Club de Lectura Biblioteca Les Corts Miquel Llongueras

Mike Leigh

Mike Leigh, Saldford, 1943

La primera pel·lícula de Mike Leigh, Bleack Moments (1970), es tracta d’una crònica amarga que evoca els «moments buits» en l’existència de dos germanes. Un to entre còmic i tràgic, una descripció minuciosa de la vida quotidiana, uns personatges tímids i volubles; el director perfecciona un mètode de treball amb els actors, una espècie d’improvisació preparada, que ja havia usat anteriorment en el teatre, i que després perfeccionarà en la televisió. El drama El secreto de Vera Drake (2005) en serà la mostra més palpable.

Mike Leigh desitja descriure als individus en la seva quotidianitat, perquè creu que en aquest ambient resideix allò que és concret, rere la superfície de les coses. Més enllà d’aquesta quotidianitat, profunditza en la complexitat de les relacions humanes i la integració dels individus en la societat, en la feina, en la família. La seva mirada despietada escarba la realitat buscant-ne conclusions, sense necessitat d’alliçonaments, com en Grandes ambiciones (1988), amb una parella de contestataris d’una esquerra arnada, aïllats en sí mateixos, confrontats a l’especulació immobiliària, a la senilitat de la mare, a l’esnobisme del veïns, a les vulneracions del sistema de protecció social. Després de La vida es dulce (1990), en la qual desmitifica la vida familiar i les aspiracions dels joves, dona un pas més enllà en la crítica de l’Anglaterra de la Thatcher: Indefenso (1993), amb un protagonista sense sostre i marginat, ofereix un relat impecable, inscrit en un entorn ple de picaresca i molt violent.

Les seves pel·lícules poden adoptar formes conegudes: la forma irònica en Dos chicas de hoy (1996), propera a la sitcom, la commovedora Secretos y mentiras (1995; Palma d’Or en el Festival de Cannes de 1996), que guarda similituds amb la novel·la familiar, mentre que Todo o nada (2002) ben podria ser considerada un melodrama, sense les digressions narratives i la caracterització social dels seus personatges… El més essencial de totes elles  es troba en l’interès manifest en els marginats de la societat, tant pel que fa a les seves debilitats com pel que fa a la seva dignitat. Domina l’orientació dramàtica, encara que a les seves pel·lícules no hi manqui l’humor, gràcies a personatges secundaris, en ocasions incongruents o ridículs. Però el brillant i saborós Topsy-Turvy (1999, un homenatge retrospectiu a Gilbert i Sullivan, especialistes en l’opereta londinenca del 1900), testimonien el seu menyspreu respecte al món, al mateix temps que les imposicions a la creació artística.

[Extret de Los Grandes directores de cine, J.A. Gili, D. Sauvaget, Ch. Tesson, Ch. Viviani, editorial Ma Non Troppo, 2008]

Un enllaç digne d’elogi sobre la trajectòria del director