Archive for the ‘3. Els escriptors’ Category
¿El principal rasgo de su carácter? – La pereza. ¿La cualidad que desea en un hombre? – La bondad. ¿La cualidad que prefiere en una mujer? – La ternura. ¿Lo qué más aprecia en sus amigos? – Lealtad. ¿Su principal defecto? – Ninguno. ¿Su ocupación preferida? – Leer novelas policiales ¿Su sueño de dicha? – [...]
II Hablábamos el otro día de maestros: autores y obras que ningún joven que pretenda escribir novelas tiene excusa para ignorar. Ten presente, si es tu caso, un par de cosas fundamentales. Una, que en la antigüedad clásica casi todo estaba escrito ya. Echa un vistazo y comprobarás que los asuntos que iban a nutrir [...]
Imagino amb horror els titulars que, per narrar la mort d’Augusto Monterroso, trauran els diaris de mig món (Guatemala, Mèxic i Espanya inclosos), amb paràfrasis tremebundes: «Quan es va morir, el dinosaure encara hi era» o «El dinosaure està de dol». (Això del dinosaure donarà molt de joc, ja ho veuran). Tot i que d’altres [...]
Pocs anys abans de morir-se, Margaux Hemingway explicava per enèsima vegada l’origen del seu nom:«Mon pare em va explicar que vaig ser concebuda durant l’eufòria que ell i ma mare van experimentar després de pendre’s una ampolla de Château Margaux. Però ja n’estic fins al capdamunt que se m’associï amb el vi». Esplendor i glòria [...]
Sí, lo jugué varios años en la Universidad de Argel. Me parece que fue ayer. Pero cuando, en 1.940, volví a calzarme los zapatos, me dí cuenta de que no había sido ayer. Antes de terminar el primer tiempo, tenía la lengua afuera como uno de esos perros con los que la gente se cruza [...]
Un lloc especial mereix Edward Morgan Forster (1879-1970): les seves novel·les Where angels fear to tread (Un Món sense àngels, 1905) i A room with a view (Una habitació amb vistes, 1908) semblen tradicionals i conservadores, tot i un refinament especial en l’expressió. Tanmateix, el desenvolupament de l’acció utilitza uns recursos un pel extravagants, com [...]
Quan E. M. Forster, el 1910, va publicar Howards End no era una figura desconeguda dins la literatura anglesa, perquè ja havia contribuït amb altres tres novel·les on la preocupació per allò que és personal i allò que és col·lectiu, la dialèctica de classes, la crítica de la societat que havia alçat un imperi, ja [...]
Nada puede herirte, no hay nada de lo que no seas capaz. Esas son dos cosas de él, dos cosas que en realidad son una sola, la cosa que está bien de él y la cosa que está mal a la vez. La cosa que es dos cosas significa que él no morirá, pase lo [...]
Alfred Bosch va néixer a Barcelona, en una família nombrosa i estable de l’esquerra de l’Eixample, l’any 1961. De menut va assistir a una escola britànica, prop de Barcelona, on tot l’aprenentatge es feia en anglès. Entre altres coses, doncs, va començar a llegir i escriure en una llengua que no era ni el català [...]