Avui, per encetar la setmana…. un microrelat (o més d’un)
Dibuix de Monterroso
Encetem aquesta secció, com no podria ser d’altra manera, amb el microrelat més famós i més curt de tots els temps, el conte que cita qualsevol antologia que es preuï, el dinosaurio de l’escriptor Augusto Monterroso:
El Dinosaurio
Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.
Aquí teniu un enllaç en el qual ens expliquen les excel•lències d’aquest conte
El decàleg de l’escriptor segons Monterroso
Per tal de excitar-vos les ganes de llegir-ne més, us afegim tot un reguitzell de contes nascuts de l’admiració que encara desperta aquest escriptor Guatemalenc.
Homenaje a Monterroso
Cuando el tiranosaurio rex despertó, el dinosaurio ya no estaba ahí.
El dinosaurio
Pablo Urbany
Cuando despertó, suspiró aliviado: el dinosaurio ya no estaba allí.
Indigna continuación de un cuento de Monterroso
Marcelo Báez
Y cuando despertó, el dinosaurio seguía allí. Rondaba tras la ventana tal y como sucedía en el sueño. Ya había arrasado con toda la ciudad, menos con la casa del hombre que recién despertaba entre maravillado y asustado. ¿Cómo podía esa enorme bestia destruir el hogar de su creador, de la persona que le había dado una existencia concreta? La creatura no estaba conforme con la realidad en la que estaba, prefería su hábitat natural: las películas, las láminas de las enciclopedias, los museos… Prefería ese reino donde los demás contemplaban y él se dejaba estar, ser, soñar. Y cuando el dinosaurio despertó, el hombre ya no seguía allí.
La Culta Dama
José de la Colina
Le pregunté a la culta dama si conocía el cuento de Augusto Monterroso titulado
“El dinosaurio”.
Ah, es una delicia – me respondió – ya estoy leyéndolo.
Cien
José María Merino
Al despertar, Augusto Monterroso se había convertido en un dinosaurio. “Te noto mala cara”, le dijo Gregorio Samsa, que también estaba en la cocina.
Otro dinosaurio
Eduardo Berti
Cuando el dinosaurio despertó, los dioses todavía estaban allí, inventando a la carrera el resto del mundo.
Coses de la vida, convergències curioses, ahir llegia en el bloc de Fernando Valls, La nave de los locos, varis possibles orígens del conte de Monterroso: una explicació podia provenir d’un amic del Tito, que era tan pesat i constant, que explicava les seves dèries al seu amics, encara que mentrestant aquests agafessin el son, dormissin unes hores i es despertessin amb el seu to de veu garlant sense aparentment adonar-se de les, poc idònies, condicions dels seus oients. Una altra explicació es centra en una antiga parella de l’escriptor, respecte de la qual, els efluvis de la passió ja s’havien esmorteït; cada matí quan es llevava la veia i pensava…
Aquí teniu l’enllaç, els mandrosos: http://nalocos.blogspot.com/
Aquest excel·lent recull de microrrelats m’ha fet pensar en una antologia d’aquest gènere de narració disponible a la biblioteca: La otra mirada, Antología del microrrelato hispánico. És una edició de David Lagmanovich, publicada a l’editorial Menoscuarto, el 2005. David Lagmanovich és un escriptor argentí, especialista i estudiós del gènere del microrrelat.
Per descomptat inclou el més cèlebre dels microrrelats, el famosíssim Dinosaurio de Monterroso, però en recull molts més, els situa en la història del gènere i n’avalua la trascendència, l’origen i el desenvolupament. Altament recomanable a interessats i curiosos!