“En la Patagonia” de Bruce Chatwin

Club de Lectura Obert
Dilluns 21 de novembre a les 19’30h
“En la Patagonia” de Bruce Chatwin

bruceAvui dediquem la primera sessió del curs del nostre club de lectura obert a la literatura sobre viatges. Aquí teniu la fitxa que hem repartit entre tots els assistents a la sessió d’aquesta tarda per ajudar-los a conèixer millor l’obra d’aquest cèlebre escriptor i arqueòleg.

Biografia

Bruce Chatwin va néixer a Sheffield (Gran Bretanya) el 13 de maig de 1940 i morí a Niça (França) el 18 de gener de 1989.

Sobre la seva infantesa, Chatwin comenta: “Mi infancia fue la guerra y el sentimiento de la guerra. Estábamos sin rumbo, abandonados. Mi padre estaba en la mar, mi madre y yo íbamos de un sitio a otro, atravesando Inglaterra en todas las direcciones para refugiarnos en casas de parientes o amigos. Nuestros lugares de sueños tenían menos consistencia que los viajes que los separaban. Las mansiones eran irreales. Siempre he sentido horror a un domicilio.” I és que tot i que el seu pare era advocat a Birminghan, molt sovint havia d’allunyar-se de la familia quan embarcava a l’Armada.

Chatwin fou educat en un internat de Marlborough, desenvolupant un especial interès en la pintura francesa i en l’aprenentatge de la llengua francesa tot i que ell mateix havia dit: “en la escuela yo era un inútil, un auténtico idiota, el último en todas las clases”.

L’any 1958 s’incorporà a la casa de subhastes Sotheby’s com a grum en el departament d’art. Un dia, mirant en una de les sales d’exposicions una aquarel·la atribuïda a Picasso, afirmà rotundament que era falsa, el que resultà ser cert. Des d’aleshores va progressar de forma ràpida a la casa, associant-se-li una sòlida reputació per descobrir falsificacions donat el seu coneixement sobre pintura.

Durant la seva estada a Sotheby’s, Chatwin va escriure la seva primera novel·la Rotting Frutis, basada en el procés de la seguretat dels col·leccionistes. La seva prosa concentrada deu molt al fet que hagués de catalogar centenars d’objectes molt diversos.

L’any 1966 abandonà la prestigiosa casa de subhastes i començà un curs universitari d’arqueologia a Edimburg. Després de realitzar brillantment dos dels quatre anys que constituien el programa, deixà el curs: “aprendí a conocer la cerámica china y la escultura africana. Hice acopio de escasos conocimientos de los impresionistas franceses y le saqué provecho. Rápidamente devine en un experto en el veredicto instantáneo, partiendo en avión para aquí y para allá, para pronunciarme con una arrogancia increíble con juicios sobre el valor o la autenticidad de las obras de arte. Tenía un malvado placer en anunciar a la gente que sus cuadros eran falsos… En Park Avenue, una mujer me dio con la puerta en las narices mientras gritaba: “Yo no voy a enseñar mi Renoir a un crio de dieciséis años”.

Amb la disculpa de refer-se d’una afecció ocular provocada per l’estrès va viatjar a Iran, fent vàries expedicions en aquella desconeguda regió, i a les estepes del Turkestan, guanyant-se la vida com a periodista. Allà va aprendre a contemplar la vida nòmada com una forma de viure que havia estat ignorada a la història de la humanitat, i començà a escriure un llibre sobre l’alternativa nòmada, que mai no va ser publicat.

Va començar a escriure també per a The Sunday Time Magazine, però després de cinc anys va deixar aquesta feina per centrar-se en l’escriptura dels seus propis llibres. Precisament la seva primera novel·la publicada va ser A la Patagònia, (1977) i va resultar un èxit immediat. Una tarda, a finals dels anys 70, a Paris, visità a Eilen Gray, una arquitectessa y dissenyadora que a l’edat de 83 anys trobava d’allò més natural treballar catorze hores diàries: “Vivía en la rue Bonaparte. En su salón había colgado un mapa de la Patagonia que ella había pintado a la acuarela. Siempre he querido ir allá abajo – le dije. Yo también, me comentó ella. Vete por mí. Y así marché. Envié un telegrama al Sunday Times, de Londres: “Me he ido a la Patagonia”

Chatwin escrivia sovint versions fictícies de persones, indrets i esdeveniments reals. Tanmateix, les persones sobre les quals havia escrit es reconeixien i no sempre apreciaven les distorsions de la seva cultura i comportament.

A l’edat de 25 anys, per sorpresa de molts dels seus amics (especialment per a les seves amistats i relacions gais) es va casar amb Elizabeth Chanler, a qui havia conegut a Sotherby. No varen arribar a tenir fills, segons Chatwin la causa va ser la seva esterilitat, cosa, però, que mai fou provada. Després de més de quinze anys de matrimoni, Elizabeth li va plantejar la separació i va vendre la seva casa rural a Gloucestershire. Malgrat això, fins al final de la vida de l’escriptor la relació entre els dos es va mantenir.

Tot i que es menciona la infecció per un estrany virus africà (cosa que no deixa de tenir cert sentit metafòric) la salut del viatger i escriptor entrà en declivi ràpidament. Desenvolupà la SIDA, segurament agreujat pel desconeixement de la malaltia en aquells anys, però tant l’escriptor com la seva dona van fer tot el possible per amagar el fet. La parella es traslladà al sud de França, on, en els darrers mesos de la seva vida, Bruce Chatwin va acabar confinat en una cadira de rodes.

La seva novel·la Utz, (1988) fou escollida per a Premio Libro del Año.

Sobre Bruce Chatwin

“Lo que pasaba con Chatwin es que, mediante su vida, formuló una nueva definición del escritor como héroe. Figura de culto del mochilero, inspiró a millares de jóvenes a ponerse en camino…” (Michael Oppitz, antropòleg)

Bruce Chatwin va revolucionar la literatura de viatges amb la seva obra i la seva actitud vital, canviant-ne els models i les percepcions: hi ha un abans i un després de Chatwin. Citat, admirat, criticat i odiat, és innegable que va ser un gran viatger: culte, informat, obert i apassionat. Digne de la gran tradició britànica va obsessionar-se pels mateixos vells mites (Grècia, Afganistan, l’Índia) però va saber obrir nous territoris que el final del segle XX li oferia (Austràlia, Nova York, la Patagònia).

El novel·lista anglès Nicholas Shakespeare ha publicat la biografia més completa de Chatwin, tant pel seu abast com per l’aprovació que ha donat la seva vídua. Tot just s’acaba la seva lectura es té la sensació d’haver llegit un llibre tan inquietant com el propi personatge o les seves obres. Probablement és voluntat de l’autor deixar el personatge tan obert en la seva complexitat com ho va ser per als seus contemporanis que el van gaudir i patir. Chatwin és incomprensible, s’escapa a les definicions. Va ser discutit i polèmic, percebut i titllat de geni, d’artista, de farsant, de gran conversador i de nen mimat; d’usurpador en el coneixement i en la literatura; de fascinant, intel·ligent, provocador i seductor en la seva persona; i de cruel i aprofitat en les seves relacions humanes i íntimes. Chatwin s’escapa a qualsevol intent de classificació racional i de comprensió des de la moral burgesa: des del seu matrimoni (això pertany a la intimitat de la seva dona) fins a la seva obra (genialitat o usurpació).

Estem davant d’un gat que s’escapa però que no té set vides: la que va viure amb intensitat es va acabar a les portes d’una maduresa brillant com a escriptor.

El personatge que dibuixa Shakespeare apunta formes i maneres multidisciplinars que van de la literatura a l’art, del cinema a l’òpera, del col·leccionisme compulsiu al viatge sense equipatge. Sempre amb la cultura i les cultures com a referent. I el viatge com a forma de vida per damunt de pàtries, parelles o plantejaments financers. Estem, una vegada més, davant d’un d’aquests anglesos excèntrics, centrifugats i dispersats cap a l’exterior per la seva pròpia metròpoli i que, a força de no encaixar enlloc, acaben sense encaixar en ells mateixos.

A la Patagònia

A la Patagònia, el primer llibre de Bruce Chatwin, ha tingut un efecte positiu a la comunitat gal·lesa d’Argentina. L’any 1980, sis anys després que Bruce estigués allà, Gaiman era un polsegós conjunt de cases de color vermell pàl·lid, dos de les quals eren salons de te. Menys de dues mil persones parlaven la llengua galesa a la regió i aquesta corria el risc de desaparèixer. Al cementiri adjunt a la capella de Moriah, les làpides dels fundadors estaven inclinades i les roses de plàstic malmeses pels vàndals es fonien sota el sol. El lloc estava tornant a la seva condició de desert.

Avui, el poble s’estén fins a una zona de nova urbanització més enllà de la capella de Bethel. Hi ha set salons de te, incloent-hi el Caerdydd, d’estil ranxer, que fou agraciat per la visita de Diana, princesa de Gal·les, al novembre de 1995. Al gener, dos cops per setmana, una coral gal·lesa actua davant bandades de turistes transportats en autocar, entre ells cinc-cents americans d’un creuer de la Cunard que recorre la costa. Gaiman és part irrenunciable de l’itinerari, i la nit en què el vaixell ancora al Port Madryn, el conferenciant d’abord cita les vuit pàgines que Bruce va escriure sobre el poble.

L’agost de 1998, una de les illes més petites del Canal de la Mànega fou envaïda en nom del rei de la Patagònia per un petit grup encapçalat pel novel·lista francès, i en altre temps cònsol de la Patagònia a França, Jean Raspail.

Bibliografia

Shakespeare, Nicholas. Bruce Chatwin. Barcelona: Muchnik, 2000. SIGNATURA 92(Cha) Sha
http://hemeroteca.diaridebarcelona.com/DdB-021203/viatges/anteriors6.html
http://www.brucechatwin.com/

Què ha escrit?

sabatesSOBRE VIATGES I VIATGERS

En la Patagonia. Barcelona: Península, 2000. SIGNATURA N Cha (també en anglès)

Retorno a la Patagonia. Barcelona: Taller de Mario Muchnik, 2001. SIGNATURA 910.4 (82) Cha

Los trazos de la canción. Barcelona: Península, 2001. SIGNATURA 910.4 (94) Cha

NOVEL·LES

Al turó negre. Barcelona: Destino, 1998. SIGNATURA N Cha (també en castellà)

¿Qué hago yo aquí? Barcelona: El Aleph, 2002. SIGNATURA N Cha

The Songlines. New York: Penguin Books, 1987. SIGNATURA NE Cha

Utz. Barcelona: Muchnik, 1989. SIGNATURA N Cha

El virrei d’Ouidah. Barcelona: Destino, 1997. SIGNATURA N Cha (també en castellà)

AUTOBIOGRAFIES

Anatomía de la inquietud. Madrid: Anaya & Mario Muchnik, 1996. SIGNATURA 92(Cha) Cha

ENTREVISTES

La nostalgia del espacio. Barcelona: Seix Barral, 2002. SIGNATURA 92(Cha) Cha

Han escrit sobre Bruce Chatwin

Shakespeare, Nicholas. Bruce Chatwin. Barcelona: Muchnik, 2000. SIGNATURA 92(Cha) Sha

Clapp, Susannah. Con Chatwin: retrato de un escritor. Barcelona: Muchnik, 1997. SIGNATURA 92(Cha) Cla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *