Un haiku al Pacífic

post1Títol: L’Estret camí cap al nord profund
Autor: Richard Flanagan
Editorial: Raig Verd
ISBN: 9788415539919
Idiomes: Català, castellà i anglès

“De vegades sentia la necessitat urgent d’agenollar-se i confessar. De dia podia viure amb aquells remordiments. Però a la nit, a les primeres hores de la matinada, el sentiment de culpa li omplia l’estómac i li comprimia el pit amb tanta força que havia d’alentir la respiració per suportar aquell pes escruixidor”

Aquesta és la darrera novel·la d’aquest escriptor australià, concretament originari de Tasmània, amb la qual ha estat guardonat amb el Premi Booker Prize 2014. Amb la seva primera novel·la Mort d’un guia de riu va obtenir el National Fiction Award, i amb la segona The Sound of one hand claping, no traduïda al nostre país, va obtenir el premi Llibreter del Llibre de l’Any i el premi Vance Palmer de ficció, a més de ser adaptada al cinema participant a la Berlinale.

La història descriu les vivències d’un metge australià cridat a files durant la Segona Guerra Mundial, i fet presoner pels japonesos. La descripció dels camps, de les malalties, així com dels treballs forçosos a què eren sotmesos els presoners durant la construcció del ferrocarril que uniria Siam i Birmània, seran un dels eixos fonamentals de la novel·la, tot i que no els únics. Prèviament, el protagonista patirà la disjuntiva de deixar-se portar pel seu cor, enamorat de la dona del seu tiet, o fer el que està destinat a fer i casar-se amb la seva promesa. La guerra però truncarà la seva vida, així com la d’altres personatges d’ambdós bàndols.

Una novel·la imprescindible pels amants de la Segona Guerra Mundial, pels que hàgiu vist El pont sobre el riu Kwai, i els seguidors de la sèrie de la BBC Tenko. No us deixarà indiferents.

Una lectura terapèutica

1Títol: També això passarà
Autor: Milena Busquets
Editorial: Amsterdam
ISBN: 978-84-15645-60-3

Aquesta novel·la és la segona obra de la Milena Busquets, filla de la ja desapareguda editora i escriptora Esther Tusquets.

Amb un clar to autobiogràfic la història ens parla de la Blanca, una dona de quaranta anys, que acaba de perdre la seva mare, curiosament, una escriptora i editora barcelonina d’una personalitat implacable.
La Blanca, com a teràpia, decideix anar a passar uns dies a Cadaqués, a la casa familiar d’estiueig de la seva infància, acompanyada de les seves peculiars amigues, els seus dos fills, els seus dos ex-marits, i el seu actual amant.

2Durant la seva estança la protagonista tractarà d’entendre el complex vincle que la unia a la seva mare. Una mare que estarà present durant tota la narració.

Sentirem a través de la Blanca com la pèrdua d’un ésser estimat ens sumeix en la tristesa, i en l’enyorança, però també cobrarà força la reafirmació constant de la vida. La veu de la protagonista tan aviat ens provocarà una fiblada com ens arrencarà un somriure constant i terapèutic.

‘’Mai vam ser una mare i una filla confidents que ens ho expliquéssim tot, mai vam ser amigues, mai vam compartir intimitats, crec que sempre vam intentar ser la versió més presentable de nosaltres mateixes davant de l’altra”.

Marta Roset

Caminar i callar

 1Títol: Els Desposseïts
Autor: Szilárd Borbély
Editorial: Edicions del Periscopi
ISBN: 9788494173783

“He trencat un plat. Era el plat preferit de la mare. Abans formava part del joc de la vaixella. Un motiu de flors menudes en traçava les vores. Era l’última peça. La mare en tenia molta cura. No el podíem tocar. En compto els trossos. S’ha trencat en vint-i-nou trossos. El vint-i-nou no es pot dividir.”

Aquesta és la única novel·la d’aquest professor universitari, poeta, traductor i narrador natural d’un poblet fronterer del nord-est d’Hongria. Considerat un dels autors hongaresos més importants de les últimes dècades va rebre el premi Mészöly Miklós-díjat el 2014 justament per aquesta novel·la. Una mica més tard acabaria suïcidant-se.

La història, narrada en primera persona per un nen de 6 anys, ens explica la vida diària de la seva família en un petit poble hongarès cap a la dècada dels anys 60. En plena època del comunisme viurem en primera persona les vicissituds a les que han de fer front: la fam, la pobresa, la humiliació i sobretot el desarrelament.

2Grans temes faran acte de presència a la novel·la com el tracte dispensat als jueus, als gitanos, i el racisme vers els romanesos i els kúlaks.

Estem davant una novel·la que no ens deixa de cap de les maneres indiferents, un relat dur, però sense sentimentalismes, narrat amb un llenguatge clar i directe amb la sincera mirada dels ulls d’un nen, que intenta entendre tot allò que l’envolta.
Menció a part mereix la traducció, que ens trasllada les veus i el sentir del poble al català més rural. Una petita joia que volem compartir.

Marta Roset

La família Freud, una història no explicada

1Títol: La Hermana de Freud
Autor: Goce Smilevski
Editorial: Alfaguara
ISBN: 978-84-204-1326-6

Aquesta és la darrera obra de l’escriptor macedoni Goce Smilevski, basada en la vida de la germana petita del pare del psicoanalisme, Sigmund Freud.
La història parteix del fet que, Sigmund Freud, va abandonar el 1938 la Viena ocupada dels nazis en companyia d’un llistat de persones escollit per ell mateix. En aquest llistat no hi constaven les seves germanes. Recordem que la família Freud era jueva.

A mode de relat biogràfic l’autor fa un repàs de la vida, des de la infància, passant per l’adolescència, fins l’edat adulta de la germana petita de Freud, Adolphine.

Les descripcions de les relacions entre Sigmund Freud i la seva germana Adolphine ocupen una part important del llibre. La mare dels Freud farà culpable a la germana petita de l’estret lligam que els uneix.
Com no podia ser d’una altra manera, el llibre ens aporta, amb senzillesa, grans dosis de psicologia sense avorrir-nos.

El sentiment d’injustícia cap a les dones ens farà apropar-nos al personatge de l’Adolphine, i poc a poc el mite de Freud anirà deixant pas paulatinament, pàgina rere pàgina, a la persona, amb els seus errors i les seves incongruències.

2
“ Al dormirme, me atormentaba una pesadilla: ellos se marchaban a alguna parte mientras yo no podia mover los pies, iban desvaneciéndose hasta convertirse en aire, salían volando o quedaban en la superfície, mientras a mí me tragaba la tierra. Aquel era el máximo horror de mi infancia. Cuando más tarde leí en uno de los libros de mi hermano que los sueños eran la realización de nuestros deseos, pensé que algunos sueños eran la realización de los miedos”.

Marta Roset

Coneixent una mica millor Pla

Avui publiquem una nova recomanació que ens ha fet arribat la Magda, integrant del Club de Lectura Obert de la biblioteca. Es tracta del llibre La Vida lenta: notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964) de Josep Pla, que trobareu disponible a la secció de biografies.

Recordeu que enguany vam dedicar una sessió especial del nostre club a l’obra Viaje en autobús d’aquest escriptor empordanès.

Us deixem sense més preàmbuls amb el post de la Magda. L’original fotografia que l’acompanya també és obra seva:

foto“Novetat a la biblioteca és aquest document, les anotacions diàries de Josep Pla, notes telegràfiques, seques i contundents del dia a dia en els anys 1956, 1958 i 1964.

Poques línies per resumir el dia, la primera paraula és per situar el lloc (el mas, Atenes, Marsella, Gènova, Ginebra, Barcelona, Viena…) i el que segueix són anotacions constants sobre el clima, el fred al mas, el Garbí i la Tramuntana, les visites, les converses, el que s’ha menjat i el que s’ha begut, l’hora de llevar-se i la d’anar a dormir, les nits d’insomni i les de treball, les visites a la mare i al dentista, els viatges resumits en poques paraules, balls de sardanes, els llibres llegits o rellegits, les impressions sobre els coneguts o el qui acabava de conèixer, alguna pinzellada sobre la situació política i les opinions pròpies o d’altres i, una vegada i altre, la sensació de pèrdua de temps.

L’edició aporta la informació dels articles dels quals parla l’autor, d’aquells que comenta que ha d’enviar per publicar i també d’aquells que potser no passaran la censura. El que en els diaris és una curta frase sobre el país visitat o sobre algun personatge cèlebre, l’anotació al marge ens permetrà trobar el fruït madur, és a dir, l’article acabat. Així trobem la frase “A la tarda a l’hotel acabo l’article sobre la unitat d’Europa”, i la nota al marge de pàgina ens porta al que serà l’article acabat “Calendario sin fechas: Ante la Europa que nace”.

Personalment m’ha sorprès com des de la rutina del dia passat al llit, doncs l’insomni nocturn fa que es llevi per la tarda, i després de dies d’aquesta rutina de llevar-se per la tarda, passa a llevar-se, agafar el tren que el portarà al vaixell que el durà fins un altre ciutat o un altre país.

Obsessiu observador, inesgotable narrador, les impressions recollides en aquestes llibretes de petit format porten la seva signatura inconfusible, el retrat de l’època, del lloc, dels personatges que el van envoltar, de la gastronomia, les dones, tot en petit format però no per això menys profund, com ho és l’anotació de l’1 d’abril de 1964:

Tal dia com avui fa 25 anys que s’acabà la guerra: 25 años de paz -és a dir, de misèria, de policia i d’indignitat.

Convenient llegir-lo a poc a poc, per poder assaborir les frases en tot el seu contingut.

@MagdaRevetllat

Una recomanació exprés de Sant Jordi

L'Anna Bofill el dia de la presentació del llibre (d'esquerra a dreta, la Muriel de la biblioteca, l'Anna i dues lectores més)

L’Anna Bofill el dia de la presentació del llibre (d’esquerra a dreta, la Muriel de la biblioteca, l’Anna i dues lectores més)

La nostra companya Muriel va assistir fa pocs dies a la presentació d’un llibre de l’arquitecta i música Anna Bofill a la Llibreria Alibri i, molt emocionada, ens fa aquest recomanació exprés per a Sant Jordi:

“Es tracta d’una novetat que ha sigut de cocció lenta i és una eina molt afinada per a aparençar i ampliar la banda sonora de la nostra vida i per fer una mica de justícia envers les dones compositores de tots els temps. És una joia,  tant per als estudiosos de la música, per als melòmans de a peu o els curiosos en general.

Es titula Los sonidos del silencio i porta com a subtítol Aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres de l’Anna Bofill Levi, arquitecta i compositora d’aquí, Barcelona. Edita Aresta Mujeres. El títol em sembla força bonic i si bé el subtítol pot donar la impressió que serà un “tostón”, no ho és! La lectura és amena i obridora de camins musicals, filosòfics, vitals.

Al final del llibre hi ha una guia d’enregistraments actualment disponibles per a escoltar moltes de les obres de les compositores esmentades des de l’alemanya Hildegard Von Bingen del segle XII,  passant per la veneciana Barbara Strozzi del segle XVII i l’Ethel Smyth (anglesa de la 2a meitat del segle XIX-1a meitat del segle XX) fins a compositores d’Amèrica Llatina dels nostres dies. És un llibre de consulta, imprescindible  per a tots, dones i homes que volem, amb petits gestos quotidians, reescriure una Història més inclusiva.

Aprofito l’avinentesa per a recomanar la música de la mateixa Anna Bofill (els CDs Alea Arborea i Barcelona Modern Project).

Per cert, avui Diada de Sant Jordi, l’Anna signarà el seu llibre a la parada de la llibreria Pròleg a la Plaça Sant Jaume.

De pas, i perquè és d’un estil i problemàtica semblants, aplicat a la poesia, recomano el llibre de la Maria Cinta Montagut, poetessa, professora i traductora nascuda a Madrid i resident aquí, a Barcelona. El títol és Tomar la palabra, Aproximación a la poesía escrita por mujeres, també de l’editorial Aresta Mujeres!

No vivim exclusivament de música i poesia, d’acord, però pregunto, què seria de la nostra vida sense un pessic de música i un grapat de poesia, un pastís força insípid potser?!

Visca la lectura i la música!”

Que passeu una molt bona diada i no us oblideu de visitar els nostres estands de l’avinguda Sant Ramon Nonat i la Diagonal!

Aquest Nadal us recomanem

arbreEl Nadal ja és aquí! Aquest any hem guarnit la biblioteca amb un arbre de paper reciclat creat especialment per a l’ocasió pel Taller Ocupacional Ariadna. Recordeu que durant aquestes festes la biblioteca manté el seu horari habitual, excepte els dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener que només obrirà de 10 a 14h.

La millor manera que té l’equip de la biblioteca de desitjar-vos Bon Nadal és fer-vos unes recomanacions lectores per si aquests dies disposeu d’una mica de temps lliure. Aquí teniu els llibres escollits per cadascun de nosaltres.

Neus: “Jo recomano La riquesa d’uns quants beneficia a tothom? de Zygmunt Bauman. Sentim a dir molt sovint que la millor manera d’ajudar la gent pobra a sortir de la misèria és fer que els rics siguin encara més rics. Aquesta opinió popular és totalment contrària a la realitat que se’ns mostra a través d’estadístiques, estudis i de la pròpia lògica. En aquest llibre, Zygmunt Bauman analitza els fonaments d’aquestes creences i ens mostra que totes elles són falses. Un llibre sobre el creixement de la desigualtat social i l’augment continuat de la bretxa entre l’elit i la resta de la societat”.

Muriel: “Doncs jo he triat la novel·la Al envejecer los hombres lloran del francès Jean-Luc Seigle (títol original En viellissant les hommes pleurent, guanyadora del premi RTL-Lire 2012, prestigiós). És bellíssima, commovedora, entranyable, pertorbadora, important. Les pèrdues que deriven del progrés, els danys que el pas del temps arrossega, la preocupació per la vulnerabilitat dels éssers estimats, la impotent indignació davant de les mentides de la Història oficial, un elogi de la lectura: tot això està en aquest llibre. L’acabo de llegir i estic sota l’efecte ! i feliç d’haver-la descobert. M’ha agradat moooolt !”

Marta R.: “La meva recomanació és d’un llibre infantil,  El Capital de Karl Marx (adaptació de Joan R. Riera) que explica de manera molt senzilla als nens el socialisme i la justa distribució de la riquesa. I també recomanaria El horizonte ayer, d’Albert Chillón, perquè va ser el meu profe de periodisme i literatura”.

Joan: “Jo recomano Limónov d’Emmanuel Carrère. És un llibre multipremiat (Premi Renaudot, Premi de la Llengua Francesa 2011 i Prix des Prix 2011, que es tria d’entre els guanyadors dels vuit premis literaris més importants de França) però no per això dolent.

És una novel·la biogràfica de no-ficció sobre l’Eduard Limónov: un outsider ucraïnès, punk a Khartov, perdonavides, escriptor a Moscou-Nova York-París-Moscou, presidiari al gulag i polític eventual que flirteja entre el nacionalisme paneslau i el bolxevisme (nazbol). La vida de pel·lícula novel·lada d’un personatge ambigu com pocs, al qual es pot odiar i estimar alhora. En definitiva, una lectura gens desaprofitada d’una de les grans figures de la literatura francesa actual”.

Elena: ” He escollit El turista accidental d’Anne Tyler, un llibre amb personatges molt curiosos, que com el cas de la recomanació de Joan us poden caure molt bé o molt malament. També guanyador d’un parell de premis. L’autora està considerada una de les figures més importants de la narrativa actual nord-americana i els seus personatges femenins solen ser molt interessants i molt diferents als típics personatges femenins que trobem a la literatura”.

Marta S.: “Doncs ara que estic aprofundint en el meravellós món dels contes, recomano Semillas al viento/ Seeds on the wind de Tim Bowley, un anglès conta-contes que ha fet aquesta recopilació personal de contes tradicionals de diferents parts del món. Són contes per nens grans o adults (no eròtics). Està editat en versió bilingüe castellà-anglès”.

Oriol: “Tenint en compte que em vaig passar tot el mes d’octubre a l’Àfrica Austral, vull aprofitar per recomanar-vos un relat de viatges que va tenir lloc en aquestes latituds, El mundo perdido del Kalahari: en busca de los bosquimanos de Laurens Van der Post.

Una formidable narració que explica el viatge que va fer el mateix autor a mitjans dels anys cinquanta per trobar en l’inhòspit desert del Kalahari els últims supervivents del que és considerat el grup humà més antic del món, els boiximans. Com va dir la recentment desapareguda Premi Nobel de Literatura, la Doris Lessing, “Es tracta d’un llibre d’obligada lectura”. En definitiva, es tracta d’un recorregut històric, antropològic, i espiritual al voltant d’una cultura al llindar de l’extinció. Serem nosaltres els següents…”.

Rosa: “El primer que us vull recomanar són dos còmics, Arrugas de Paco Roca (una història sobre l’alzheimer que va triomfar al Saló del Còmic de fa uns anys i que fins i tot compta amb adaptació cinematogràfica) i Barri llunyà del dibuixant japonès Jiro Taniguchi (que planteja una interessant reflexió: què faríeu si poguéssiu tornar a la vostra adolescència però amb el que sabeu ara?) També us aconsello la lectura del clàssic Psique i Cupido d’Apuleu (un amor autènticament immortal) i un excel·lent recull de peces teatrals, Excés de Neil LaBute, on el dramaturg nord-americà revisita mites clàssics, com Medea o Ifigènia”.

Montse: “Aquí van les meves recomanacions: la primera és Cosas que los nietos deberían saber de Mark Oliver Everett, una autobiografia del líder d’una banda de música rock dels Estats Units, també conegut com a Mr. E. Malgrat que el seu protagonista passa per episodis realment dramàtics, la manera com ho explica fa que ho llegeixis amb un somriure i fins i tot, té  algun moment de comicitat. Francament és un llibre molt esperançador.

La segona és Wasserman: Historia de un perro de Yoram Kaniuk. Parla del maltractament dels animals amb molt de realisme i emoció.És un llibre molt bonic pels qui ens agraden els animals. A més el Vasserman és un gos molt, molt especial….”

Que passeu unes molt Bones Festes i unes agradables lectures!

Les inscripcions dels clubs de lectura començaran el 15 de setembre

El mes de setembre és a punt de començar i amb ell tornem les inscripcions als clubs de lectura de la Biblioteca LesDSC01813 Corts-Miquel Llongueras.

 Aquestes són els clubs que farem durant el curs 2014-2015, així com els dies de trobada dels participants  i el nombre de places ofertades.

Veureu que hi ha hagut algunes modificacions: un dels clubs ha canviat de dia de realització i altres dos han ampliat el nombre de participants admesos.

Club de Lectura d’Italià, primer dimarts del mes a les 19h (25 places)

Club de Lectura d’Alemany, segon dilluns del mes a les 19’30h (25 places)

Club de Lectura Obert, tercer dilluns del mes a les 19’30h (30 places)

Club de Lectura de Ciència a la Literatura, quart dilluns del mes 19’30h (30 places)

Enguany les inscripcions començaran el 15 de setembre a les 16h. Recordeu que us heu d’apuntar presencialment a la biblioteca i que la inscripció es fa per rigorós ordre d’arribada.

Mentre arriba la data us deixem amb aquestes cites sobre la lectura extretes del llibre Diccionario de citas de Luis Señor que podeu trobar a la secció de referència de la segona planta:

La lectura es a la mente lo que el ejercicio al cuerpo (Joseph Adison)

La lectura hace al hombre completo. La conversación lo hace ágil. La escritura lo hace preciso (Francis Bacon)

Es una pobre lectura la que se hace sólo por ver cómo termina un libro (Charles C. Colton)

El leer sin pensar nos hace una mente desordenada. El pensar sin leer nos hace desequilibrados (Confuci)

La lectura es el viaje de los que no pueden tomar el tren (Francis de Croiset)

La lectura es la conversación con los hombres más ilustrados de los siglos pasado (René Descartes)

Mediante la lectura nos hacemos contemporáneos de todos los hombres y ciudadanos de todos los países (Antonie Houdar de la Motte)

Elegir la lectura es tan necesario como elegir los alimentos (John Ruskin)

Leer es pensar con el cerebro ajeno en lugar de hacerlo con el propio (Arthur Schopenhauer)

 

Comença el Mundial!

aparadorAvui comença a Brasil el Mundial de Futbol 2014 i a la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras hem iniciat paral·lelament el nostre Mundial Literari.

Una trobada esportiva entre 32 països pot ser una molt bona ocasió per descobrir literatures i escriptors.

A la biblioteca hem un escollit un escriptor representatiu de cadascuna de les seleccions participants, hem agafat una de les seves obres més conegudes i l’hem vestida amb l’uniforme  i amb un codi QR (que enllaça a l’entrada del nostre blog on es parla d’aquell autor).
IMG_20140612_153728
Els llibres seleccionats s’exposaran al nostre aparador fins el 13 de juliol.

A més, a dins de la biblioteca disposarem d’un expositor on s’informarà de l’evolució del mundial i de quins són els països que es classificaran.  També destacarem un partit del dia.

IMG_20140612_154938
Al blog us anirem informant setmanalment de l’actualitat de  la Copa del Món de Futbol, en clau literària. Per exemple, avui després de la cerimònia inaugural es veuran les cares Joaquim Maria Machado de Assís i Dubravka Ugrešić.

A més, tenim una porra oberta. Escriviu un comentari en aquesta entrada apostant pel vostre escriptor preferit. Els guanyadors rebran un llibre com a obsequi. Qui creieu que guanyarà aquest Mundial Literari? García Márquez? Cervantes? Harold Pinter? Cortázar?

Us recordem la nostra llista d’escriptors participants:

Alemanya: Hermann Hesse

Algèria: Yasmina Khadra

Anglaterra: Harold Pinter

Argentina: Julio Cortázar

Austràlia: J.M. Coetzee

Bèlgica: Amélie Nothomb

Bòsnia i Hercegovina: Ivo Andrić

Brasil: Joaquim Maria Machado de Assís

Camerun: Calixte Beyala

Colòmbia: Gabriel García Márquez

Costa d’Ivori: Ahmadou Kourouma

Costa Rica: Isidora Chacón

Croàcia: Dubravka Ugrešić

Equador: Juan León Mera

Estats Units: Truman Capote

Espanya: Miguel de Cervantes

França: Michel Houellebecq

Ghana: William Boyd

Grècia: Giannes Ritsos

Hondures: Augusto Monterroso

Iran: Kader Abdolah

Itàlia: Italo Calvino

Japó: Yukio Mishima

Mèxic: Juan Rulfo

Nigèria: Wole Soyinka

Països Baixos: Gerbrand Bakker

Portugal: José Saramago

República de Corea: Nora Okja Keller

Rússia: Aleksandr Solzhenitsyn

Suïssa: Friedrich Dürrenmatt

Uruguai: Mario Benedetti

Xile: Pablo Neruda

Aquí teniu explicades les bases del concurs/aposta del Mundial 2014.
bases_facebook_mundial_2014

República de Corea i Nora Okja Keller

kellerAquesta és la darrera entrada de presentació dels equips que integren el Mundial de Futbol 2014 i que nosaltres hem convertit en Mundial Literari.

En representació de la República de Corea, l’últim equip del Grup H, hem escollit  Nora Okja Keller.

Aquesta escriptora, nascuda a Seúl el 22 de desembre del 1965 de mare coreana i pare alemany, va assolir un gran èxit amb les seves novel·les Entre dos mundos i Hija del bambú.

Ambdós llibres narren les vides de dones coreanes utilitzades com a esclaves sexuals per l’exèrcit japonès durant la II Guerra Mundial, anomenades eufemísticament “dones de confort”.

Keller ha rebut premis tan importants com l’American Book Award o el Pushcart Prize.