Guernika i una captaire
Álvaro Colomer en el seu llibre, los Guardianes de la memòria, parla d’un episodi en que una supervivent conte la seva experiència del bombardeig del poble de Guernika. Aquesta dona, en aquella època tot just una adolescent, va fugir amb unes amigues als camps del costat i des d’allà, sota uns arbres, va poder contemplar el bombardeig en tota la seva plenitud. Una mica més enllà, al costat d’ella i de les seves amigues, hi havia una captaire que va compartir aquesta experiència. Aquesta dona, després de la primera tanda de bombes, es va mirar aquestes noies i de cop, va abandonar l’amagatall i es va encarar al cel amb el puny clos cridant: «¡canalla, sinvergüenza, canalla!». Tot seguit un avió enfila el morró cap a ella i una filera de bales sirga la terra, i una captaire es desploma sobre l’herba.
Tot això ho explica una dona gran en un documental que es diu La huella humana.
Aquí teniu el documental en dos parts: La Huella humana.
Documental sobre el bombardeig
Testimonis del bombardeig
Guernica (1950) Part 1 – Alain Resnais & Robert Hessens
Guernica (1950) Part 2 – Alain Resnais & Robert Hessens
Molt interessant, Veí. Gràcies!
Celebro que et faci el pes, Susana.
…no em va gaire bé veure el video, provaré de mirar-lo a casa o demanar-lo a Boulder (Colorado), però pinta molt interessant, el que és realment patètic són les teories revisionistes (penso amb l’ex-grapo moa) que diu que és un dels mites de la Guerra civil…fa un parell d’anys vaig anar a Guernika i vaig visitar un museu per posar-te la gallina de piel….tks veí per recordar-ho.
A Boulder???
No està complet el documental, me’n vaig adonar després de penjar-lo, però, en fi, com a mínim s’hi ofereix un petit tast. Tens raó, Robert, menystenir aquest tipus de desgràcies perpetades per l’home és el pitjor que hom pot fer. Millor que ens mirem de cara, que no pas de biax. A veure si d’aquesta manera som capaços de fer un petit pas cap endavant.