El Violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada
Violinista d'Auschwitz
El Violí d’Auschwitz
Novel·la de Maria Àngels Anglada, publicada el 1994. Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial. Originari de Cracovia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster. Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible: haurà de construir un violí se sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat. Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de violer, d’acomplir el termini de lliurament del violí i superar la juguesca sinistra que s’ha empescat el comandant. El primer capítol se situa l’any 1991 i dóna veu narrativa al personatge del violinista Climent Moragues -present també a les novel·les Les closes, Viuola d’amore i Artemisia, de la mateixa Anglada-, que evoca com va conèixer la neboda de Daniel, hedera del violí. La resta de capítols expliquen l’experiència de Daniel al camp de concentració: el record plàcid del temps passat, les primeres mesures repressives al gueto, els càstigs a què eren sotmesos els presoners i, sobretot, l’acurada construcció del violí. La segona part del penúltim capítol combina el record de l’experiència viscuda al camp de concentració vist des del punt de vista del violinista i els fets que seguiran al concert en què es posa a prova l’instrument musical construït per Daniel. El darrer capítol reprèn el fil temporal del primer i conta com el violinista retroba la neboda del violer. Dedicada a les víctimes del genocidi nazi, la paràbola del luthier reflecteix la capacitat de supervivència humana i el triomf de l’art per damunt de la barbàrie sistemàtica perpetrada pel feixisme alemany. Com a contrapunt històric, en els encapçalaments dels capítols es reprodueixen documents autèntics extrets del llibre Poder sense moral. Història de les SS, de Reimund Schnabel (1957). Guanyà el premi Prudenci Bertrana de novel·la 1994. Ha estat traduïda al castellà, a l’italià i al gallec.
(Fragment extret del Diccionari de la Literatura Catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2008)
Us oferim uns enllaços amb entrevistes i articles sobre l’autora:
Guia de lectura molt completa el·laborada per la Biblioteca Joan Triadú de Vic
Àlbum Maria Àngels Anglada, el·laborat pel Centre Català del PEN Club
Blog del Club de Lectura de Vic, (que recomanem fervorosament i que ens ha estat de molta utilitat, els ho agraïm des de aquí)
En relació amb el llibre:
La Follia de Corelli:
Entrevista a Jacques Stroumsa en el Semanario Hebreo, per Ana Jerozolimskyi. Violinista que va patir en les seves carns una situació semblant a la que relata Maria Àngels Anglada al seu llibre.
Entrevista a Jacques Stroumsa amb la Mònica Terribas l’any 2005
Aquí tenim el seu testimoni en forma de llibre:
Música i camps d’extermini:
Concert amb violins sobrevivents a l’holocaust
Orquestra acompanyant a un condemnat a mort
Música en el gueto
Un documental sobre la música que es va compondre en els camps d’extermini:
Les parts dels violí:
Una altra pàgina amb el nom de cadascuna de les parts (difereixen una miqueta)
Com a curiositat, un video sobre la relació entre els lutiers i els violinistes
A tall d’exemple: dues pàgines personals de dos lutiers catalans:
Loading ...
Moltes gràcies per recomanar el nostre bloc. Avui fem un mes, així que encara no sabem ben bé com anirà la cosa. Em sembla molt interessant que poguem establir intercanvi de cromos i sumar esforços. Ara us agafaré una foto pel post d’avui, per exemple. Molt ben pensat això de les pàgines dels luthiers i el video luthiers/violinistes!
Total, que estem encantats, que ens anirem llegint, i que ves a saber si mai podrem inventar una historia conjunta. Tant de bó.
Si vosaltres esteu encantats, nosaltres encara més
. Apart de jove, teniu un bloc molt xul·lo! I tant de bó podem col·laborar tot sovint!
I moltes gràcies per passejar-vos per aquí!
Hola!
Molt interessants tots els articles que es citen al post, de veritat.
Per aportar encara una mica més d’informació, dir-vos que Jacques Stroumsa, el veritable “violinista d’Auschwitz”, va venir també, el 2005 a Girona, convidat per la Fundació Caixa de Girona, dins un cicle de conferències conmemoratives del 60è aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini. Us en facilito un parell d’enllaços:
http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51186290809
http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=3431
http://www.fundaciocaixadegirona.org/?mod=detail&id=78&type=2
Vaig tenir la sort de poder-hi assistir i el recordo com un acte molt emotiu, ple a vessar de gent, on el senyor Stroumsa, ja molt gran, però amb una memòria i una lucidesa extraordinàries, apart de relatar la seva terrible experiència, va obsequiar els assistents amb una breu composició tocada al violí, que l’acompanya sempre a totes les seves xerrades.
Ja són pocs els supervivents dels camps d’extermini nazis que resten vius, i a vegades un té la sensació que s’està consumint el que queda d’un testimoniatge viu, les restes d’una memòria que sembla apagar-se definitivament per moments…
ke xuli
Eeepp! Benvingut Juan Palomo! me n’alegro que t’agradi!