Saramago a dojo (entrada en part manllevada a la biblioteca de Vic)
Caricatura de José Saramago, a càrrec de Carlin
Si antes de cada acción pudiésemos prever todas sus consecuencias, nos pusiésemos a pensar en ellas seriamente, primero en las consecuencias inmediatas, después las probables, más tarde las posibles, luego las imaginables, no llegaríamos siquiera a movernos de donde el primer pensamiento nos hubiera hecho detenernos. Los buenos y los malos resultados de nuestros dichos y obras se van distribuyendo, se supone que de forma bastante equilibrada y uniforme, por todos los días del futuro, incluyendo aquellos, infinitos, en los que ya no estaremos aquí para poder comprobarlo, para congratularnos o para pedir perdón, hay quien dice que eso es la inmortalidad de que tanto se habla.
Assaig sobre la ceguesa José Saramago
Comencem agraint el magnífic treball de la gent que treballa a la biblioteca de Vic, ja que en primer lloc, sense el seu esforç, el meu, en contrapartida, es duplicaria. Manllevem quasi la totalitat d’aquesta entrada a la seva bona feina. Moltes gràcies, Vic (en especial, dedico les meves genuflexions i honors al Robert i a la Matilde, ànimes ben fecundes del bloc del club de lectura).
Si pitgeu aquí trobareu una model per a començar a fer una bona guia de lectura de Saramago
Discurs de Saramago al rebre el Nobel
Bloc de Saramago en el que el Nobel escriu sobre allò que és diví i allò que és humà (tot i declarar-se, per activa i per passiva, un ateu irredempt)
Dos contes del autor: El cuento de la isla desconocida y Embargo
Un conte escrit i narrat pel propi escriptor i narrador:
Una conferència que va donar, el 2005, a L’Havana , titulada Pensar, pensar y pensar
Aquí parla de blocs al diari Clarín: Con los blogs se está escribiendo más, pero peor, diu.
I més cosetes més avall, si us interessa i pitgeu:
Saramago, Meirelles i la seva versió de la ceguera (en video i tot)
El tràiler de la peli que, pròximament podrem contemplar a la Claqueta
Entrevista a Saramago:
Entrevista en tres parts al programa En noches como esta, el 12 de Novembre del 2009:
Quin empatx de Saramago, un escriptor mediàtic, al contrari de Salinger..
Estic flipant amb els blocs de les biblioteques, felicitats al de Vic també!! Ah, i està molt bé el recull d’enllços d’aquest bloc, empezaré por la A
Encara no he pensat el meu nom, perquè… la col·legiala moderna encara podria semblar pitjor! Has parlat ja de Ferdydurke?
Ja passa això, ja, Vecinita. Hi ha escriptors dels que no hi trobes ni el rastre d’una ombra i, en canvi, d’altres que no saps ni com fer-ho per escatir el gra de la palla. En fi, coses del medi.
Si comences per l’A, hi trobaràs un conegut. Em recordes al personatge de la Nàusea que es llegia una enciclopèdia per estricte ordre alfabètic.
Noia, es veu que no tens traça per posar noms, si un dia et ve la dèria de ser mare deixa-li el pare el càrrec de la decisió! Encara no, de Gombrowicz encara no n’he parlat, més val no abusar de la paciència dels pocs lectors, de moment.
(Avui hi pensaré amb el nom, va!)
Veí, falta el video de quan la Aguirre (em penso que va ser ella) farà uns 10 anys en una presentació de l’escriptor va dir alguna cosa així com: “esta maravillosa escritora, Sara Mago…”
I és veritat que hi ha un munt de blogs interessantíssims, però tempus fugit…
Bon dijous!
…moltes gracies per la part que ens toca….(sóc 1/2 blog de VIc)….i no li facis cas al veí, el teu nom és molt maco….
—per cert veí,…ahir no vaig poder entrar al vostre blog,….em sortia un missatge que possava que no hi entrés perquè hi havia un virus….avhi no li he fet cas…mensajitos a mi…
Va ser l’Aguirre, sí, era una joia aquesta dona, és, vaja: un anecdotari del seu pas pel ministeri:
http://www.20minutos.es/columna/123019/0/jose/ayala/
Bon dijous, Magda! I divendres, també, va!
Osti, tu, doncs a mi no me’n surt cap! A veure si serà cosa de la competència! Quins bemolls això de la informàtica. A més, és impossible que hi hagi un virus: cada dia hi passo el drap de la pols i espargeixo desinfectant per tots els racons i raconeres.
P.d. Només falta que m’esveris el galliner, Robert! Vaig a passar el motxo, no sigui dit.
És que la Aguirre… Com aquell cop que a una entrevista a la ràdio li van preguntar per la peli espanyola “El día de la bestia” i ella tan panxa va començar a parlar de la peli “La bella y la bestia”…
A mi tampoc em surten missatges de virus.
…no patiu companys/es de LC, avui he descobert que no sou vosaltres (em refereixo al virus informàtic) si no jo…. es veu que tinc un troyano a casa, si és en Brad Pitt ja us diré alguna cosa….
És en Brad Pitt, Robert. L’he tancat al vàter i l’he exclòs de préstec. No es que m’agradi gaire, però comparat amb el personal que corre avui per la biblioteca, qualsevol li fa fàstics.
Gràcies Veí per les floretes. I que tingueu un bon Saramago!
Ah, pos a mi Vecinita denfrente m’abelleix, ves.
“Si antes de cada acción pudiésemos prever todas sus consecuencias…no llegaríamos siquiera a movernos de donde el primer pensamiento nos hubiera hecho detenernos”.
Ni avançaríem. Tot i que mai se sap si s’avança cap la direcció correcta. Com era allò que deia Maquiavelo sobre la presa de decisions?
Te sigo, Veí
Les floretes, totes merescudes, Matilde. Al final tindrà èxit el nom de vecinitadenfrente…
A Maquiavel, Susana, ni cas, que tenia molt mal caràcter. Més val que et fixis amb Machado i vagis fent camí, com les formigues.
Millor un troià que un espartà, on vas a parar!
Es un bon consell, ve´´i (no em surte els accents). Per“o millor els espartans que els troians!
Els consells tot són bons, Susana, sobretot si són gratuïts.