Comentaris a: Stanislaw Lem o la literatura estel·lar

Per: Veí de les Corts

Veí de les Corts — Wed, 16 Dec 2009 16:33:30 +0000

Magda, t’haurem de nombrar membre vitalicia del club, només sigui perquè ens facis aquestes cròniques tan sucoses…

Per: Magda

Magda — Wed, 16 Dec 2009 10:21:51 +0000

Doncs ahir vaig gaudir de la tertúlia a la bibioteca sobre aquest llibre, va haver intervencions de tot tipus. En primer lloc una majoria va dir que no llegia mai SF i que no els havia agradat el llibre, algú va dir que en començament ho trobava com novel·la psicològica, també algú va apuntar cap a novel·la mística, algú altre va comentar que de les 232 pàgines que té el llibre havia trobat el què a la número 228 ja que el protagonista acceptava aquell èsser com algú que hi és però amb qui mai es podrà comunicar, un deu que limita a ser i que no intervé; algú va comentar que els humans anem on anem sempre portem els nostres patrons de com són les coses i el que hem de fer és oblidar tot alló conegut per tal de poder absorvir alló que trobem de nou.

Penso que per persones que mai han llegitr SF és un relat dur per començar però que val la pena ja que -a part de sí com diu en Dani parla o no d’un planeta- això és autèntica SF, Lem com altres bons autors el que fan és obrir noves vies de pensament i de situacions noves.

Tot i el fred la tertúlia va ser d’alló més càlida.

Per: Dani

Dani — Mon, 14 Dec 2009 13:59:46 +0000

Ostres, em quedo més tranquil Veí. A la comunicació escrita hi manca la comunicació no verbal que acompanya a allò que expliquem i jo em sento incòmode amb els comentaris… El comentari no vol corregir a ningú, és un rampell de lector fan de Lem.

Gràcies, fins aviat.

Per: Veí de les Corts

Veí de les Corts — Sun, 13 Dec 2009 18:39:58 +0000

No, home, no, Dani! Fa un any que intento, amb tot d’estratègies barroeres, que hi hagi una mica de controvèrsia! Per fi!

Encara que hi estic completament d’acord, aquests éssers tancats en una gàbia sempre donen de sí, com ara amb el Gran hermano! (és broma, és broma). Ara recordo, per exemple, el Tesoro de Sierra Madre. Som ben extranys, els humans.

Per: Dani

Dani — Fri, 11 Dec 2009 10:06:29 +0000

Mmmmmm….. No sé com dir-ho sense sembla antipàtic. Solaris de Lem tracta sobre un planeta tan com Mobi Dick tracta d’una balena blanca. Oblideu-vos del planeta, Lem parla de nosaltres i del què podem arribar a conéixer veritablement. Ostres, quina llàstima no poder assistir a la tertúlia! m’agradaria molt sentir altres opinions sobre aquest títol. A mi també em va fascinar. És de les poques coses que he rellegit més d’una vegada.

Salutacions lectors i lectores,