Concurs sobre els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro

Logo-Rio-2016Amb motiu de la celebració dels XXXI Jocs Olímpics d’Estiu, que enguany tenen com a amfitriona la localitat brasilera de Rio de Janeiro,  la biblioteca ha organitzat un concurs que duu per títol “Fes-te olímpic!”

Es tracta d’un joc de pistes sobre quatre esports olímpics que es realitzarà de l’1 al 26 d’agost.

El funcionament del concurs és ben senzill. Cada setmana s’haurà d’encertar un esport mitjançant les pistes que s’aniran col·locant al plafó d’informació que hi ha al costat de la porta d’entrada de la biblioteca.

Qui encerti de quin esport olímpic estem parlant guanyarà una tassa i un portallapis de Biblioteques de Barcelona i un sobre sorpresa.

Com pots participar?

• Agafa en préstec un llibre sobre un esport olímpic (és l’únic requisit per a participar al concurs)

• Omple la butlleta amb el nom de l’esport del qual et donem pistes

• Adreça’t al taulell de la primera planta amb la butlleta

• Si ets el primer en encertar la resposta rebràs una tassa i un portallapis de Biblioteques de Barcelona i un sobre sorpresa.

• Recorda que el guanyador d’una setmana no pot participar en les setmanes següents

Quins són els esports olímpics?

Enguany el programa d’esports inclou: aigües obertes (també anomenada marató aquàtica), atletisme, bàdminton, bàsquet, boxa, ciclisme (amb les categories de ciclisme BMX, ciclisme de muntanya, ciclisme de pista i ciclisme de ruta), equitació (amb les diferents modalitats de doma, concurs complet eqüestre i salts), esgrima, futbol, gimnàstica acrobàtica (en trampolí), gimnàstica artística, gimnàstica rítmica, golfhalterofília, handbol, hoquei sobre herba, judo, lluita, natació, natació sincronitzada, pentatló modern, piragüisme (de velocitat i d’eslàlom), rem, rugbi a set, salts de natació, taekwondo, tennis, tennis de taula, tir, tir amb arc, triatló, vela, voleibol, voleibol de platja i waterpolo.

Anima’t a participar! Aquí pots consultar les bases completes del concurs:

Bases_Concurs_Jocs_Olimpics_VV

“Narracions completes” de Dorothy Parker

Club de Lectura Obert
Dilluns 20 de juny a les 19’30h
“Narracions completes” de Dorothy Parker

dorothy1

Avui al nostre Club de Lectura Obert parlarem de l’obra “Narracions completes” de l’escriptora nord-americana Dorothy Parker. Aquí teniu la fitxa que repartirem entre els assistents al club:

L’autora

Dorothy Parker (Nova Jersey, 1893-Nova York, 1967) va escriure contes, obres de teatre, crítica, guions, novel·les i poemes. Fou especialment coneguda pel seu enginy, el seu sarcasme i les seves descripcions del costat fosc de la vida a les grans ciutats.

Dorothy Parker només va estudiar fins als tretze anys i es va quedar sola als vint, quan els seus pares van morir. Després de treballar com a pianista a una escola de ball, va començar a publicar poemes i de seguida va entrar a treballar a la revista Vogue. Quan es va crear la revista New Yorker (1925), ella va passar a formar part de la plantilla inicial.

Continue reading

“Frankenstein o el Prometeu modern” de Mary Shelley

Club de Lectura de Ciència en la Literatura
Dilluns 27 de juny a les 19:30h
“Frankenstein o el Prometeu modern” de Mary Shelley

mary shelleyjpg

Avui, al Club de Lectura de Ciència en la Literatura del mes de juny comentarem el llibre “Frankenstein o El Prometeu modern” de l’autora Mary Shelley. Aquesta és la fitxa que repartirem entre els assistents:

L’autora

Mary Wollstonecraft va nèixer el 1797 a Londres. Era la segona filla d’una famosa feminista, educadora i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d’un filòsof lliberal també conegut, William Godwin. Sota la seva tutela, Mary va rebre una excel·lent educació (poc habitual per a les dones de la seva època). Va conèixer Percy Bysshe Shelley, un polític radical, lliure-pensador i poeta amb qui es va escapar als 17 anys.

Mary i Percy compartien el gust per les llengües i la literatura. Gaudien llegint i discutint llibre junts, com els clàssics que Percy havia portat en el seu retorn a Londres. El maig de 1816, la parella juntament amb Jane (ara Claire) Clairmont, van viatjar al llac Ginebra per estiuejar a prop del famós i polèmic poeta Lord Byron. Degut a les condicions climàtiques es van veure obligats a estar-se dins de casa. Una tarda el grup de joves intel·lectuals i poetes, inspirats per les històries de fantasmes, van decidir muntar una competició d’històries fantasmagòriques. Mary es va decidir llavors a escriure la història, que més tard es publicaria com a Frankenstein i que va acabar el 1817. El seu èxit sobreviuria a moltes de les històries d’aquella nit.

Continue reading

“Die Nacht von Lissabon” de Erich Maria Remarque

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 13 de juny a les 19’30h
“Die Nacht von Lissabon” de Erich Maria Remarque

Erich_Maria_Remarque1Avui dediquem la sessió del Club de Lectura d’Alemany del mes de juny a una obra de l’autor Erich Maria Remarque, història agredolça d’un amor que evoluciona cap a la humiliació. El relat explica les vivències d’un emigrant alemany i la seva dona durant la Segona Guerra Mundial i el seu periple per Europa fins arribar a Estats Units. Aquí teniu la fitxa de lectura que repartirem entre els assistents.

Biographie und Hintergrund

Geb. 22.6.1898 in Osnabrück
Gest. 25.9.1970 in Locarno / Schweiz

Er war einer der erfolgreichsten Autoren des 20. Jahrhunderts und den Nazis und wahrscheinlich auch dem Weltkrieg-I-Teilnehmer Hitler vielleicht der verhassteste von allen „undeutschen“ Schriftstellern. Grund war sein pazifistischen Buch “Im Westen nichts Neues”.

Der Titel war dem täglichen Lagebericht von der Front entlehnt, an der sich die Soldaten in Schützengräben regelrecht einzementiert hatten und wo militärisch nichts Entscheidendes passierte. Wie so viele junge Männer seiner Zeit hatte er sich als Kriegsfreiwilliger gemeldet. Damals noch unter seinem bürgerlichen Namen Erich Paul Remark. Mit seinem 1929 vorgelegten Roman errang er Welterfremarque 1olg.

So desillusionierend hatte noch nie ein Autor den Krieg dargestellt. Bei der Premiere der Verfilmung von Lewis Milestone am 4.12.1930 in Berlin kam es zu ersten massiven Störungen durch nationalsozialistische SA-Schläger unter der Leitung des späteren Reichspropagandaministers Josef Goebbels.

Wie Kurt Tucholsky floh Remarque bereits 1932 aus Deutsch-land, wo sich die „Machtergreifung“ der Nationalsozialisten längst abzeichnete. Remarque ging in die Schweiz. Bei den Bücherverbrennungen im Frühjahr 1933 waren es an erster Stelle die Exemplare des Anti-Kriegsromans von Remarque, die in mehr remarque 2als 55 deutschen Städten ins Feuer geworfen wurden. Alle seine Werke wurden noch zur gleichen Zeit verboten.

Die Nachricht von den Bücherverbrennungen soll er mit Freunden bei einem Glas Wein in seiner italienischen Villa aufgenommen haben.

1939, ein Jahr nachdem ihm die deutsche Staatsangehörigkeit aberkannt worden war, übersiedelte er in die USA, deren Pass er 1947 erhielt.

remarque 3In Hollywood hat er sich den Ruf eines Bonvivants und Autonarren erworben – vielleicht übertünchte er damit sein Gefühl der Entwurzelung, der Heimatlosigkeit: „Die ganze Heimat und das bisschen Vaterland, die trägt der Emigrant (…) an seinen Sohlen“. Schon 1932 hatte er seine Lebensstimmung mit den Worten notiert: „Vielleicht bin ich unglücklich, aber ich will es nicht wissen.“ Von 1937 bis 1940 verband Erich Maria Remarque eine leidenschaftlich-dramatische Liebesbeziehung mit der ebenfalls aus Nazi-Deutschland in die USA emigrierten Schauspielerin Marlene Dietrich.

remarque 41948 kehrte Remarque nach Europa zurück

Der Dramatiker Rolf Hochhuth erinnerte in seiner Rede zum 50. Jahrestag der Bücherverbrennungen am 10. Mai 1983 in Wien an einen der schlimmsten Fälle von Sippenhaftung während des Dritten Reichs, an „Elfriede Scholz, die in Dresden ihrer Bemerkung wegen denunziert worden war, Hitler werde seinen Krieg verlieren. Man brachte sie nach Berlin vor den Präsidenten des sogenannten Volksgerichtshofes, der übrigens ein dichtender Intellektueller war, vor Dr. Roland Freisler, der einen Roman über Ulrich von Hutten veröffentlicht hat. Freisler – was auf mittelhochdeutsch: »Der Schreckliche« hieß – verurteilte in einem seiner Schnellverfahren die Frau wegen ihrer »defaitistischen« Vermutung zu einigen Jahren Zuchthaus.

Continue reading

“La ragazza di Bube” de Carlo Cassola

Club de Lectura en Italià
Dimarts 31 de maig a les 19:00h
“La ragazza di Bube” de Carlo Cassola

Carlo_CassolaAvui, al club de lectura d’Italià del mes de maig comentarem el llibre “La ragazza di Bube” de l’autor Carlo Cassola que en castellà es va traduir com “La Novia de Bube“. Aquesta és la fitxa que repartirem entre els assistents:

Carlo Cassola nasce a Roma il 17 marzo 1917; la madre è originaria di Volterra mentre il padre è lombardo, ma vissuto a lungo anch’egli nella cittadina toscana. E infatti, proprio la Toscana, in particolare la Maremma, diventerà la patria poetica e spirituale dello scrittore, che vi si trasferirà nel ’40, partecipandovi anche alla Resistenza.

L’attività letteraria era già cominciata negli anni ’30: tra il ’37 e il ’40 Cassola aveva composto una serie di brevi racconti, in parte pubblicati sulle riviste «Meridiano di Roma» e «Letteratura» e poi raccolti in un volume dal titolo La visita. Dopo l’interruzione della guerra, durante la quale il lavoro di scrittura era stato quasi completamente interrotto, Cassola si dedica con continuità alla narrativa, affiancata all’insegnamento di filosofia in un liceo di Grosseto. Pubblicò i racconti lunghi Baba (1946), I vecchi compagni (1953), Fausto e Anna (1952), tutti di argomento partigiano e ambientati in quel particolare paesaggio letterario che per Cassola fu la zona compresa nel triangolo Volterra – Marina di Cecina – Grosseto e che nelle pagine dei suoi romanzi diventa un simbolo della condizione umana. Lo ha detto in modo efficace il poeta Mario Luzi: «Cassola ne ha fatto non una provincia, e sia pure la sua provincia, ma un luogo, anzi il luogo dell’anima».

Con il racconto lungo Il taglio del bosco, scritto tra il ’48 e il ’49, ma pubblicato nel 1954, la prosa cassoliana si allontana dalle tematiche storiche per assumere un tono più dimesso e intimistico, che rimarrà tipico dell’autore anche nella sua produzione successiva. Cassola mette a punto la sua poetica del “realismo subliminare”, ossia uno sguardo letterario attento a cogliere le vibrazioni più sottili e umbratili della realtà, spesso nascoste dalle apparenze banali del quotidiano, relegate «sotto la soglia della coscienza pratica» ma che racchiudono il significato vero e profondo della vita umana.

In questa sua ricerca, Cassola tende ad isolarsi dal panorama letterario italiano, riconoscendo il suo unico maestro in Joyce, particolarmente nel Joyce di Gente di Dublino. «In Joyce — dice — scoprii il primo scrittore che concentrasse la sua attenzione su quegli aspetti della vita che per me erano sempre stati i più importanti e di cui gli altri sembravano non accorgersi nemmeno» .

Continue reading

“8 mujeres” de François Ozon

La Claqueta
“8 mujeres” de François Ozon
Dimarts 24 de maig a les 19’30h

ocho mujeresDirecció: François Ozon. Guió: François Ozon i Marina de Van a partir obra de teatre de Robert Thomas. Productors: Olivier Delbosc i Marc Missionier. Fotografia: Jeanne Lapoire. Muntatge: Lawrence Bawedin. Coreografia: Sébastien Charles. Vestuari: Pascaline Chavanne. Música: Krishna Levy. Any de producció: 2002. País: França. Títol original: “Huit femmes”. Durada: 103 minuts.

Repartiment: Gaby (Catherine Deneuve); Augustine (Isabelle Huppert); Louise (Emmanuelle Béart); Pierrette (Fanny Ardant); Suzon (Virginie Ledoyen); Mamy (Danielle Darrieux); Catherine (Ludivine Sagnier); Sra. Chanel (Firmine Richard).

En els anys cinquanta, en una mansió burgesa francesa situada en el camp, envoltada de neu i a les vigílies de Nadal, l’amo de la casa, Marcel, un ric industrial, és assassinat. Les vuit dones que hi ha a la casa en aquell moment hi estan involucrades, des de la dona, les filles, familiars directes i el servei domèstic.

Aquestes vuit dones són la seva dona, ara vídua, Gaby (Catherine Deneuve); Pierrette (Fanny Ardant), germana de la víctima; la donzella Louise (Emmanuelle Béart); Sra. Chanel (Firmine Richard), la criada de color que ha pujat a les nenes; Augustine (Isabelle Huppert), germana de Gaby, cunyada del mort; Catherine (Ludivine Sagnier), la filla petita; Suzon (Virginie Ledoyen), la filla gran; i Mamy Danielle (Darrieux), l’àvia de les nenes, la mare de Marcel.

8 mujeres” apareix com un film d’intriga a l’estil dels relats detectivescos i de misteri d’Agatha Christie en què el crim o els assassinats es desenvolupen en un lloc tancat, aïllat de l’exterior, i on l’assassí forma part del grup reunit, com “La ratera” o “Deu indis”. Sota un format de thriller d’investigació per descobrir el culpable, sense policia al càrrec però, es posaran al descobert tota mena de traïcions, enemistats, revelacions de secrets, diferències de classes o passions inconfessables entre les vuit protagonistes. D’aquesta manera totes les dones semblen sospitoses, totes tenien algun motiu per desfer-se de l’home.

Continue reading

“Nadie ama un hombre bueno” de Carlos Zanón

Club de Lectura Obert
Dilluns 9 de maig a les 19’30h
“Nadie ama un hombre bueno” de Carlos Zanón

carloszaonAvui al nostre Club de Lectura Obert parlarem de la novel·la “Nadie ama a un hombre bueno” de l’escriptor barceloní en llengua castellana Carlos Zanón. Aquí teniu la fitxa que repartirem entre els assistents al club:

El autor

Carlos Zanón (Barcelona, 1966) es poeta, novelista, guionista, articulista y crítico literario. Su labor en el género negro ha hecho que sea literariamente emparentado con Manuel Vázquez Montalbán y con Jim Thompson.

Inició su carrera literaria como poeta y de inmediato ganó algunos premios en dicha modalidad. Después mereció el aplauso de la crítica con sus relatos y con sus guiones para cortometrajes y obras teatrales, actividad que combinaba con su liderazgo en el grupo musical ‘Alicia Golpea’ y con la crítica literaria.

Zanón se convirtió en un autor de renombre cuando empezó a publicar novelas negras como ‘Nadie ama un hombre bueno’ (2008), ‘Tarde, mal y nunca’ (2009), ‘No llames a casa’ (2012), ‘Yo fui Johny Thunders’ (2014) y ‘Marley estaba muerto’ (2015).

Continue reading

“Lagerfeuer” de Julia Franck

Club de Lectura d’Alemany
Dilluns 9 de maig a les 19’30h
“Lagerfeuer” de Julia Franck

julia frankeAvui dediquem la sessió de maig del Club de Lectura d’Alemany a la novel·la “Lagerfeuer” (traduïda al castellà com a “Zona de tránsito”) de l’escriptora Julia Franck. Aquesta és la fitxa que repartirem entre els assistents al club:

Die autorin

„Julia Franck wurde 1970 in Berlin-Lichtenberg geboren. Sie hat eine eineiige Zwillingsschwester. Ihre Eltern sind die Schauspielerin Anna Katharina Franck und der Regisseur Jürgen Sehmisch. Julia Franck ist Enkelin der Bildhauerin Ingeborg Hunzinger und Ururenkelin des Malers Philipp Franck. 1978 reiste Francks Mutter mit ihren vier Töchtern über das Notaufnahmelager Marienfelde aus und konnte nach neun Monaten nach Schleswig-Holstein in die Nähe von Rendsburg ziehen.

Dort besuchte Julia Franck einige Jahre die Freie Waldorfschule. Ab 1983 lebte sie bei Freunden in Berlin und holte 1991 das Abitur nach. In ihrer offiziellen Biografie hebt sie hervor, dass sie neben dem Studium der Fächer Jura, Altamerikanistik, Neuere deutsche Literatur und Philosophie an der FU Berlin sieben lange Jahre als Putzfrau, zehn kurze Jahre als Kindermädchen, drei nicht zu verachtende Jahre als Kellnerin, sowie als Hilfsschwester, Phonotypistin, wissenschaftliche Hilfskraft an der Freien Universität und auch als freie Mitarbeiterin für das Radio und verschiedene Zeitungen gearbeitet habe. Unter anderem war sie Regieassistentin in der Abteilung Feature/Hörfunk beim Sender Freies Berlin.

Continue reading

“Rossovermiglio” de Benedetta Cibrario

Club de Lectura en Italià
Dimarts 3 de Maig a les 19:00h
“Rossovermiglio” de Benedetta Cibrario

benedetta0Avui, al club de lectura d’Italià del mes de maig comentarem el llibre “Rossovermiglio”, primera novel·la de l’autora italiana Benedetta Cibrario, guanyadora del Premi Campiello 2008. Aquesta és la fitxa que repartirem entre els assistents:

L’autora

Benedetta Cibrario (Firenze, 1962) è una scrittrice italiana cresciuta a Torino, dove si è laureata in Storia del Cinema. Vissuta a lungo in Inghilterra, è tuttavia particolarmente legata alla Toscana, dove ora vive. Con il libro Rossovermiglio, suo primo romanzo (Feltrinelli, 2007), si è aggiudicata nel 2008 il Premio Campiello. All’inizio del 2010 sempre con Feltrinelli pubblica il secondo romanzo Sotto cieli noncuranti, vincitore del Premio Rapallo Carige per la donna scrittrice (20 giugno 2010). Il 18 novembre 2011 è uscito il suo terzo romanzo intitolato “Lo Scurnuso” pubblicato da Feltrinelli.

Continue reading

“Les amistats perilloses” de Stephen Frears

La Claqueta
“Amistats perilloses” de Stephen Frears
Dimarts 26 d’abril a les 19’30h

amistades_peligrosasDirecció: Stephen Frears. Productora: Warner Bros., Lorimar Film Entertainment, NFH Productions. Productors: Norma Heyman i Hank Moonjean. Guió: Christopher Hampton a partir de la novel•la homònima de Choderlos de Laclos. Fotografia: Philippe Rousselot. Música: George Fenton. Muntatge: Mick Audsley. Vestuari: James Acheson. Direcció artística: Stuart Craig i Gérad James. Any de producció: 1988. País: Gran Bretanya i Estats Units. Títol original: “Dangerous liaisons”. Durada: 119 minuts. Oscars: millor direcció artística, millor vestuari i millor guió adaptat. Nominacions a l’Oscar: millor actriu per Glen Close, millor actriu secundària per Michelle Pfeiffer, millor banda sonora i millor pel·lícula.

Repartiment: Marquesa de Merteuil (Glenn Close); Vescomte de Valmont (John Malkovich); Madame Marie de Tourvel (Michelle Pfeiffer); Cécile de Volanges ( Uma Thurman), neboda de Merteuil; Madame de Volanges (Swoosie Kurtz), mare de Cécile i i cosina de Merteuil; cavaller Danceny (Keanu Reeves); Madame de Rosemonde (Mildred Natwick), tieta de Valmont.

“Les amistats perilloses” és la única novel·la del militar Pierre Ambroise François Choderlos de Laclos (1741-1803), més conegut amb el nom artístic de Choderlos de Laclos. Aquesta obra publicada el 1782 –tan sols set anys abans de l’esclat de la Revolució Francesa – és una novel•la epistolar ambientada en el mateix segle XVIII, sense especificar les dates. L’obra està conformada per un conjunt de cartes creuades – amb prop de dos centes cartes – que entreteixeixen les relacions entre un petit grup de personatges de l’aristocràcia francesa. L’obra està centrada bàsicament en l’ambició, els tripijocs i la perfídia d’un parell de protagonistes que segellen un pacte d’interessos per utilitzar els mecanismes de la seducció al voltant del sexe i l’amor com a arma de poder i dominació i, per tant, de destrucció.

Es tracta d’una peça imprescindible de la literatura que s’ha vist portada repetidament als teatres i al cinema. A casa nostra destaquen una versió teatral dirigida per Pilar Miró, amb protagonisme de Juanjo Puigcorbé i Mercè Sampietro, els anys 1993-1994, i més recentment, una versió en format musical a càrrec de Darío Facal amb Carmen Conesa i Edu Soto al Teatre Goya el 2015.

Continue reading