“Flores rotas” de Jim Jarmusch

La Claqueta
“Flores rotas” de Jim Jarmusch
Dimarts 24 de novembre a les 19’00h

Avui la biblioteca acull la primera sessió del curs 2015-16 de l’espai de cinefòrum La Claqueta, on es projecten pel·lícules basades en novel·les o personatges literaris (com és el cas de Don Joan) i després es fa un debat entre els assistents moderat pel crític de cinema Joan Millaret. Aquí teniu la fitxa sobre el film que es repartirà entre els participants:

floresFitxa tècnica. Direcció i guió: Jim Jarmusch. Producció: Jon Kilik i Stacey Smith. Productora: Focus Features. Fotografia: Frederick Elmes. Vestuari: John A. Dunn. Direcció artística: Sarah Frank. Música: Mulatu Astatke. Muntatge: Jay Rabinowitz. Any de producció: 2005. País: Estats Units i França. Durada: 105 minuts. Títol original: Broken Flowers. Guardons: Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes.

Intèrprets: Don Johnston (Bill Murray); Winston (Jeffrey Wright); Laura Daniels (Sharon Stone); Penny (Tilda Swinton); Carmen Makowski (Jessica Lange); Dora Anderson (Frances Conroy); Lolita Miller ( Alexis Dziena); Sherry (Julie Delpy); secretària de Carmen (Clhoë Sevigny); noi (Mark Webber)

Don Johnston (Bill Murray) és un home madur, solter empedreït, que s’ha fet ric en el negoci dels ordinadors. Mentre és abandonat per la seva última companya, Sherry (Julie Delpy), rep una carta anònima, possiblement d’una antiga amant, en què li comuniquen que té un fill de 19 anys que l’està buscant.

Johnston és una espècie de seductor retirat, una vella glòria del flirteig que ara roman tancat a casa, deixant-se emportar per la desídia i l’avorriment. I el millor per sucumbir a la passivitat i la deixadesa és el confortable i acollidor sofà de la sala d’estar, un receptacle únic.

Enmig d’aquest clima melangiós d’inoperància, serà el seu veí Winston (Jeffrey Wright) qui l’esperona a sortir de casa sota una coartada detectivesca, empenyent-lo a un recorregut pel país a la recerca de la hipotètica mare, la remitent desconeguda. Un periple que el portarà a retrobar-se amb quatre de les seves ex-amants, ja que una cinquena ha mort.

Però el resultat d’aquest viatge serà força amarg i desencisador, ja que Johnston constatarà que no ha deixat massa petjada en les dones, que no resta cap rastre perdurable. Aleshores predomina la sensació amarga de veure un Don Joan castigat a l’oblit i assaltat també per la seva decadència corporal.

Aquesta pel·lícula d’itinerari, una road-movie de visites a antigues conquestes romàntiques, servirà per no trobar respostes a la enigmàtica carta, serà un viatge a enlloc. El trajecte, com en tants films del director Jim Jarmush, serà la proclamació d’un fracàs i la mostra més clarivident de la desorientació i la deriva en què viu aquest personatge irremeiablement perdut.

I és que tot plegat el deixarà al capdavall aclaparat per una paternitat fugissera i dubtosa, que el confronta amb la seva pròpia vellesa i presumible solitud. Mentre, s’obsedeix malaltissament a trobar entre els rostres dels adolescents que passen aquell que podria correspondre al seu fill, l’única llavor, l’únic testimoni del pas intranscendent de Johnston per la vida.

Per transmetre aquestes sensacions de personatge solitari, erràtic i esmaperdut res millor que un actor de vis còmica i associat al cinema independent com Bill Murray. El seu estatisme, la cara de pal, la inexpressivitat i el seu minimalisme gestual reforcen el sentit tragicòmic de la ridícula i patètica experiència d’aquest Don Joan crepuscular.

Aquesta pel·lícula és una variació més sobre el motiu arquetípic del seductor incansable Don Joan, formulat literàriament per Tirso de Molina a El burlador de Sevilla y convidado de piedra al segle XVII i de llarg recorregut posterior, des del Don Juan Tenorio de Zorrilla a la figura emblemàtica de l’amant venecià Casanova, amb les consegüents i variades versions en òpera, literatura i cinema.

Així Johnston és titllat per la dona que l’abandona de “donjoan caduc”, al·ludint a la seva davallada. I instal·lat al seu sofà, la pel·lícula que Johnston mira a la televisió és precisament La vida privada de Don Juan/The private life of Don Juan (1934, Alexander Korda), reforçant les connexions donjoanesques de Jonhston. Una de les escenes contemplades és precisament l’enterrament de l’etern seductor Don Joan (Douglas Fairbanks), com si Johnston es veiés a sí mateix, com si observés el seu propi funeral. La retransmissió funerària és un símptoma premonitori de la seva derrota i desaparició.

Joan Millaret Valls

2 thoughts on ““Flores rotas” de Jim Jarmusch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *