“Narracions completes” de Dorothy Parker

Club de Lectura Obert
Dilluns 20 de juny a les 19’30h
“Narracions completes” de Dorothy Parker

dorothy1

Avui al nostre Club de Lectura Obert parlarem de l’obra “Narracions completes” de l’escriptora nord-americana Dorothy Parker. Aquí teniu la fitxa que repartirem entre els assistents al club:

L’autora

Dorothy Parker (Nova Jersey, 1893-Nova York, 1967) va escriure contes, obres de teatre, crítica, guions, novel·les i poemes. Fou especialment coneguda pel seu enginy, el seu sarcasme i les seves descripcions del costat fosc de la vida a les grans ciutats.

Dorothy Parker només va estudiar fins als tretze anys i es va quedar sola als vint, quan els seus pares van morir. Després de treballar com a pianista a una escola de ball, va començar a publicar poemes i de seguida va entrar a treballar a la revista Vogue. Quan es va crear la revista New Yorker (1925), ella va passar a formar part de la plantilla inicial.

Durant els següents quinze anys, va publicar set volums de poesies i contes, els quals van ser considerats per la crítica una “biografia encapsulada”. Per altra banda, Dorothy Parker va tractar de suïcidar-se dos cops com a mínim. També va crear la Lliga Anti-Nazi de Hollywood i l’FBI la va investigar com sospitosa de pertànyer al Partit Comunista.

Després de patir problemes d’alcoholisme, morí als 73 anys d’un atac de cor.

Les narracions

Les “Narracions completes” de Dorothy Parker ens demostren que, com va escriure Regina Barreca, “l’autora és una important escriptora nord-americana, solitària i desarmada”. De fet, aquesta idea cal repetir-la sovint, perquè el fet que la Parker fos una humorista ha provocat que molta gent no se la prengui seriosament.

Tot i això, només s’ha d’obrir una pàgina de les seves “Narracions completes” per adonar-se que l’obra de la Dorothy Parker té una vigència absoluta i que encara mostra en cada conte la seva intel·ligència superior, la qual moltes vegades surt a la llum mitjançant un realisme cruel.

Entre els seus temes predilectes, hi trobem la sàtira al món de la petita burgesia de Nova York, l’alcoholisme dels personatges, l’amor reprimit, etc. I el seu compte més famós, “La gran rossa”, és una obra mestra del gènere que inclús va ser seleccionat per l’Augusto Monterroso a la seva famosa “Antologia del conte trist”.

Declaracions de l’autora

L’humor: “Jo no vull ser classificada com a humorista. Em fa sentir culpable (…). Hi ha un infern entre l’ocurrència i l’enginy”.

Els personatges: “Jo trobo els noms dels meus personatges a la guia telefònica i a les necrològiques”.

La inspiració: “El que més m’ajuda a escriure és la necessitat d’aconseguir diners (…). Tot i això, és més fàcil escriure sobre allò que odies”.

La vida de l’escriptor: “Viure a les golfes no ajuda a cap escriptor si no és que és una mena de Keats. Els escriptors necessiten seguretat econòmica”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *