La cripta dels caputxins, Joseph Roth
Josep Roth (1894-1939) va morir a París en l’exili. A la Llegenda del sant bebedor (1939) anticipà les circumstàncies de la seva pròpia mort. Durant la seva activitat com a periodista a Berlín a principis dels anys vint va escriure novel•les socialment crítiques, en les que advertia contra el perill de les involucions de la dreta radical.
A la novel•la La cripta dels caputxins (1938) (i també a La marxa de Radetzky, 1932), Roth va descriure, des de la perspectiva de la família Trotta, ennoblida després de la batalla de Solferino (1859), i de la branca burgesa de la mateixa família, el progressiu desmantellament de la monarquia del Danubi i la història de la República d’Àustria fins l’annexió el 1938. Les dues novel•les són un melancòlic cant de comiat a un món desaparegut, que ja no reunia en sí mateix la força per viure. Al final, Franz Ferdinand Trotta està davant la Kapuzinergruft, la cripta on estan enterrats els Habsburg:
La Kapuzinergruft, on descansen el meus emperadors, enterrats en taüts de pedra, estava tancada. El germà caputxí vingué cap a mi i preguntà:
— Què desitja vostè?
— Vull visitar el fèretre del meu emperador Franz Joseph — vaig contestar.
— Que Déu el beneeixi! — exclamà el germà, fent el senyal de la creu sobre meu.
— Què Déu guardi….! — vaig exclamar
— Pst! — va dir el germà.
A on aniré ara, jo, un Trotta?…
Roetzer, Hans Gerd; Siguan, Marisa. Historia de la literatura alemana, II: El siglo XX: de 1890 a 1990. Barcelona: Ariel, 1992. (Ariel Lenguas modernas) ISBN: 84-344-8110-3.


Són aquests Trotta? (minut 2.30 del clip):
http://www.youtube.com/watch?v=K1M7M1nN40g
En tenen tota la pinta, Magda.
Doncs jo, el que coneixia de Franz Ferdinand és el grup musical, molt bo, per cert.
Trobo que aquest alemanys tenen noms molt comuns…