Concurs sobre els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro

Logo-Rio-2016Amb motiu de la celebració dels XXXI Jocs Olímpics d’Estiu, que enguany tenen com a amfitriona la localitat brasilera de Rio de Janeiro,  la biblioteca ha organitzat un concurs que duu per títol “Fes-te olímpic!”

Es tracta d’un joc de pistes sobre quatre esports olímpics que es realitzarà de l’1 al 26 d’agost.

El funcionament del concurs és ben senzill. Cada setmana s’haurà d’encertar un esport mitjançant les pistes que s’aniran col·locant al plafó d’informació que hi ha al costat de la porta d’entrada de la biblioteca.

Qui encerti de quin esport olímpic estem parlant guanyarà una tassa i un portallapis de Biblioteques de Barcelona i un sobre sorpresa.

Com pots participar?

• Agafa en préstec un llibre sobre un esport olímpic (és l’únic requisit per a participar al concurs)

• Omple la butlleta amb el nom de l’esport del qual et donem pistes

• Adreça’t al taulell de la primera planta amb la butlleta

• Si ets el primer en encertar la resposta rebràs una tassa i un portallapis de Biblioteques de Barcelona i un sobre sorpresa.

• Recorda que el guanyador d’una setmana no pot participar en les setmanes següents

Quins són els esports olímpics?

Enguany el programa d’esports inclou: aigües obertes (també anomenada marató aquàtica), atletisme, bàdminton, bàsquet, boxa, ciclisme (amb les categories de ciclisme BMX, ciclisme de muntanya, ciclisme de pista i ciclisme de ruta), equitació (amb les diferents modalitats de doma, concurs complet eqüestre i salts), esgrima, futbol, gimnàstica acrobàtica (en trampolí), gimnàstica artística, gimnàstica rítmica, golfhalterofília, handbol, hoquei sobre herba, judo, lluita, natació, natació sincronitzada, pentatló modern, piragüisme (de velocitat i d’eslàlom), rem, rugbi a set, salts de natació, taekwondo, tennis, tennis de taula, tir, tir amb arc, triatló, vela, voleibol, voleibol de platja i waterpolo.

Anima’t a participar! Aquí pots consultar les bases completes del concurs:

Bases_Concurs_Jocs_Olimpics_VV

En record d’Umberto Eco

IMG_20160224_171042Filòsof, semiòleg i escriptor nascut a Itàlia el 5 de gener 1932, doctor honoris causa a 38 universitats, ens deixà el passat 19 de febrer orfes de la seva semiòtica.

D’ell se n’ha dit que ha sigut el savi que va aconseguir arribar al poble. Obres seves en el terreny de la ficció són Baudolino, El Cementiri de Praga, i la seva mundialment coneguda El nom de la rosa.

En el camp dels assaigs va destacar en les matèries d’art contemporani, cultura de masses i mitjans de comunicació, convertint-se en un referent a les universitats de periodisme d’arreu. Precisament a la seva darrera obra Número zero feia una mirada crítica, com a gran expert en comunicació que era, sobre la crisi del periodisme.

Des dels incunables passant per l’edat medieval, els tebeos i el cinema, la contemplació i l’hedonisme, Umberto Eco, a diferència de molts altres, i fent bagatge de la seva infinita dosis d’humilitat va aconseguir unir en un mateix retaule l’alta i la baixa cultura. Ell n’era un abanderat d’ambdues.

“Intentar entender al otro significa destruir los clichés que lo rodean, sin negar ni borrar su alteridad.” Eco, Umberto. Construir al enemigo y otros escritos. Barcelona: Lumen, 2012

“Intentar entender al otro significa destruir los clichés que lo rodean, sin negar ni borrar su alteridad.”
Eco, Umberto. Construir al enemigo y otros escritos. Barcelona: Lumen, 2012

A la Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras li hem volgut retre un petit homenatge a aquest mestre de les paraules i els pensaments, aquest “cavaller” de la cultura, amb una exposició amb part de la seva extensa obra.

Seva és la frase: “El que no lee, a los 70 años habrá vivido solo una vida. Quien lee habrá vivido 5.000 años. La lectura es una inmortalidad hacia atrás”. Ell se l’ha guanyada.

Marta Roset

Actitivats de Sant Jordi

santjordiDesprés de les vacances de Setmana Santa, la biblioteca recupera el seu ritme habitual i ho fa d’una forma especial, doncs al llarg d’aquesta setmana es duran a terme tot d’activitats en relació amb la diada de Sant Jordi.

Del 22 al 26 d’abril es desenvoluparan tres concursos a la biblioteca: un concurs literari per a adults (consistent a encertar l’autor i el títol de 5 novel·les mitjançant el dibuix de la portada i un seguit de pistes), un concurs literari per a infants (igual que l’anterior però adreçat a nens i nenes fins a 14 anys) i un concurs literari al facebook (el repte és encertar l’autor i el títol de cinc novel·les, de les quals es publicarà el primer paràgraf).

Avui dia 22 d’abril en horari de 10 a 14’30h hi haurà una campanya extraordinària de donació de sang a la sala d’actes. Recordeu que podeu reservar hora per internet a la següent adreça.

Demà, diada de Sant Jordi, la biblioteca comptarà amb dos estands, el primer ubicat a l’avinguda Diagonal que funcionarà de 10 a 20h i on es vendran documents obsolets a preus força econòmics. També hi haurà un espai dedicat a la  lectura i la Susana Tornero explicarà el conte ” 1, 2, 3, 4 Dracs ” a les 18h.

El segon estand estarà situat a l’avinguda Sant Ramon Nonat dins de la Fira Sant Jordi Medieval. Allà de 17 a 20h, la biblioteca exposarà una selecció de llibres infantils i de material de lectura fàcil i oferirà  un punt d’intercanvi de llibres. També hi haurà una sessió de narració de contes a càrrec de Laura Cuervo (aquesta activitat es farà de 17 a 19h).

El 24 d’abril hi haurà també sessió de l’hora del conte, aquest cop a la sala infantil, amb “La Maleta dels clàssics” de Gisela Llimona.

Animeu-vos a participar en totes o alguna d’aquestes activitats.

Aquí teniu les bases dels tres concursos que es duran a terme.

Bases del concurs infantil de Sant Jordi

Bases del concurs d’adults de Sant Jordi

Bases del concurs de facebook de Sant Jordi

Sobre el calendari

libro_simbolosAra que tot just acaba de començar l’any us deixem amb aquesta explicació sobre el calendari extreta de l’obra de referència El libro de los símbolos. Reflexiones sobre imágenes arquetípicas que podeu trobar a la segona planta de la nostra biblioteca.

“La Luna fue la base de los primeros calendarios, comenzando con los sumerios y babilonios. Sus sistemas lunares fueron absorbidos por los calendarios egipcios, griegos, judíos e islámicos, y sobreviven también en la fecha variable del Domingo de Pascua cristiano, que se determina con respecto a la Luna. La palabra calendario deriva de las calendas romanas, el primer día del mes, momento de la luna nueva. Los idus tal vez deriven del latín iduare, “dividir” o de la raíz sánscrita que significa “encender” o “iluminar”, en referencia a la Luna. El calendario gregoriano, que se ha generalizado en Occidente durante varios siglos, conserva la antigua división lunar del año en 12 meses (…) En el siglo XX,  los chinos asimilaron el calendario gregoriano a su célebre ciclo de 12 años, que invoca el simbolismo específico del animal que da nombre a cada año, empezando por la Rata y acabando por el Cerdo. Los mesoamericanos, más imaginativos, incluían los años del terremoto, el monstruo acuático y el dios que caza con cerbatana”.

La biblioteca es vesteix de Nadal

foto 1Fa uns dies que el nostre aparador s’ha guarnit com cal per celebrar aquestes festes.

Hi trobareu exposada una selecció d’obres literàries, cinematogràfiques i musicals que aborden el Nadal des de diferents vessants . La nostra intenció és convidar-vos a celebrar…

…un Nadal tradicional (bibliografia sobre tradicions)
Pagola, José A. Jesús: Aproximació històrica
Soler i Amigó, Joan. Tradicionari del Nadal català
Couget, Janine. Pessebres de tot el món
Gilbert, Adrian. Los Reyes Magos
Rodríguez, Pepe Mitos y ritos de la Navidad. Orígenes y significado de las celebraciones navideñas
Pujadó i Puigdomènech, Judit. Nit de Reis. Les cavalcades a Barcelona
Baile i Llaveria, Ferran.  Àngels, dimonis… i pastorets

…un Nadal en família (obres infantils i juvenils)
Hoffmann, Ernst Theodor Amadeus. El Cascanueces
Tolkien, J.R.R. Cartes del Pare Noël
Wilde, Oscar. El Gigante egoísta
Alcott, Louisa May. Petites dones
Dickens, Charles. Canción de Navidad

… un Nadal de llibre (novel·les, poemes, etc. inspirades en el Nadal o que s’ambienten en aquesta època de l’any)
Thomas, Dylan. El Nadal d’un nen a Gal·les
Sagarra, Josep M. de.  El Poema de Nadal
Brodsky, Joseph. Poemas de Navidad
Nadal i Nadales
Weixelbaumer, Ingrid. Der Sprechende Weihnachtsbaum
Rowling, J.K. Harry Potter and the Philosopher’s Stone

Continue reading

Feliç 2014!

2014La darrera entrada del blog d’aquest any és un poema de l’osonenc Miquel Martí i Pol que duu per títol Ara que l’any s’acaba.

Recordeu que la biblioteca obrirà demà en horari de 10 a 14h i que l’1 de gener romandrà tancada amb motiu de la festivitat d’Any Nou.

El dia 2 reprendrà el seu horari habitual. Que comenceu amb molt bon peu el 2014!

Ara que l’any s’acaba 

Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposeeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

 

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

 

Tot se’m revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

 

Joana Raspall i el Nadal

Joana_Raspall

Avui us deixem amb un poema sobre el Nadal  de l’escriptora, lexicològa  i bibliotecària recentment desapareguda Joana Raspall. 

L’àmbit de creació més important d’aquesta coneguda figura de la literatura catalana és la poesia infantil.

Aquest ha estat justament l’any del seu centenari.

Non-non de Nadal

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

Recomanacions nadalenques

adoracion_reyes

“Adoración de los Reyes Magos” de Velázquez

Som a punt de començar el Nadal i des de la biblioteca volem celebrar-ho amb tots vosaltres de la millor manera que sabem, és a dir, recomanant-vos llibres. La majoria els trobareu a les prestatgeries de la nostra biblioteca o de qualsevol altra de la ciutat de Barcelona.

La Marta S. recomana la biografia Jane Bowles: un pecadillo original de Millicent Dillon, “un llibre molt entretingut sobre un personatge molt lliure” en paraules seves.

La Rosa creu que aquestes festes poden ser un bon moment per llegir l’obra de teatre més coneguda d’Henrik Ibsen Casa de nines i en especial la seva darrera escena.

La Marta R. proposa La hermana de Freud de Goce Smilevski, per “redescobrir el tan controvertit pare del psicoanàlisi, i els seus orígens”.

La Montse diu que “per mi el millor que he llegit aquest estiu, i per tant, el recomano vivament és Estimada vida de la meva estimada  Alice Munro”.

El Joan recomana “una novel·la negra que em va agradar força”  Huye rápido, vete lejos de la Fred Vargas. I afegeix “conjuga la història de la medicina, la novel·la negra clàssica i thriller psicològic. A mi em va agradar (la peli no l’he vista pas)”.

La recomanació de la Muriel és el llibre  El cuaderno dorado de la Doris Lessing. Voilà!

L’Oriol proposa un llibre que es va  llegir al Club de Lectura de la Ciència a la Literatura fa 4 anys i que s’ha comentat a la darrera sessió del club El somni de Monturiol: l’extraordinària història de l’inventor del submarí que volia salvar el món de Matthew Stewart. Explica que “el comissari de l’exposició per la celebració de l’any 2009 Any Monturiol ens va fer una visita guiada al Museu Marítim i va estar genial”.

Que tingueu bones festes! Recordeu que la biblioteca romandrà tancada el 25 i 26 de desembre i que el 24 només obrirà de 10 a 14h.

Sant Francesc Xavier ens lliuri de tot naufragi

img_23390_63297Avui 3 de desembre és segons el santoral el dia de Sant Francesc Xavier. Al cinquè volum del Costumari català de Joan Amades que podeu consultar a la secció de referència de la segona planta de la nostra biblioteca, hem descobert que aquest sant és de gran ajuda contra la febre i també contra els perills de la navegació. 

A l’esmentada obra s’explica que: “A casa nostra gaudeix de molt poca devoció. La gent l’invoca contra les terçanes i les quartanes.

Per orientar-se en la navegació, per conèixer bé el rumb i perquè els guardés d’anar a caure en terres inhospitalàries, si es veien obligats a prendre terra, els vells mariners reclamaven sant Francesc Xavier.

Hom té aquest sant com a advocat contra els naugfragis. Quan les naus estaves en perill la gent de mar reclamava el seu ajut, i més encara quan la catàstrofe s’havia produït. La iconografia popular ens presenta amb el mar de fons i amb algunes naus.

El refrany parla així del dia d’avui:

Pel desembre,
el temps que fa el dia tres
el fa tota la resta de mes (…)”.

Doncs, així moltes felicitats a tots els Francesc Xaviers.

Un relat d’Edgar Allan Poe

edgar_allan_poeAquest mes d’octubre fa 164 anys de la mort de l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe.  Avui, vigília de Tots Sants és un moment idoni per recordar aquest relat seu, un dels més famosos que duu per títol “El corazón delator”. Per cert, la traducció al castellà és de Julio Cortázar, un gran admirador seu.

¡Es cierto! Siempre he sido nervioso, muy nervioso, terriblemente nervioso. ¿Pero por qué afirman ustedes que estoy loco? La enfermedad había agudizado mis sentidos, en vez de destruirlos o embotarlos. Y mi oído era el más agudo de todos. Oía todo lo que puede oírse en la tierra y en el cielo. Muchas cosas oí en el infierno. ¿Cómo puedo estar loco, entonces? Escuchen… y observen con cuánta cordura, con cuánta tranquilidad les cuento mi historia.

Me es imposible decir cómo aquella idea me entró en la cabeza por primera vez; pero, una vez concebida, me acosó noche y día. Yo no perseguía ningún propósito. Ni tampoco estaba colérico. Quería mucho al viejo. Jamás me había hecho nada malo. Jamás me insultó. Su dinero no me interesaba. Me parece que fue su ojo. ¡Sí, eso fue! Tenía un ojo semejante al de un buitre… Un ojo celeste, y velado por una tela. Cada vez que lo clavaba en mí se me helaba la sangre. Y así, poco a poco, muy gradualmente, me fui decidiendo a matar al viejo y librarme de aquel ojo para siempre.

Presten atención ahora. Ustedes me toman por loco. Pero los locos no saben nada. En cambio… ¡Si hubieran podido verme! ¡Si hubieran podido ver con qué habilidad procedí! ¡Con qué cuidado… con qué previsión… con qué disimulo me puse a la obra! Jamás fui más amable con el viejo que la semana antes de matarlo. Todas las noches, hacia las doce, hacía yo girar el picaporte de su puerta y la abría… ¡oh, tan suavemente! Y entonces, cuando la abertura era lo bastante grande para pasar la cabeza, levantaba una linterna sorda, cerrada, completamente cerrada, de manera que no se viera ninguna luz, y tras ella pasaba la cabeza. ¡Oh, ustedes se hubieran reído al ver cuán astutamente pasaba la cabeza! La movía lentamente… muy, muy lentamente, a fin de no perturbar el sueño del viejo. Me llevaba una hora entera introducir completamente la cabeza por la abertura de la puerta, hasta verlo tendido en su cama. ¿Eh? ¿Es que un loco hubiera sido tan prudente como yo? Y entonces, cuando tenía la cabeza completamente dentro del cuarto, abría la linterna cautelosamente… ¡oh, tan cautelosamente! Sí, cautelosamente iba abriendo la linterna (pues crujían las bisagras), la iba abriendo lo suficiente para que un solo rayo de luz cayera sobre el ojo de buitre. Y esto lo hice durante siete largas noches… cada noche, a las doce… pero siempre encontré el ojo cerrado, y por eso me era imposible cumplir mi obra, porque no era el viejo quien me irritaba, sino el mal de ojo. Y por la mañana, apenas iniciado el día, entraba sin miedo en su habitación y le hablaba resueltamente, llamándolo por su nombre con voz cordial y preguntándole cómo había pasado la noche. Ya ven ustedes que tendría que haber sido un viejo muy astuto para sospechar que todas las noches, justamente a las doce, iba yo a mirarlo mientras dormía.

Al llegar la octava noche, procedí con mayor cautela que de costumbre al abrir la puerta. El minutero de un reloj se mueve con más rapidez de lo que se movía mi mano. Jamás, antes de aquella noche, había sentido el alcance de mis facultades, de mi sagacidad. Apenas lograba contener mi impresión de triunfo. ¡Pensar que estaba ahí, abriendo poco a poco la puerta, y que él ni siquiera soñaba con mis secretas intenciones o pensamientos! Me reí entre dientes ante esta idea, y quizá me oyó, porque lo sentí moverse repentinamente en la cama, como si se sobresaltara. Ustedes pensarán que me eché hacia atrás… pero no. Su cuarto estaba tan negro como la pez, ya que el viejo cerraba completamente las persianas por miedo a los ladrones; yo sabía que le era imposible distinguir la abertura de la puerta, y seguí empujando suavemente, suavemente.

Continue reading