Adéu a Wislawa Szymborska

febrer 2nd, 2012 | Tags:

Fa pocs dies ens deixat l’escriptora Wislawa Szymborska als 88 anys . Es tracta d’una de les figures més importants de la literatura polonesa i el 1996 va rebre el Premi Nobel de Literatura.

Els seus poemes mostren la bellesa de les petites coses i reflexionen de forma lúcida i força irònica sobre les qüestions de l’existència. Sobre el seu agut sentit de l’humor, l’escriptora explica: “Es mi forma de ser. Desde niña he tenido tendencia a darle vueltas a un asunto y a buscarle la parte cómica. Hay cuestiones, sin embargo, que ni me hacen gracia, ni me han hecho nunca gracia, ni me la harán: el odio, la violencia, la estupidez agresiva”.

A la nostra biblioteca podeu trobar dues obres escrites per Szymborska: l’antologia poètica “Vista amb un gra de sorra” i el recull d’articles “Lecturas no obligatorias”.

Us deixem aquí un petit tastet, un dels seus poemes més coneguts. I us convidem a llegir-ne molts més (trobareu els seus versos escampats per la finestra del vestíbul de la biblioteca):

Alabanza a los sueños
En mis sueños
pinto como Vermeer van Delft.
Hablo fluidamente griego
y no sólo con los vivos.
Conduzco un auto
que me obedece.
Tengo talento,
escribo poemas largos, grandiosos.
Escucho voces
no menos que los grandes santos.
Se sorprenderían
de mi virtuosismo en el piano.
Floto en el aire como se debe,
es decir, por mí misma.
Si caigo del techo
puedo aterrizar suavemente en el verde césped.
No me es difícil
respirar bajo el agua.
No me puedo quejar:
he logrado descubrir la Atlántida.
Me complace que justo antes de morir
siempre me las arreglo para despertar.
Inmediatamente tras el estallido de la guerra
me vuelvo a mi lado favorito.
Soy, mas no necesito ser,
hija de mi tiempo.
Hace unos pocos años
vi dos soles.
Y antes de ayer un pingüino,
con toda claridad.

Share
No comments yet.