“Frankenstein o el Prometeu modern” de Mary Shelley

Club de Lectura de Ciència en la Literatura
Dilluns 27 de juny a les 19:30h
“Frankenstein o el Prometeu modern” de Mary Shelley

mary shelleyjpg

Avui, al Club de Lectura de Ciència en la Literatura del mes de juny comentarem el llibre “Frankenstein o El Prometeu modern” de l’autora Mary Shelley. Aquesta és la fitxa que repartirem entre els assistents:

L’autora

Mary Wollstonecraft va nèixer el 1797 a Londres. Era la segona filla d’una famosa feminista, educadora i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d’un filòsof lliberal també conegut, William Godwin. Sota la seva tutela, Mary va rebre una excel·lent educació (poc habitual per a les dones de la seva època). Va conèixer Percy Bysshe Shelley, un polític radical, lliure-pensador i poeta amb qui es va escapar als 17 anys.

Mary i Percy compartien el gust per les llengües i la literatura. Gaudien llegint i discutint llibre junts, com els clàssics que Percy havia portat en el seu retorn a Londres. El maig de 1816, la parella juntament amb Jane (ara Claire) Clairmont, van viatjar al llac Ginebra per estiuejar a prop del famós i polèmic poeta Lord Byron. Degut a les condicions climàtiques es van veure obligats a estar-se dins de casa. Una tarda el grup de joves intel·lectuals i poetes, inspirats per les històries de fantasmes, van decidir muntar una competició d’històries fantasmagòriques. Mary es va decidir llavors a escriure la història, que més tard es publicaria com a Frankenstein i que va acabar el 1817. El seu èxit sobreviuria a moltes de les històries d’aquella nit.

Mary havia utilitzat diverses fonts, entre altres el mite d’Ovidi . La influència de John Milton, El paradís perdut, també és evident. La parella Shelley era vegetariana i defensors dels animals. Les referències al vegetarianisme són constants en la seva obra. Per exemple, Frankenstein és vegetarià. En els anys següents el matrimoni va tenir fills. Els Shelley van canviar de domicili diverses vegades dins d’Anglaterra i Itàlia. Dos dels seus fill van morir en aquest interval. En aquest punt de la seva vida Mary ja s’havia resignat a l’egocentrisme del seu marit i al seu entusiasme per les dones. Solament el naixement de Percy Florence Shelley, l’únic fill que els va sobreviure, la va consolar una mica. Va escriure algunes novel·les pròpies però cap d’elles va arribar a aconseguir la fama de Frankenstein. Mary Shelley va morir de càncer al cervell l’1 de febrer de 1851 a Londres.

L’obra

L’obra narra una utopia científica: crear vida. El Dr. Frankestein sutura membres de cossos humans diferents, construeix un nou cos i li dóna la vida amb una gran descàrrega elèctrica. L’obra se sitúa l’any 1817, l’època del galvanisme i l’electricitat (el 1880 Galvani havia inventat la pila elèctrica) que Schelley coneixia bé.

L’obra està formada per tres narracions concèntriques. D’una banda les cartes de Robert Walton a la seva germana on li explica el seu viatge al pol nord. En aquestes cartes introdueix la història de Víctor Frankenstein qui a la seva vegada parla del monstre creat per ell.

La novel·la “Frankestein” és l’obra que inicia el gènere literari de la ciència-ficcció i quasi sense voler ha estat també la que ha iniciat el gènere cinematogràfic de terror, gràcies a l’estrena el 1931 de la pel·lícula “El Doctor Frankestein”. Aquesta és una crítica romàntica als avenços científics de la època.
Prometeu és el Deu grec que va robar el foc dels deus per donar-lo als humans (Plató, Protàgores, 320d-321d). El Dr. Víctor Frankenstein és el Prometeu modern, que rep el foc de la vida i que és capaç de crear vida a partir d’un cos inert.

El monstre que neix d’aquest experiment adquireix poc a poc capacitats humanes. I tot i ser innocent, el despreci que produeix la seva contemplació als demés el converteixen en un esser brutal. Persegueix Frankenstein, destrueix la seva família i després és perseguit pel seu propi creador.
Curiosament després de les diverses adaptacions cinematogrà-fiques s’identifica el nom de Frankenstein amb la criatura i no amb el seu creador.

Suggeriments per a la lectura:

La novel·la ens pot fer reflexionar sobre l’ètica d’algunes pràctiques científiques, i concretament sobre la clonació i les seves possibles aplicacions.

Quina confiança ens mereixen els investigadors que avui dia estan experimentant amb cèl·lules mare?

Quin és el límit del control de la vida per part de l’èsser humà? Qui hauria d’establir-lo?

Des de 1910 s’han fet més d’un centenar d’adaptacions i aparicions de Frankenstein en pel·lícules, sèries de TV i altres formats audiovisuals.

Una de les més conegudes és l’adaptació del 1931 interpretat per Boris Karloff i una de les més fidels a la versió de Mary Shelley és la de 1994 dirigida per Kenneth Branagh.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *