ago
11
2010

Fi

Augusto Monterroso

Augusto Monterroso

Imagino amb horror els titulars que, per narrar la mort d’Augusto Monterroso, trauran els diaris de mig món (Guatemala, Mèxic i Espanya inclosos), amb paràfrasis tremebundes: «Quan es va morir, el dinosaure encara hi era» o «El dinosaure està de dol». (Això del dinosaure donarà molt de joc, ja ho veuran). Tot i que d’altres provaran de mostrar un ventall més ampli. ¿Hi haurà qui tituli «Obres completes  (i cap conte més)»? ¿I «Immobilitat perpètua»? És la part fotuda dels escriptors i dels cantants, que quan es moren tothom té el coratge de jugar amb els seus títols.

Monterroso va saber fer un art de la claredat i la falta d’impostura. Va deixar escrit: «Fujo de les metàfores: només als escriptors dolents els fan feliços». Monterroso i Juan José Arreola van ser, durant la meva adolescència, els dos mestres d’aquella immensitat que comença sent el sud de l’Amèrica del Nord per acabar estreta i centreamericana. Tots dos compartien la il·lusió pels malabarismes lingüístics i la literatura com un joc profund per divertir. Cada cop que veia un nou títol de Monterroso a les llibreries el comprava amb devoció i, sovint, quan el llegia descobria que es tractava d’un llibre ja publicat abans, o de la suma de dos o tres altres llibres, amb el contes reordenats i algun de menys. No sé si va ser alguna frase seva llegida en una entrevista o l’experiència personal el que aviat em va fer arribar a la convicció que, cada cop que Monterroso reeditava un llibre, el llibre era més prim, amb menys pàgines. Com si, per comptes d’escriure cada cop més, busqués esborrar fins i tot allò que havia escrit abans, en una ànsia de perfecció que només satisfà el silenci.

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates

Quim Monzó

Written by biblioteca in: Recomanacions | Etiquetes: ,

6 comentaris »

  • Patricia

    No estic d’acord amb això de les metàfores. A mí m’ajuden a visualitzar el text. M’agrada el lloc on em porten. Però bé, entenc que són gustos personals.

    I Robert, a partir del dia 15, a les Festes de Gràcia, la Plaça del Diamant esdevindrà la Plaça del Swing. I jo seré reincident.

    Ke lo sepas ^_^

    Comment | 11 agost 2010
  • Veí de les Corts

    Em penso que l’home dels dinosaures jugaba quan deia això de les metàfores… Em penso. Últimament, no faig gaire cas al missatge aparent de les paraules: m’estic enviciant!

    Comment | 12 agost 2010
  • Susana

    I si no hi havia res més darrera de les paraules?

    Comment | 12 agost 2010
  • Veí de les Corts

    Inevitablement, sempre n’hi ha de coses…

    Comment | 12 agost 2010
  • Robert

    estic d’acord amb la Patricia i amb el veí, què seria de nosaltres sense metàfores?, i em penso que ho deuria dir per dir-ho, però…no sé, no sé, m’ha fet pensar amb el gran Mitchum que (ell mateix) deia que era un actor molt versatil, deia que podia actuar amb cavall o sense…

    …el dia 15 és la festa major del meu poble és a dir que molt possiblement foti el camp, i hi ha cap destí millor que el barri de gràcia en plena efervescència swing?…

    Comment | 12 agost 2010
  • Veí de les Corts

    Sense! on vas a parar, Robert!

    Feu-vos fotos!!

    Comment | 12 agost 2010

RSS feed for comments on this post. TrackBack URL

Deixa un comentari

Powered by WordPress | Aeros Theme | TheBuckmaker.com WordPress Themes