Muriel Rousselle
Bonjour à toutes et à tous ! El llibre d’aquest mes d’abril al Club de lectura en Francès ha estat L’Amant de Marguerite Duras, un immens plaer de relectura per a mi tal com ho havia anticipat i una sessió molt entranyable per als participants. A veure si des d’aquest bloc continuem el debat i l’intercanvi d’opinions, sentiments, records…
Per a començar us proposo una mica de biografia:
I per començar la biografia, aquestes 3 fotos:

Marguerite Duras
Bé doncs, Marguerite Duras neix de pares francesos a l’Indoxina 1914 (actual Vietnam) i mor el 1996 a París. Va passar tota la seva infantesa i adolescència a la Indoxina i va marxar cap a França als 18 anys (1932). Va estudiar Dret, Matemàtiques i Ciències Polítiques. Va treballar com a secretària al ministeri de les Colònies del 1935 al 1941. Però bàsicament va ser novel•lista, guionista i directora de cinema.
Les seves novel•les, Les imprudents (1943) i La vie tranquille (1944) reflecteixen la influència narrativa saxona; després evoluciona cap a les formes del nouveau roman.
La novel•la que la dóna a conèixer és Un barrage contre le Pacifique (Un dic contra el Pacífic- 1950) de caire autobiogràfic i es confirma en el panorama literari francès amb Hiroshima mon amour (1960) que fou portada al cine per Alain Resnais. L’obra literària de Marguerite Duras comprèn una quarantena de novel•les i una dotzena d’obres teatrals. La seva trajectòria dramàtica fou reconeguda el 1983 per l’Académie Française amb el Gran Premi del teatre. Marguerite Duras dirigeix varies pel•lícules entre el 1967 el 1984, entre les quals Nathalie Granger, India Song, Des journées entières dans les arbres (Dies sencers als arbres) i Les enfants (Els Nens).
L’Amant (1984) rep el Premi Goncourt, catapulta la seva autora a l’èxit mundial: la novel•la és traduïda a 40 idiomes. La traducció al català és de Marta Pessarodona i al castellà d’Ana Maria Moix.
La pròpia vida de l’escriptora és una novel•la sobre la que ella ha escrit constantment. La destrucció, l’amor, l’alineació social, són paraules claus a la vida de Marguerite Duras i es detecten a tota la seva obra. Una història turmentosa, de soledat i escriptura, paraules i silencis, desigs fulgurants també. Un personatge ineludible: la seva mare. El desamor maternal marca la vida i el caràcter de Marguerite amb les seves exigències del cor, del cos, les seves addiccions (l’escriptura que la fa viure i l’alcohol que la destrueix), una personalitat impetuosa i obstinada. Diu: Jo sóc una escriptora, no val la pena dir res més.
Perquè el món sigui suportable, és necessari exorcitzar les obsessions, però l’escriptura pot desvelar-les o bé amagar-les i Marguerite Duras tempteja, repeteix una i altra vegada, busca la paraula justa, intenta escriure, com s’intenta estimar tot sabent que mai no s’aconsegueix del tot. Marguerite deia: Escriure és tractar de saber el que escriuries si escrigués.
Ara, escoltem l’escriptura de la Duras, la seva respiració i tornem als retrats del principi d’aquesta biografia: Très vite dans ma vie il a été trop tard. À dix-huit ans il était déjà trop tard. Entre dix-huit et vingt-cinq ans mon visage est parti dans une direction imprévue. À dix-huit ans j’ai vieilli. Je ne sais pas si c’est tout le monde, je n’ai jamais demandé. [(1ª pàg.de l’Amant): Molt aviat a la meva vida ja va ser massa tard. Als divuit anys ja era massa tard. Entre els divuit i els vint-i-cinc anys el meu rostre va emprendre una direcció imprevista. Als divuit anys vaig envellir. No sé pas si a tothom li passa el mateix, mai no ho he preguntat. ]
Us recomano una entrevista molt bona, molt interessant, monogràfica, que li va dedicar el periodista i crític literari Bernard Pivot en el seu programa literari televisiu Apostrophes i que està disponible en DVD (a les biblioteques porta la signatura DVD 831.3(Dur) Mar)
Ara passem a L’Amant :
(més…)