La Claqueta
“Hacia rutas salvajes” de Sean Penn
Dimarts 30 d’abril a les 19h
Avui farem una nova sessió de La Claqueta. Aquest és el full de sala de la pel·lícula Hacia rutas salvajes que repartirem entre els assitents.
Fitxa tècnica. Direcció: Sean Penn. Productora: Paramount Vantage / River Road Entertainment. Productors: Art Linson, William Pohlad. Guió: Sean Penn a partir novel·la homònima de Jon Krakauer. Fotografia: Eric Gautier. Música: Michael Brook, Eddie Vedder, Kaki King. Nacionalitat: Estats Units. Any: 2007. Durada: 140 minuts. Títol original: Into the wild. Color. Premis: Globus d’Or a la millor cançó; dos nominacions Oscar: millor muntatge i millor actor repartiment per Hal Holbrook.
Fitxa artística. Emile Hirsch: Christopher Johnson McCandless/ Alexander Supertramp); Marcia Gay Harden: Billie McCandelss; William Hurt: Walt McCandelss; Jena Malone: Carine McCandelss; Vince Vaughn: Wayne Westerberg; Kristen Stewart: Trancy Tatro; Catherine Keener: Jan Burres; Hal Holbrook: Ron Franz.
El jove Christopher renuncia a l’estabilitat familiar en desavinença amb els seus pares i el seu propi entorn després de la seva graduació escolar i es llença a la carretera i a l’aventura l’any 1990. Aquesta aposta vital de trencament emula les petjades novel·lesques d’escriptors com Jack London o Henry David Thoreau, segueix els preceptes contraculturals de rebels com Jack Kerouac o continua fidel a una tradició genuïnament nord-americana centrada en els erràtics trajectes dels sense papers i vagabunds cantada per Woody Guthrie. Aquest procés de ruptura amb la família i la societat renunciant a un futur prometedor i desprenent-se dels seus estalvis entregats a la caritat el porta a l’anonimat i, fins i tot, a canviar la seva identitat per signar els seus escrits com Alexander Supertramp.
Després de dos anys de viure com un rodamón per diferents estats com Califòrnia, Oregón o Dakota del Sud, fent feines diverses i convivint amb diferents persones, emprèn el seu darrer projecte de viure solitàriament en comunió amb la naturalesa salvatge en terres d’Alaska l’any 1992. En aquest indret allunyat de la civilització s’instal·la en un autobús abandonat que esdevindrà la seva casa-refugi, “l’autobús màgic”, enmig d’un paratge inhòspit.
Aquesta nova vida iniciada en terres d’Alaska fora del sistema i al marge del món, esdevindrà una història de supervivència enmig d’una naturalesa salvatge i un clima extrem a la recerca de la llibertat absoluta i d’una puresa espiritual semblant a la dels ermitans. Ell mateix deixarà un testimoni d’aquest itinerari personal a la isolació complerta amb les marques que fa amb un ganivet en una fusta: “Dos años en esta tierra. Sin teléfono, sin piscinas, sin mascotas, sin cigarrillos. La libertad suprema. Es un extremista, un viajero estético cuyo hogar es el camino. Y ahora, después de dos años vagando, llega la gran aventura. La batalla definitiva para matar al ser falso interior y salir victorioso de la revolución espiritual. Para evitar que la civilización le intoxique decide huir y adentrarse solo en estos parajes perdido en la naturaleza salvaje. Alexander Supertramp. Maig 1992”
La pel·lícula és un relat retrospectiu dels dos anys de recorregut de Christopher Johnson McCandless/ Alexander Supertramp articulat en tres capítols i obert amb un breu pròleg situat entre el malson i la realitat en què s’alerta del final tràgic de la seva aventura quimèrica. La narració és fragmentària, amb anades i tornades des del present, situant la història constantment entre el passat i el present. En aquesta pel·lícula construïda com un collage, amb trossos barrejats i corresponents a diferents moments, la narració s’organitza també a partir de l’ús de la veu of del mateix protagonista i, fins i tot, de la seva germana, Carine McCandless, que actua també com a narradora amb el seu punt de vista per contribuir a explicar i comprendre els motius de la fugida de Christopher.
La quarta pel·lícula de l’actor i director Sean Penn neix a partir del llibre de John Krakauer Into the wild/Hacia rutes salvajes, redactat a partir de la reconstrucció de les passes i les notes deixades pel desaparegut jove, i esdevé un homenatge al protagonista autèntic amb inclusió d’una fotografia final trobada en la seva càmera fotogràfica. El retrat d’aquest camí sense retorn a l’autoconeixement personal transmet un evident i inequívoc cant a la naturalesa i a l’esperit lliure de l’home, una reivindicació certificada amb uns versos inicials del poeta romàntic Lord Byron.
Joan Millaret Valls
Loading ...