Club de Lectura Biblioteca Les Corts Miquel Llongueras

La Claqueta
28 de febrer a les 19:00h
“Kebak connection” d’Anno Saul

Aquí teniu el full de sala de la pel·lícula que vam visionar ahir a la nostra biblioteca:

Fitxa tècnica. Direcció: Anno Saul. Guió: Fatih Akin, Ruth Toma, Jan Berger. Fotografia: Hannes Hubach. Música: Marcel Barsotti. Muntatge: Tobias Haas. País: Alemanya. Color. Durada: 95 minuts.

Fitxa artística. Denis Moschitto (Ibo); Nora Tschirner (Titzi); Güven Kirac (Mehmet); Hasan Ali Mete(oncle Ahmet); Adnan Maral (Kirianis);  Adam Bousdoukos (Valid); Cem Akin (Altan)

El jove Ibo, fill d’immigrants turcs, és un fan de les pel·lícules d’arts marcials i es dedica a filmar espots promocionals pagats pel seu oncle Ahmet per fer publicitat del seu restaurant “The King of Kebab”. Amb aquesta coartada cinematogràfica, la pel·lícula ret tribut a un cinema dels setanta conformat per sessions dobles amb cintes de kung-fu i garrotades a dojo. Uns gèneres innobles i sovint expulsats de les historiografies oficials del cinema que, en sintonia amb els nostres temps, veiem com es recuperen i reivindiquen precisament aquestes tradicions cinèfiles més impures.  Ara ens trobem en un procés de canonització de tot allò freakie i d’institucionalització d’un cinema denigrat per la tradició cinèfila seriosa, encara que d’important abast popular i comercial. Així s’explota l’anomalia que proporciona el divertit anacronisme d’un director turc-alemany en una ciutat com Hamburg que venera Bruce Lee i dirigeix cinema d’acció d’arts marcials amb acrobàcies, coreografies  i batusses.

L’oportuna defensa del mestissatge i de la globalitat en ciutats gresol de la multiculturalitat, com el mateix Hamburg, s’explicita en la rivalitat latent entre turcs i grecs, d’altra banda, enemics força irreconciliables per qüestions històriques. L’humor sorgeix de la contraposició de dos comerços rivals, situats un davant de l’altre – el restaurant turc “The King of Kebab” enfrontat al restaurant grec “Taverna Bouzouki”-, amb una estètica deutora de la gestualitat magnificada i la posada en escena emfàtica de l’espagueti western mantenint la idea motriu del duel entre oposats. Una comèdia de xocs intercomunitaris que connecta amb el cinema més social, epidèrmic i melodramàtic del turc-alemany Fatih Akin construït sobre  l’escissió identitària – “Contra la pared” (2004) o “Soul kitchen” (2010) – i que està present, d’altra banda, en l’escriptura de la present pel·lícula com a coguionista i, també, en tasques de producció.

Les rivalitats i diferències ètniques es posaran de manifest també quan la relació mixta entre el jove turc-alemany, Ibo, i la seva xicota alemanya, Titzi, arriba al seu particular punt d’inflexió: l’anunci de l’embaràs de la noia. Aquest fet desvetlla l’enemistat declarada del pare musulmà d’Ibo  desbordant el marc de l’enfrontament generacional, ja que el pare repudiarà al seu propi fill,  desheretant-lo i expulsant-lo de casa. Conflictes generacionals que mostren el distanciament entre un pare  tradicionalista i retrògrada i un fill jove nascut en una societat moderna i oberta, encara que, al tractar-se d’una comèdia amable i benintencionada, el pare revelarà el seu costat més humà.

Però la pel·lícula és un film també de cinema dins del cinema. Així trobem jocs entre ficció i realitat, com el fals inici que comença amb una escena d’acció tot parodiant Tarantino i la seqüència inicial a la cuina de “Kill Bill”, per després revelar que es tracta d’una projecció cinematogràfica davant del públic del barri i dirigida pel mateix Ibo. Tot està presidit pel to desimbolt i la pròpia ironia del cinema d’Ibo que juga amb altres referents com el modern cinema d’acció o de gàngsters, amb moments en suspensió, ralentiments i profusió de jocs manieristes sorgits de  la pròpia pirotècnia del gènere. D’altra banda, els curtmetratges publicitaris d’Ibo proporcionen moments delirants plens de gràcia enmig d’aquest lúdic joc referencial.

El film també és una comèdia juvenil en què el noi protagonista aspirant a director té por d’assumir la seva paternitat, veu els riscos de fer-se gran i defuig les responsabilitats per preservar la seva eterna joventut. La comicitat acudirà en algunes escenes com els intents i temptatives per fer de pare, mitjançant la conducció d’un cotxet o la compra de bolquers. I l’astracanada acudirà per dialogar amb la famosa seqüència de les escales d’Odessa, gràcies al suspens proporcionat per un cotxet amb infant abocat a la caiguda, d’”El acorazado Potemkin” d’Eisenstein. Comèdia juvenil i, de retruc, comèdia romàntica  o sentimental, en què l’amor i el desamor es succeeixen alternativament. Una relació amorosa subratllada pels assajos de Titzi, que vol ser actriu de teatre i es prepara per l’audició, mentre interpreta la Julieta de l’obra dels eterns amants enamorats “Romeu i Julieta” de William Shakespeare.

Joan Millaret Valls