Avui, per començar la setmana, un altre microrelat, aquest acompanyat d’un fins aviat (que tot no dura res més que un aclucar d’ulls)
febrer 1st, 2010
| Tags: Avui per començar la setmana un microrelat, Eloy Mon, Microrelats, Segle XX, Tempus fugit
Tempus fugit
Eloy Mon
Encima de un enorme iceberg a la deriva por el Atlántico Norte, un señor de Cuenca, funcionario de correos, y un pingüino discutían por el precio de un sello. El debate era agrio, visceral, a cara de perro, y quizás hubiera durado días, meses, años.
Pero el iceberg no.

El microrrelat molt bo, Veí, però… fins aviat? Que marxes?
Ah, no, Espai! Una companya. A vegades amb tantes el·lípsi no m’entenc ni jo.
El pingüí rai, que aguanta el fred, però el pobre senyor de Cuenca… serà el canvi climàtic?
Susanna, no ens oblidis, escriu!… i dibuixa
Tal com vaig sentir que deia un tal senyor Ibrahim, l’iceberg ens hauria de fer recordar que tot el que donem és el que queda i el que ens guardem és el que es perd.
Se’t troba molt a faltar, companya. Com diu el veí, Fins ben aviat!
Ai, Veí, que m’havies espantat…
Ah, no, Magda, a Cuenca fa més fred que a les zones polars. El que passa és que els pinguïns tenen més pel i “menos andares”, que diuen per allà!
No, no, de moment, aquí em tindreu, donant-vos la murga durant una bona estona.
El senyor Ibrahim és el Omar Sharif de les flores de Coral??
..a mi, aquest microrelat m’ha fet pensar amb Ninette y un señor de Murcia…
records a la Susanna i allà on sigui que vagi…que sigui feliç.
Veí, jo com l’espai m’habia començat a preocupar, sort de l’aclariment (i gracies)
que maca la cita del senyor Ibrahim,…si és el del Coran…a mi la peli em va agradar molt….., bé diguem força….ahir vaig veure Invictus!!!! elis, elis…
Malgrat la simpatia que em desperta el senyor Sharif i tot el respecte que li professo, haig de confessar que em vaig aburrir com un ostra, buida per més inri.
Mira que et fas de pregar, Robert. Vaaa, digues que et va semblar??? No siguis així!
…dec tenir el gust atrofiat, perquè malgrat les crítiques, em va agradar força…es veu que és una peli més que de Eastwood de Morgan Freeman que la produeix i la interpreta amb veneració pel personatge……escenes memorables: cap, però visca Eastwood!!!! de totes maneres les meves opinions sobre eastwood son poc objectives, m’agrada fins i tot el sargento de hierro!!!, però no és d’ara, recordo les crítques al sargento de hierro que van sortir a l’avui, el titllaven gairebé de feixista i això va suposar un problema familiar que gairebé acaba en divorci….
respecte al senyor Ibrahim i las flores del Coran, tinc molt bon record de quan la vaig veure,…la vaig trobar una història iniciàtica a la francesa força maca….avui (o demà) veuré en territorio hostil,
…algun dia hi haurà alguna peli que NO m’hagi agradat….
Home, no fotis, el sargento de Hierro és tot un clàssic! Aquella escena que li escapça l’orella al gallet de la tropa rau en els registres mítics del gènere d’acció! Això sí, una mica massa entendridora… Masses emocions a la pell.
Hola,
Veí, avui a Cuenca tenen 7 graus, a Barcelona estem a 9 graus (http://www.eltiempo.es/) mentre que a la part més nord dels països nòrdics estan a -4, tot i que ja està millorant el dia i estan arribant a -3 (http://www.yr.no/).
Conclusió: al Pol Nord fa més fred que a Cuenca.
Parlant de pelis, ahir vaig veure Distrito 9, la d’una nau extraterrestre que arriba a Sudàfrica (per una vegada no van a USA). Penso que és molt bona la història i el desenvolupament del personatge, un funcionari de bona fe que es veu atrapat amb la xarxa d’ambició i corrupció dels governs.
Bon dimecres!
El funcionari de Sud-àfrica era de Cuenca?
Això de les temperatures no val. De la zona de Cuenca de la que parlo ni coneixen l’existència d’aquests curiosos aparells per a mesurar la temperatura.
ei Magda…abans d’acabar la setmana et faré cas, tinc aquesta peli a punt per torrar,…i molta gent m’ha parlat bé d’ella…., avui no podrà ser, perquè ha tornat LOST i ,,,,,,,,,,bon dimecres, també…
veí: entendridora el sargento de hierro? …jo a tu t’he de conèixer…
Sí, la frase és de la peli és la del Senyor Ibrahim i les flors del Coran. Veus com estic al dia de cinema? Bé, si et vas avorrir tant, potser és que no la vas entendre. Ja sabem que les delicatessen no et van… ;P
No, no, Patrícia, a mi m’agrada el pa amb tomàquet i el pernil. Però bé, depèn de la Delicatessen li fotrem una bona mossegada, o no. o depèn de l’humor. Potser tenia un mal dia, que d’aquest mal en patim tots. Un dia o altre.