Avui, per encetar la setmana, un microrelat
novembre 30th, 2009
| Etiquetes:Avui per encetar la setmana.... un microrelat, Corb, Édouard Manet, Literatura Nord-Americana, Mi cuervo, Microrelats, Raymond Carver, Segle XX
El Corb de Édouard Manet
MI CUERVO
Raymond Carver
Un cuervo voló hasta el árbol fuera de mi ventana. No era el cuervo de Ted Hughes, ni el cuervo de Galway. Ni el de Frost, ni el de Pasternak, ni el cuervo de Lorca. Ni uno de los cuervos de Homero, lleno de sangre después de la batalla. Éste era sólo un cuervo que nunca encajó en ningún lado de su vida, ni hizo nada que valga la pena mencionar. Se sentó allí en la rama unos cuantos minutos. Luego se reanimó y voló hermosamente fuera de mi vida.
És que els corbs són molt inteligents.
Ssssssss. Silenci. Res de corbs, plis. Que aquest mes llegim Poe, i en Robert està hipersensibilitzat.
Però si són l’ànima de la literatura, els corbs, aquelles ales negres, aquell posat, aquesta intel·ligencia viva i fluctuant. Menys quan perd el formatge, que ja se sap, els corbs tenen un defecte, l’autocomplaença. Però, qui no se’n fa el càrrec?
Hi ha un altre corb molt literari, Veí: la Lola, el corb de Truman Capote. Si no recordo malament, la Lola era un corb amb problemes de personalitat: estava convençuda de que era un gos. L’amic Truman té un article molt maco sobre aquesta història; està recollit a “Los perros ladran”.
Ara, com el corb d’en Poe no n’hi ha cap.
Carai, Espai, surten corbs de sota les pedres. Qualsevol diria que per ser escriptor has de tenir un bon corb! Si ni ha de Loles escampades pels camps amb idèntics problemes! Ho buscaré, Espai, que m’interesa! Gràcies!
Bé, com diu la dita: “Cría cuervos, y tendrás muchos”
O com diu aquella: Cuervo en mano, picotazo romano”
maco, maco, el post.
Ara, com el corb d’en Poe no n’hi ha cap (on ho he llegit això abans?)
P.S. aquest blog vostre és ben modern….no em deixa comentar dues vegades seguides!!!!
tots els corbs tenen dret a ser literaris per un dia, almenys
No ho sabia això, Robert. Aquesta tecnologia ens supera!
Benvingut, Jesús! Doncs, tens raó, faltaria més. Tots els corbs hi tenen dret. I també els periquitos, les cacatues i, fins i tot, les cuques de llum! No hi ha res més anivellador que la literatura i la mort, que ens iguala, volguem o no. I jo em pregunto, de què dimonis parlo?