Buenos Aires, 1950). Aquí teniu la fitxa amb les pautes de lectura que hem repartit entre els integrants del club:

remarqueErich Maria Remarque
Geb. 22.6.1898 in Osnabrück
Gest. 25.9.1970 in Locarno / Schweiz
https://de.wikipedia.org/wiki/Erich_Maria_Remarque
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/remarque.htm
http://www.remarque-gesellschaft.de/ (Mit Fotos von der Villa in der Schweiz)

Er war einer der erfolgreichsten Autoren des 20. Jahrhunderts und den Nazis vielleicht der verhassteste von allen „undeutschen“ Schriftstellern. Grund war sein pazifistischen Buch “Im Westen nichts Neues”. Wie so viele junge Männer seiner Zeit hatte er sich als Kriegsfreiwilliger gemeldet. Damals noch unter seinem bürgerlichen Namen Erich Paul Remark. Mit seinem 1929 vorgelegten Roman errang er Welterfolg. So desillusionierend hatte noch nie ein Autor den Krieg dargestellt. Bei der Premiere der Verfilmung von Lewis Milestone am 4.12.1930 in Berlin kam es zu ersten massiven Störungen durch nationalsozialistische SA-Schläger unter der Leitung des späteren Reichspropagandaministers Josef Goebbels. Wie Kurt Tucholsky floh Remarque bereits 1932 aus Deutschland, wo sich die „Machtergreifung“ der Nationalsozialisten längst abzeichnete. Remarque ging in die Schweiz. Bei den Bücherverbrennungen im Frühjahr 1933 waren es an erster Stelle die Exemplare des Anti-Kriegsromans von Remarque, die in mehr als 55 deutschen Städten ins Feuer geworfen wurden. Alle seine Werke wurden noch zur gleichen Zeit verboten. 1939, ein Jahr nachdem ihm die deutsche Staatsangehörigkeit aberkannt worden war, übersiedelte er in die USA, deren Pass er 1947 erhielt. In Hollywood hat er sich den Ruf eines Bonvivants und Autonarren erworben – vielleicht übertünchte er damit sein Gefühl der Entwurzelung, der Heimatlosigkeit: „Die ganze Heimat und das bisschen Vaterland, die trägt der Emigrant (…) an seinen Sohlen“. Schon 1932 hatte er seine Lebensstimmung mit den Worten notiert: „Vielleicht bin ich unglücklich, aber ich will es nicht wissen.“ Von 1937 bis 1940 verband Erich Maria Remarque eine leidenschaftlich-dramatische Liebesbeziehung mit der ebenfalls aus Nazi-Deutschland in die USA emigrierten Schauspielerin Marlene Dietrich1948 kehrte Remarque nach Europa zurück. 1970 starb er in seiner Wahlheimat Tessin Sein letzter Roman “Schatten im Paradies” erschien 1971 postum. Continue reading

El club recomana…

Fa un parell de setmanes vam tenir la primera trobada del Club de Lectura Obert 2016-17 i vam repartir el llibre que comentarem a la propera sessió: En la Patagonia de Bruce Chatwin.

També vam parlar de les lectures que els participants al club han fet aquest estiu i recomanen a la resta d’usuaris de la nostra biblioteca.

Aquí teniu la llista:

fotclub_2Purga de Sofi Oksanen
La llei del menor d’Ian McEwan
Amsterdam d’Ian Mc Ewan
L’elefant desapareix de Haruki Murakami
Els homes sense dones de Haruki Murakami
Cristo se detuvo en Éboli de Carlo Levi
Canadà de Richard Ford
El Viejo de la montaña: Hasan Sabbah y la secta de los asesinos de Freidane Sahebjam
Mares de Wang de Gabi Martínez
Los desorientados d’Amin Maalouf
Samarcanda d’Amin Maalouf
La vida de las mujeres d’Alice Munro
Els jugadors de whist de Vicenç Pagès Jordà
Vent de l’est, vent de l’oest de Pearl S. Buck

Esperem que en gaudiu amb la lectura tant com els integrants del nostre club.

Lectures del curs 2016-17

books-441866_960_720Ja tenim aquí el llistat dels llibres que es llegiran durant el proper curs 2016-17 als nostres quatre clubs de lectura. Us informem que les inscripcions tindran lloc el proper dilluns 19 de setembre a les 16h a la segona planta de la nostra biblioteca.

Club de Lectura d’Italià
8 de novembre. Il Viaggiatore notturno de Maurizio Maggiani
13 de desembre. Omero, Iliade d’Alessandro Baricco
10 de gener. Il Bell’Antonio de Vitaliano Brancati
7 de febrer. La Ragazza del secolo scorso de Rossana Rossanda
7 de març. La Concessione del telefono d’Andrea Camilleri
4 d’abril. L’Ultima provincia de Luisa Adorno
2 de maig. Passione di famiglia de Cristina Comencini
6 de juny. Il Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Club de Lectura d’Alemany
10 d’octubre. Sessió de presentació amb projecció
14 de novembre. Arc de Triomphe d’Erich Maria Remarque
12 de desembre. Die Unwürdige Greisin und andere Geschichten de Bertolt Brecht
9 de gener. Das Falsche Gewicht de Joseph Roth
13 de febrer. Kürzere Tage d’Anna Katharina Hahn
13 de març. Eine Hand voller sterne de Rafik Schami
3 d’abril. Schweigeminute de Siegfried Lenz
8 de maig. Lili Marleen de Rosa Sala Rose
12 de juny. Liebesarten d’Ulla Hahn

Club de Lectura Obert
24 d’octubre. Sessió de presentació
21 de novembre. En la Patagonia de Bruce Chatwin
12 de desembre. La hija del capitán de Alexandr Puskin
16 de gener. Tot se’n va en orris de Chinua Achebe
20 de febrer. Vida privada de Josep Maria Segarra
20 de març. El libro de un hombre solo de Gao Xingjang
24 d’abril. Mara i Dann de Doris Lessing
22 de maig. Un lugar incierto de Fred Vargas
19 de juny. Corazón tan blanco de Javier Marías

Club de Lectura de la Ciència a la Literatura
24 d’octubre. Sessió de presentació
28 de novembre. Cerebroflexia de David Bueno
19 de desembre. L’antropòleg innocent: notes des d’una cabana de fang de Nigel Barley
23 de gener. Matemáticas, espías y piratas de Juan Gómez Urgellés
27 de febrer. Galileo, Galilei de Bertolt Brecht
27 de març. El dimoni dels nombres de Hans Magnus Enzensberger
24 d’abril. La doble hélice: relato personal del descubrimiento de la estructura del ADN de James D. Watson
22 de maig. El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon
19 de juny. El perfum de Patrick Süskind