“Le voyage d’une femme qui n’avait plus peur de vieillir” de Gabriel Osmonde

Club de Lectura en Francès
“Le voyage d’une femme qui n’avait plus peur de vieillir” de Gabriel Osmonde
Dimecres 12 de juny

427747-fA partir del curs que ve, el nostre Club de Lectura en Francès canviarà de format i passarà a ser alternatiu és a dir, la biblioteca posarà a la disposició dels integrants l’espai i el fons documental, però no es farà càrrec de la conducció.

Ahir va ser la darrera sessió del curs en el seu format actual i va estar dedicada a un escriptor francès d’origen rus Andreï Makine (1957) que signa moltes de les seves obres com a Gabriel Osmonde.

Doctorat en Literatura Francesa per la Universitat Estatal de Moscú, Makine va demanar asil polític a França el 1987. Ha rebut el premi Goncourt per una de les seves novel·les.

El llibre que vam comentar ahir al club es va traduir al castellà com a El viaje de un mujer que ya no tuvo miedo de envejecer i parteix d’un plantejament intrigant: Laura Baroncelli és a punt de suïcidar-se. El seu home i la seva amant han mort a un accident de cotxe. La Laura ha preparat una carta d’acomiadament i és a punt de tallar-se les venes quan descobreix la inexplicable marca d’un peu al terra.

“Kolia” de Perrine Leblanc

Club de Lectura de Francès
“Kolia” de Perrine Leblanc
Dimecres 8 de maig

koliaAvui dediquem el nostre Club de Lectura de Francès a una escriptora del Quebec que ens va visitar en persona a mitjans de novembre de l’any passat. Es tracta de Perrine Leblanc, nascuda a Montreal l’any 1980 i llicenciada en Lletres per la Universitat Laval i la Universitat de Montreal.

La seva novel·la Kolia és l’edició francesa del seu primer llibre L’homme blanc, revisada i corregida per l’autora. El títol fa referència al nom personatge que la protagonitza,  nascut a un camp de treball de Sibèria el 1937. La història es desenvolupa durant mig segle fins a acabar a les fosses comunes de la Romania postcomunista.

“L’Africain” de Jean-Marie Gustave Le Clézio

Club de Lectura de Francès
“L’Africain” de Jean-Marie Gustave Le Clézio
Dimecres 10 d’abril

le-clezio-l-africain1228467671.1287233192Avui dediquem la sessió del Club de Lectura de Francès a l’escriptor Jean-Marie Gustave Le Clézio, nascut a la ciutat de Niça el 1940. La seva trajectòria literària ha estat àmpliament reconeguda i fa 5 anys va guanyar el Premi Nobel de Literatura.

Als seus orígens es barregen arrels britàniques i bretones (prové d’una família francesa emigrada a l’illa Maurici al segle XVIII). I va passar bona part de la seva infantesa a Nigèria. Des del 1990 alterna la seva residència entre Maurici, Mèxic i França.

L’Africaine (traduïda aquí com a El africano) és un relat autobiogràfic. Es va publicar el 2004. Evoca el retrobament amb el seu pare que treballava com a metge a Àfrica i va residir uns anys allunyat de la família i narra el canvi de viure
amb la mare i l’àvia “en un departamento en el sexto piso de un edificio burgués” de Niça a la llibertat dels paisatges de Nigèria.

L’autor ho explica amb aquestes paraules: “No es una memoria difusa, ideal: la imagen de las altas mesetas, de los pueblos, las caras de los viejos, los ojos agrandados de los chicos roídos por la disentería, el contacto con todos esos cuerpos, el olor de la piel humana y el murmullo de las plantas. A pesar de todo eso, a causa de todo eso, esas imágenes son las de la felicidad, de la plenitud que me hizo nacer.”

Les novel·les més prestades del que portem de 2013

La primavera ja és pràcticament aquí o sigui que han transcorregut més de dos mesos i mig des de l’inici del 2013. Sabeu quines han estat les novel·les més prestades en els diferents idiomes dels clubs de lectura de la nostra biblioteca durant el que portem d’any?

Potser aquest llistat pot donar-vos bones idees per a properes lectures.

En alemany:
Hesse, Hermann. Das Glasperlenspiel  Frankfurt am Main
Heidenreich, Elke. Kolonien der liebe : erzählungen
Brussig, Thomas. Am kürzeren Ende der Sonnenallee
Jenny, Zoë. Das Portrait  Frankfurt am Main : Frankfurter

En italià:
Camilleri, Andrea. Gli Arancini di Montalbano  
Manzoni, Alessandro. I Promessi sposi  
Cartarescu, Mircea. Nostalgia  
Levi, Primo. I Raconti  

En francès:
Mahfuz, Najib. Le Vieux quartier et autres nouvelles  
Houellebecq, Michel. Les Particules élémentaires
Nothomb, Amélie. Stupeur et tremblements
Gavalda, Anna. Ensemble, c’est tout

En català:
Läckberg, Camilla. Les Filles del fred
Falcones, Ildefonso. L’Església del mar
Riera, Carme. Natura quasi morta
Roig, Montserrat. El Temps de les cireres

En castellà:
Ruiz Zafón, Carlos. El Prisionero del cielo
Vosganian, Varujan. El Libro de los susurros
Martin, George R. R. Tormenta de espadas  
James, E. L. Cincuenta sombras de Grey  

Tan debò el bon temps arribi aviat i puguem estrenar una nova temporada de nostra biblioterrassa!

_DSC0115

“Le rouge et le noir” d’Stendhal

Club de Lectura en Francès
“Le rouge et le noir” d’Stendhal
Dimecres 13 de març

stendhalLa sessió del març del nostre Club de Lectura de Francès la dediquem a un gran clàssic de la literatura, Le rouge et le noir d’Stendhal (Grenoble, 1783 – París, 1842).

Aquest escriptor, que es deia en realitat Henri Beyle (Stendhal és el més conegut dels diversos pseudònims que feia servir), és considerat un dels autos més representatius i primerencs del Realisme. A part de dedicar-se a l’ofici d’escriure, va formar part de l’exèrcit i també va desenvolupar tasques com a diplomàtic.

L’autor era un gran admirador d’Itàlia i a ell fa referència la denominada síndrome d’Stendhal, consistent en una mena de vertigen i sensació d’èxtasi que provoca la contemplació d’una obra artística. L’autor va experimentar-la quan va veure la basílica de la Santa Croce de Florència (aquí en teniu una imatge).

800px-Eglise_santa_croceLa setmana que ve, concretament el 23 de març farà 171 de la seva mort.

Le rouge et le noir (traduït al nostre país com El roig i el negre) destaca sobretot per la profunditat psicològica en el retrat dels seus personatges. Es va publicar el 1831 i barreja romanticisme i realisme. La protagonitza Julian Sorel, fill d’un fuster de la localitat de Verrières (un lloc tan fictici com el Macondo de García Márquez o la Santa Teresa de Sue Grafton).

Julian tracta d’ascendir socialment fent i dient els que els altres volen que faci i digui. Claude Autant-Lara va dur al cinema una adaptació de l’obra el 1954.

Un poeta ben conegut pels integrants del Club de Lectura de Francès

LES NAIXENCES AMB TOTS A DINS!Dijous 28 de febrer el conductor del nostre Club de Lectura de Francès, Ricard Ripoll, que, a la seva vegada, també és escriptor presentarà a la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra el seu darrer llibre de poesia. La trobada serà a les 20h i tots hi sou convidats, formeu part dels nostres clubs de lectura o no.

El poemari que es presenta duu per títol Les naixences latents i és un homenatge a OuLiPo, el grup d’experimentació literària creat per Raymond Queneau als anys 60,  les sigles del qual signifiquen Ouvroir de Littérature Potentielle. Recordeu que fa pocs mesos van dedicar La Claqueta a aquest escriptor francès amb la projecció del film Zazie dins le métro, inspirat en la seva novel·la homònima?

L’acte comptarà amb la presència de Ricard Ripoll i també de l’escriptor Màrius Serra i l’editor Marc Romera. No us el perdeu!

“Lignes de faille” de Nancy Huston

Club de Lectura de Francès
“Lignes de faille” de Nancy Huston
Dimecres 13 de febrer

lignes de failleLa novel·la de la qual parlarem avui és obra de Nancy Huston, una escriptora canadenca, que ha publicat obres en francès i anglès i que des de mitjans dels anys 70 resideix a França.

Nascuda el 1953 en Calgary, Huston va ser alumna de Roland Barthes i compagina la literatura amb la música.

És autora també de Les Variations Goldberg i de Cantique des plaines.

Amb Lignes de faille (publicat al nostre país amb el títol de Línies de falla), l’obra que comentem avui, va guanyar el premi Femina el 2006.

La novel·la mostra quatre moments de la vida de quatre membres pertanyents a diferents generacions d’una mateixa família. Tots els protagonistes tenen sis anys en el moment que s’inicia cadascuna de les històries.

D’aquesta manera, l’autora situa l’ Erra, la Sadie, el Randall i el Sol els anys 1944, 1962,1982 i 2004 respectivament. Aquest viatge per la genealogia que va des de la Segona Guerra Mundial a la guerra contra el terrorisme i la supremacia de la tecnologia recorre Alemanya, Estats Units, Canadà i Israel i abasta 60 anys d’història familiar.

“Pierre et Jean” de Guy de Maupassant

Club de Lectura en Francès
“Pierre et Jean” de Guy de Maupassant
9 de gener

maupassant-pierre-et-jean2Avui dediquem la primera sessió del Club de Lectura de Francès del 2013 a Henri René Albert Guy de Maupassant, un dels escriptors francesos més famosos del segle XIX.

Nascut el 1850, destaca sobretot pels seus contes (de fet se’l considera un dels creadors del conte modern), especialment els de terror, tot i que també és autor de sis novel·les: Una vida, Bel Ami, Mont-OriolPierre y Jean (traduïda en alguna edició com a Pedro y Juan), Fuerte como la muerte y Nuestro corazón.

Va escriure sota diversos sinònims: Joseph Prunier, Guy de Valmont i Maufrigneuse.

La seva prosa es caracteritza per un estil concís i senzill, amb una encertada visió del gènere humà.

L’obra que avui comentem, Pierre et Jean té el següent argument: Un joier jubilat i la seva dona es retiren a la ciutat normanda Le Havre guadir del mar i els vaixells. També hi van els seus Pierre i Jean, acabats de llicenciar en els seus estudis en Medicina i Dret respectivament. L’harmonia de la llar es trenca quan un conegut de la família fa hereu a Jean de tota la seva fortuna i la rivalitat entre germans es fa latent.

Una interessant proposta i és que com diu aquesta novel·la (la més curta de totes les que Maupassant va escriure): “Els grans artistes són aquells que imposen a la humanitat la seva il·lusió particular.”

La primera Madame Bovary del cinema

El doctor Bovary a la versió de Renoir.

La cèlebre novel·la Madame Bovary ha tingut diverses i variades adaptacions cinematogràfiques, la més recent de les quals ha estat la del director mexicà Arturo Ripstein

Avui us parlarem de la primera vegada que aquest llibre va ser dut el cinema. Va ser el 1933 de la mà de Jean Renoir. Els principals protagonistes eren Valentine Tessier i Pierre Renoir, que interpretaven respectivament a Emma i Charles Bovary.

En aquesta escena del film que us mostren aquí podeu veure que el doctor Bovary no és gaire fan de la vida social, el que no agrada gaire la seva dona, que voldria que tot fos com a les novel·les romàntiques plenes de glamur i aventures que llegeix.

A la nostra biblioteca podeu trobar les versions dels cineastes Tim Fywell i Claude Chabrol.

“Madame Bovary” de Gustave Flaubert

Club de Lectura en Francès
“Madame Bovary” de Gustave Flaubert
Dimecres 21 de novembre

Avui dediquem aquesta nova sessió del Club de Lectura en Francès a parlar d’un dels grans clàssics de la literatura francesa i, per extensió, universal. Es tracta de Madame Bovary, segurament l’obra més famosa de Gustave Flaubert, una novel·la pertanyent al realisme, on l’escriptor demostra la seva gran capacitat per a realitzar retrats psicològics i observar amb lucidesa el comportament dels individus i de la societat.

La novel·la es va publicar el 1857 i la protagonitza Emma Bovary, personatge que s’ha convertit en un arquetip literari i que ha estat considerat una mena de Don Quixot femení.

Madame Bovary narra l’existència d’una dona infeliç, casada amb el metge Charles Bovary. Ella desitja una altra existència lluny de la monotonia i de la vida burgesa i vol viure les aventures de les novel·les del romanticisme que llegeix però ni els amants ni dilapidar la fortuna del seu espòs li reportaran la felicitat que anhela, el que tindrà fatals conseqüències per a ella.

El llibre ha estat dut al cinema per tots aquests directors:

Jean Renoir (1933)
Carlos Schlieper (1947)
Vincente Minnelli (1949)
Zbigniew Kaminski (1977)
Claude Chabrol (1991)
Tim Fywell (2000)
Arturo Ripstein (2011)