Famosos a Les Corts

Voleu saber el que pensen les celebritats del barri de Les Corts?

Dones de Les Corts

A l’apartat Barcelona m’enamora? del lloc web de l’ajuntament de Barcelona podeu veure la ciutat (i el nostre districte) a través dels ulls de personatges famosos.

Esbrinareu per exemple com eren els estius de l’actriu Amparo Moreno: “(…) Un altre gran record és l’hortet, la “torre” (entre cometes, és clar) que la meva família tenia entre els camps i burots de Les Corts; tots els festius anàvem allà, a menjar l’arròs i beure l’aigua del canti sota la figuera, al costat d’una bassa d’aigua que a la nena Amparito li semblava la millor de les piscines. Ens en van desnonar per cent pessetes quan van fer el Camp Nou”.

Quan era petita, Judith Mascó no anava a passar el cap de setmana a Les Corts, sinó que hi vivia. Quan se li pregunta quin indret de Barcelona li porta més records explica: “El meu barri de les Corts i també Sarrià, on vaig estudiar i viure durant molts anys”.

Qui sí que resideix al districte actualment és l’esportista Gemma Mengual: “Sí, fa anys que visc en aquesta zona on les Corts i Sants conflueixen, i m’agrada”.

I per a la periodista Júlia Otero el lloc ideal per fer petar la xerrada és: “La plaça de la Concòrdia i el centre municipal Can Deu. És un lloc molt agradable, econòmic i ple de nens petits darrera d’una pilota”.

Una mica d’història de Les Corts

barcelonaEl llibre Els Barris de Barcelona i els seus carrers de Jordi Cantavella pot ser una interessant lectura per aquest estiu i una bona forma d’acostar-nos a la història dels carrers i places del nostre entorn:

Durant l’edat mitjana, els pagesos que habitaven les terres que actualment són el barri de les Corts gaudien d’un seguit d’avantatges econòmics, ja que estaven desprotegits davant de qualsevol atac. Per aquesta raó van fortificar les masies on vivien. Els pagesos dels voltants de Barcelona es protegien rere muralles o a les parròquies. Les corts no tenia parròquia pròpia, ja que depenia de Sarrià, i d’aquí ve el nom original: les Corts de Sarrià, de la qual es van independitzar l’any 1836.

[…]

L’activitat agrària es va formar a prop d’un torrent, que actualment és el carrers de les Corts, al voltant del qual es van fer algunes masies, la majoria de les quals dissortadaments ja han desaparegut.

[…]

A partir dels anys cinquanta del segle XX el barri de les Corts va començar a créixer de manera desmesurada, i al segon terç del segle van sorgir els primers gratacels i grans magatzem que van fer desaparèixer el passat rural. (Per construir els edificis Trade, l’any 1968, es va enderrocar la masia de Can Calona, i per construir El Corte Inglés, el 1971, la masia can Duran…)

Arriben els jocs a la biblioteca!

A partir del mes d’octubre la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras incorporarà al seu fons jocs cooperatius, del món i relacionats amb el món de la lectura i l’escriptura, tant per a públic infantil com per a adults. I també jocs per a la Play Station, la Wii i la PSP.

Per aquest motiu i també per a celebrar la Festa Major de Les Corts, la biblioteca organitza tres activitats infantils al voltant de l’àmbit dels jocs.

La primera és un taller de jocs de mans i màgia per a nens i nenes de totes les edats. Duu per títol “Mag@cia’n” i és a càrrec de la companyia el Petit Mag. La data de realització serà dijous 11 d’octubre a les 18h.

La segona s’anomena “Matí de Jocs” i tindrà lloc dissabte 13 d’octubre de 11 a 14 h. Es faran jocs de taula cooperatius per a nens i nenes a partir de 3 anys als jardins del Clot d’en Salvi (els que hi ha darrera de la biblioteca).

I la tercera és un campionat de Play Station. Es realitzarà als jardins del Clot d’en Salvi simultàniament amb els jocs de taula cooperatius. Per a aquesta activitat sí que cal inscripció prèvia perquè les places són limitades. Els guanyadors rebran el joc FIFA 2013. Us animem a tots a participar-hi!

Espionatge alemany a Les Corts

“La càrrega” de Ramon Casas

Aquesta anècdota està treta del llibre Els secrets dels barris de Barcelona de José Luis Caballero i explica un fet luctuós succeït fa gairebé cent anys al districte de Les Corts:

El cas Barret

El dimarts 8 de gener del 1918 es va produir un assassinat que va commocionar una Barcelona que, tot i estar a acostumada als atemptats i als crims polítics, el va sentir com a especialment dolorós. Cap a les set de la tarda, Josep Albert Barret, empresari, enginyer i professor de l’Escola Industrial, instal·lada a l’antiga fàbrica de Can Batlló al carrer Urgell, acabava de baixar del tramvia que el portava des de casa seva, a les Corts. Anava acompanyat de Francisco Pastor, professor de francès, i anaven cap a l’escola per impartir les seves classes quan un grup d’individus els van assaltar al mig del carrer i els van tirotejar sense dir una paraula. Alguns alumnes i guàrdies de seguretat de l’Escola Industrial van sortir i els van traslladar al proper Hospital Clínic. Barret va ingressar mort al centre hospitalari, cosit a trets per una dotzena de projectils, mentre que Pastor només tenia un tret a la cama, fet que va confirmar immediatament que Josep Albert Barret era l’objectiu de l’atemptat. A més de professor, Barret era gerent d’una important empresa metal·lúrgica a Casa Antúnez, dedicada a la fabricació de munició, i president de la Societat d’Indústries Mecàniques, i tot i això va fer pensar immediatament en un més dels atemptats dels sindicalistes radicals. Les investigacions posteriors van portar als tribunals cinc obrers metal·lúrgics acusats del crim. Finalment, la investigació va donar un resultat molt diferent. Els processats no havien tingut res a veure amb el crim i l’afer era quelcom molt més complex. En plena guerra mundial, la fàbrica de Josep Albert Barret estava fabricant munició per a l’exèrcit francès, i l’espionatge alemany, ajudat a Barcelona pel comissari Bravo Portillo, va organitzar l’atemptat contra Barret. De resultes de la investigació, el comissari va ser expulsat de la policia i condemnat. Eduardo Mendoza va publicar el 1975 la novel·la La verdad sobre el caso Savolta, que, al marge d’alguns canvis, és un relat fidel del que va succeir.

La plaça de la Concòrdia

Un altre racó per descobrir del nostre districte:

Ja que entrem des del carrer Deu i Mata cal aturar-nos a fer una visita al número 13, el centre cívic de Can Deu. L’edifici és una gran mansió d’un estil arquitectònic totalment eclèctic. Pertanyia ala família dels Deu, uns fabricants de licor que van habitar fins a principis dels anys setanta.

L’interior de la casa és espectacular, el terra de mosaic està impecable i el sostre és impressionant. Totes les portes estan treballades amb un estil eclèctic, i les escales conviden a pujar per fer-hi més descobriments.

Dins del centre, algun dijous es fan actuacions de jazz mentre el públic menja una torradeta amb embotits.

El pati és una meravella, ple de palmeres i una font de la qual no raja aigua. Lloc imprescindible per fer una cerveseta sense ser destorbat pel soroll de les motos.

[…]

Al número 12 tenim els Fragments Cafè, un restaurant vermuteria on podrem prendre unes patates braves a la terrassa de la plaça o al petit, fresc i oombrívol pati interior, on un enorme arbre ens farà ombra els calorosos dies d’estiu. La música que s’hi escolta, a un nivell molt distret, és jazz. Segons sembla, en aquesta plaça hi ha veritable devoció per aquest estil musical.

[pag. 85.  Els barris de Barcelona i els seus carrers de Jordi Cantavella]

Fer de turista a Les Corts

L’estiu pot ser una gran ocasió per descobrir el districte de Les Corts i exercir una mica de turistes dels nostres espais propers. Els barris de Barcelona i els seus carrers de Jordi Cantavella, llibre que podeu trobar a la primera planta de la nostra biblioteca ens aporta algunes idees força interessants:

 Les Corts és un dels barris on més s’ha construït, i n’han quedat pocs carrers que estiguin ben conservats. De tota manera, aquest barri té història i ens té reservades algunes sorpreses agradables.

 Al carrer de Salvador Cardenal, just davant de l’entrada de la maternitat més propera a la Diagonal, podem gaudir de la visió de la Torre Rodona, una torre de defensa originària del segle X que està adossada a la masia de Can Vinyals. Actualment, pertany a una coneguda cadena d’hotels.

 Molt a prop, ja als terrenys del Futbol Club Barcelona, hi ha una altra masia, Can Planes, construïda l’any 1702 i que va ser renovada el 1979 amb capital barcelonista.

Continue reading

Cançons sobre Barcelona

Que nosaltres tinguem constància cap artista internacional (ni nacional) no ha dedicat mai una cançó a la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras.

El que sí que han fet alguns d’aquests compositors es fer esment de la ciutat de Barcelona als seus temes. Tenim per exemple, Bob Dylan, explicant a la seva cançó “Boots of Spanish leather” 1963):

(…)

Ah, però he pensat

que potser voldries quelcom bonic

fet d’argent o fet d’or

d’aquí, de les muntanyes de Madrid

o de la costa de Barcelona (…)

O a Leonard Cohen cantant a “The traitor” (1979):

Continue reading

Festa Major del barri de Les Corts

El barri de Les Corts (que enguany celebra la seva Festa Major entre l’1 i el 12 d’octubre) configura juntament amb els barris de La Maternitat-Sant Ramon i Pedralbes el districte de Les Corts. L’antic municipi de les Corts es va agregar  a Barcelona el 1897.

Aprofitant la Festa Major de Les Corts, la biblioteca ha organitzat una petita exposició de llibres de la col·lecció local a la planta 0. Aquests són alguns dels documents que us en destaquem:

  •  “El Camp de les Corts” de Josep Termes
  •  “Les Corts” de Juliet Pomés Leiz
  •  “Les Corts 1: des de l’època medieval fins al segle XIX” de Lluís M.Bou
  •  “Les Corts 2: el pas a la modernitat“ de Lluís M. Bou
  •  “Les Corts i el Barça : vuitanta-cinc anys d’història compartida” de Manuel Tomàs Belenguer Continue reading

Sobre el carrer Riera Blanca

Sabíeu que el carrer Riera Blanca (on està ubicada la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras) ja existia com a tal abans de l’any 1847?

Aquestes i altres informacions interessants sobre el districte les podeu trobar al llibre “Els carrers de Barcelona: les Corts” de Jesús Portavella i Isidoro.

Això és que l’autor explica sobre la història del nostre carrer:

“El tram de la riera Blanca (…) vorejava la finca de Joan Fisas, pagès de Sants, que en aquest paratge anomenat Espoia havia establert, a finals del segle XIX, diferents censos, sobre una peça de terra de nou mujades d’extensió de la qual era propietari Pere Planas, pagès de les Corts. Continue reading

La colònia castells

Foto manllevada de la web http://territori.scot.cat

Foto manllevada de la web http://territori.scot.cat

Entre els carrers de l’Equador i d’Entença trobem una raresa entaforada a la part nova de les Corts: la Colònia Castells.

Va ser construïda l’any 1923 per allotjar-hi famílies treballadores. Són casetes petitones i força humils. No són cap mostra d’una gran arquitectura, però estan carregades d’humanitat.

[…]

Aquest raconet està amenaçat des de fa anys. Segons sembla, el volen enderrocar. Per fer-hi una zona verda? Per especular? De respostes n’hi per a tots els gustos.

Fa goig de passejar per aquests petits carrerons; la llàstima és que l’amenaça de la demolició ha provocat que els veïns no hi vulguin invertir i el conjunt s’està degradant.

Hi ha gent que opina que aquesta colònia no és sinó un símbol de l’explotació obrera i que no paga la pena invertir per rehabilitar aquest espai.

[…]

REIVINDICAR EL BARRI

La gent que viu a la colònia Castells defensa casa seva. Pertot arreu es pot llegir el següent missatge que han penjat els veïns al balcó de casa seva o a la porta d’entrada:

M’agrada el lloc on visc.

Perquè vivim el carrer amb tranquilitat.

Salvem la Colònia Castells

Patrimoni urbanístic i humà.

Extret de Els Barris de Barcelona i els seus carrers / Jordi Cantavella
Barcelona : Edicions 62, 2010

Més enllaços:

Continue reading