Aquest any, per a celebrar la diada de Sant Jordi hem demanat als companys i companyes de la biblioteca que ens recomanin un llibre del qual tinguin un record especial. La selecció ha estat ben diversa i segur que us aportarà bones idees per a futures lectures:
Marta S
“Una educación sexual” de Juan Abreu. Divertit, de prosa encertada i engalipadora d’un home de ment i ploma lliure, superinstructiu.
El faria lectura obligatòria a l’insti… Otro gallo cantaría!
Marta R
“La feina o la vida: certeses (provisionals) d’una mare desacomplexada” d’Eva Piquer. M’agrada perquè reflecteix molt bé com ens sentim a vegades les mares.
Contraportada: “Vas pel món amb un coet al cul, amb la llengua als peus i amb la culpabilitat per bufanda. Has deduït que la famosa conciliació laboral i familiar és una llegenda urbana: se’n parla molt però no l’ha vista mai ningú. Fas de mare com pots, i sempre trobes algú disposat a explicar-te que les coses es fan justament al revés. Tens una agenda tan estressada que no et queda ni mig minut per replantejar-te res, i potser val més així: si mai t’atures a agafar aire, et vénen ganes d’engegar-ho tot a rodar. Perquè el presumpte alliberament que et fa anar de bòlit en nom de la revolució femenina és l’estafa del segle, i educar nens per telèfon surt car. Els fills s’han carregat la teva independència i t’han convertit en campiona olímpica de recollir roba de terra, però parar taula per a sis persones quan abans éreu ell i tu dóna sentit a la vostra història i a la factura de la carnisseria.”
I perquè l’autora em donava classe a la uni:-)
Néstor
“¡El cáncer no es una enfermedad!” d’Andreas Moritz, doctor alemany afincat als EUA-. Sempre, al llarg de la història de le la Humanitat ha hagut alguna persona que s’ha destacat per efectuar una nova lectura de les coses, dels problemes. De preguntar-se i qüestionar-se les coses des d’un altre angle i /o punt de vista.
Aquest és sens dubte el repte d’aquesta obra ja convertida en best-seller on ens diu que el càncer, -contràriament al que fins ara es creia- no és pas una malaltia, sinó la resposta última i darrera que fa el propi cos davant les toxicitats -principalment alimentàries- amb les quals ens nodrim. Les malalties no són més que un missatge que envia al propi cos, un advertiment a que algun desequilibri cal restaurar dins la nostra vida.
Montse
“Queso: de la fondue al pastel de queso” (edició a càrrec de Fiona Beckett). Boníssimes receptes i les imatges fotogràfiques són petites obres d’art. Molt recomanat pels amants del formatge, clar!!!
I després, per rebaixar les calories que hem menjat: “Caminar y carrera suave” de Klaus Bös. Per anar fent exercici sense estressar-se.
Oriol
“Eben” de Ryszard Kapuscinski, periodista polonès, el qual amb pocs mitjans va ser un testimoni privilegiat d’un període històric que va ser clau en l’avenir del continent africà.
El seus relats comencen a la dècada dels anys seixanta, amb la retirada de les potències colonials i l’assoliment de la llibertat en plena Guerra Freda; i finalitzen tres dècades després amb la pèrdua de les il·lusions, però no de l’esperança, d’uns pobles que van veure com les dictadures militars, el neo-colonialisme, els genocidis i la fam es convertien en la trista realitat.
Si sou uns apassionats de l’Àfrica no deixeu de gaudir d’una lectura com aquesta…
Muriel
“El club dels optimistes incorregibles” de Jean-Michel Guenassia . Nascut a Alger el 1950, l’autor fa el retrat d’una generació, la que va conèixer: la segona guerra mundial, l’Alliberament, més tard, el conflicte d’Algèria. Una generació que també va viure els trenta anys gloriosos de creixement econòmic. És una novel·la que va més enllà d’un retrat generacional: ens parla de l’exili, de la immigració, del comunisme, de Sartre i de Kessel, de partides apassionades de futbolí i escacs, de rock’n'roll, amor i amistat. El narrador, Michel Marini, tenia dotze anys l’any 1959. Tot plegat aquesta novel·la és un plat fort d’aquests últims anys i en aquest moment precís coincideix amb el 50è aniversari de la independència d’Algèria !
A les biblioteques el podeu trobar en català, castellà i en la seva versió original francesa “Le club des incorrigibles optimistes”.
Us recomano també “La gata” de Colette, (França, 1873-1954). La seva novel·la “Gigi” li va proporcionar la immortalitat però us convido a llegir una altra joia, publicada el 1933, un bombó de llibre, una escriptura elegant, un moment de suspens.
Hi ha una jove parella, ell d’una família adinerada i ella d’origen obrer i enmig, la gata d’ell, tots tres personatges molt finament analitzats, una delícia! Acabo de rellegir-la amb infinit plaer coincidint amb els 5 anys de la meva pròpia gata.
A les biblioteques el podeu trobar en castellà o en versió original francesa: “La chatte”.
Adjunto una foto de la Colette és tot un clàssic, ella al seu escriptori, escrivint i el gat dormint a sobre dels esborranys:
Rosa
“Càlcul d’estructures” de Joan Margarit. Penso que sempre cal una mica de poesia a la vida i he triat aquesta obra en particular perquè és un dels primers llibres que vaig llegir d’aquest autor. Formava part de l’equipatge d’un company amb qui vaig fer un viatge fa alguns anys. No recordo la destinació on anàvem però sí el llibre i encara més la companyia.
Us deixo amb un fragment del poema de Joan Margarit. Es diu “La lluna de Beirut”. No pertany a “Càlcul d’estructures” però em remet també a un viatge. L’estiu passat vaig estar treballant a les biblioteca de l’Instituto Cervantes de Beirut i cada cop que llegeixo aquest poema que Margarit va dedicar al corresponsal de “La Vanguardia” a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro, torno ser al passeig marítim de la ciutat (la Corniche), davant la Roca dels Coloms, mirant la posta de sol:
El meu amic corresponsal de premsa
s’ha fet vell sota l’ombra de les
guerres
en aquesta negror de llum fenícia.
Una càlida nit amb la boirina
velant la vella i rovellada falç,
va passejant per la Corniche i
mira
el tremolós mantell brodat amb
llums
de la ciutat cristiana a l’horitzó (…).
El poema el trobareu a l’epíleg d’“El decano. De Beirut a Bagdad: 30 años de crónicas” de Tomàs Alcoverro.
Raquel
“Guía práctica del comportamiento del perro: entender e interpretar su lenguaje corporal” de Barbara Schöning. Encara me l’estic llegint, però crec que hauria de ser de lectura obligada per a qualsevol que tingui gos. T’ajuda a entendre la importància que el gos estigui en contacte i jugui amb altres gossos des de petit, així aprèn a no mossegar fort quan juga, la jerarquia en una manada de gossos (quan anem a un pipican), etc. És molt útil perquè quan passejo el Cocker i vol jugar amb un altre gos, puc veure si va de bones o no, quina és l’actitud de l’altre gos i apartar-lo a temps si vol barallar-se, si és un gos dominant o coses per l’estil. No es diferencien gaire de nosaltres!
Núria P
“I ara que ve? Costumari per a nens i nenes” de Mercè Angera i Mercè Losantos. En aquest cas la recomanació no és meva, és de la Tanit (la meva filla). A ella li agrada molt perquè es pot seguir com si fos un calendari i així estar punt cada mes per gaudir les festes que celebrem a casa nostra. I sobretot li agrada perquè els dibuixos de la Cristina Losantos són tan vius com ella!
Núria R
“Sense destí” d’Imr
e Kertész . A més del teló de fons de l’Holocaust, com a tema terrible de la història que potser no hauríem d’oblidat que va començar amb un moment de crisi, l’obra et fa reflexionar com la vida es pot girar completament en un moment, a vegades per prendre una decisió o justament per no prendre-la en el moment adequat.
Però també hi ha una mica d’esperança dintre de l’angoixa que suposa que el destí es arbitrari i a vegades cruel, l’ésser humà és una espècie que vol sobreviure “continuaré vivint la meva vida que no es pot continuar” (pàg. 257).
Feliç Sant Jordi de part de la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras!