Pensaments poètics

Març 2009,  Margarida Mora                                     

La Llibreira Pròleg del carrer Daguer, 13 de Barcelona, no podrà continuar la seva labor en front de la literatura femenina,  ja que a principis d’agost s’esgota el   contracte d’arrendament del local i no els hi volen renovar.

 Tal i com està la seva actual situació ens quedarem sense aquest espai tan especial dedicat a la divulgació de la literatura feta per dones,

Llibreria Pròleg Especialitzada en Literatura de DONES.

Al bloc hi teniu el link però us en fem un recordatori:

Llibreria Pròleg

Hem confirmat en viu i directe qe la notícia era certa, les dues responsbles ens van demanar que publiquéssim aquest missatge:

Després de 18 anys de portar a terme una tasca tant important per la literatura femenina ens veiem en la difícil situació  d’haver de tencar per falta de renovació del contracte d’arrendament, per això demanem a tothom  que ens facin resó de la nostra situació.

Tanmateix ens van   demanar que hi anem a comprar els nostres regals per la Diada de Sant Jordi així  amb el que puguin fer de caixa podran obrir la llibreria en un altre local.

Ànims, ens necessiten!!!

Per Sant Jordi: un llibre una rosa i una bona compra a PRÒLEG.

Estimats Reis d’Orient, m’agradaria tornar a ser molt petita, nena, pàrvula, criatura.

Per tornar a dir SÍ quan vaig dir NO.

Per dir NO quan vaig dir SÍ.

Per tornar a casa de l’àvia, trobar-me amb el llop i trencar-li la cara, per burro!

Per tornar a fer guixots a la paret amb la llengua fora.

Per dir mentides sense fer mal a ningú.

Per tornar a tenir tres nòvios, i que entre ells siguin amics.

Per explicar-li al Bambi que la seva mare no va morir i que només es tractava d’una pel.lícula apta de dibuixos desanimats.

Per tornar a passar per tot i més, sabent que el pecat no existeix.

Perquè tornin els amics que ja no hi són.

Per tornar a preguntar “per què” i aquest cop obtenir una resposta clara.

Per poder recuperar aquell examen, canviar bíceps per tríceps, arribar a l’aprovat i no haver-me de passar l’estiu estudiant.

Continua llegint »

Por Francisco Martín

Aquel día volvimos a nacer. Dejamos atrás tantas cosas. Yo ya no soy la misma, decimos todas. Debe ser verdad, aunque sólo sea de mucho repetirlo.

Las piernas se diría que son nuevas. Parece que flotamos. La piel rejuvenece. El corazón palpita como ya no recordábamos. Y nunca nos parece suficiente. Y lo más importante: vuelven a mirarnos por la calle, hemos recobrado nuestra identidad olvidada. Ya no hay vuelta atrás. Ya no hacemos camino cuando andamos porque nuestras huellas ya no son de este mundo y la gloria tendrá que esperar; la mejor vida que esperábamos es ésta.

Continua llegint »