“La filla del capità” d’Alexandr Pushkin

Club de Lectura Obert
Dilluns 12 de desembre a les 19’30h
“La filla del capità” d’Alexandr Pushkin
250px-AleksandrPushkinLa sessió d’avui del nostre club de lectura obert està dedicat a la literatura russa. Aquí teniu la fitxa de lectura que hem repartit als integrants del club.

Autor
Alexandr Serguéyevich Pushkin neix a Moscou l’any 1799, dins d’una família de l’antiga noblesa russa, empobrida i lluny dels cercles de poder en el moment del naixement del poeta (sens dubte en els Griniov de La filla del capità es troben ressons dels records familiars de Pushkin). Abans de complir els vint anys ja és autor d’una sèrie de poemes de contingut polític i línia liberal que acabaren per conduir-lo al seu primer desterrament en els confins del Caucas. Durant aquests temps de confinament va escriure les seves primeres obres importants: El presoner del Caucas, Els germans bandits; corren els darrers anys de la dècada dels deu del segle XIX i Pushkin amb aquestes obres es consolida com el gran referent del Romanticisme rus.

De l’any 1825 és Boris Gudonov i la seva primera col·lecció de poemes, obres que tingueren un extraordinari èxit, i que com bon romàntic signifiquen el capbussament en la història russa i la transformació artística d’alguns dels seus moments. La popularitat creixent de la seva obra, li comportaria el perdó del tsar i la seva tornada a la cort.

L’any 1830 escriu la seva obra mestra Eugeni Oneguin, novel·la en vers. De la seva darrera època i fruït del seu interès per la història són: Història de Pugachev, Dubrovski i La filla del capità (1836).

Pushkin, com un bon romàntic, mor l’any 1837 en el desenllaç d’un duel d’honor. La seva influència sobre els grans escriptors russos del segle XIX és incontestable, i la petjada deixada per la seva obra en la modernització de la cultura russa resulta del tot imprescindible.

Obra

La filla del capità, escrita poc abans de la seva mort, es construeix segons els trets característics del Romanticisme regnant de l’època. Tot i així, Pushkin insereix en aquesta història de revoltes, amors difícils amb final feliç, apropament als elements populars de l’època i als referents històrics reals del seu país, un element característic en la seva obra i que s’allunyava del model estàndard romàntic importat des d’Alemanya o Anglaterra: l’humor. Un humor que, sempre present en l’obra de Pushkin, cal definir-lo com constituent intrínsec de l’observança que l’autor féu de l’ésser humà, que s’avança a l’absurd, i que tingué una influència decisiva en posterior autors russos, penso especialment en l’Oblomov de Goncharov.

Suggeriments per a la lectura
• Veurem els elements que apropen a Pushkin als models del Romanticisme imperant de la seva època i aquells altres que l’allunyen, o si més no li confereixen aspectes innovadors i particulars.

• L’ésser humà i l’influx que el temps històric en què resta sotmès té sobre els seus avatars vitals, és el tema fonamental de l’obra de Pushkin en general i de La filla del capità en concret; observarem els personatges en relació al temps històric en què els hi ha tocat viure.

• L’obra de Cervantes fou rescatada i reivindicada pel Romanticisme de manera notable, especialment eficaç fou al respecte la tasca de Schiller. Pushkin fou un bon coneixedor de Cervantes i del Quixot; veurem la possible influència de l’obra cervantina en la construcció formal de La filla del capità.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *