Grup Mou-te, febrer 2009
LA FORTUNA DE TENIR AMICS 
Estem en una època en la qual sembla que la moda és veure com: amics, coneguts, i perquè no dir-ho familiars, surten a la cresta de l’ona i no sí pensen ni un moment en deixar verd als seus: amics, coneguts o familiars per un grapat d’euros.
De vegades penso:
-Com poden dir això?
-Com poden comentar aquest tema?
-Però, si això que explica és una confidència, com pot fer-la pública?
Però el més fort és que li paguen per fer-ho, i el programa és líder d’audiència … com pot ser això?
Al principi del “Gran Hermano”, va ser una cosa divertida, era una forma diferent de fer televisió, fins i tot recordo als dos finalistes cantant al bany com dos amics, i ens feien riure a totsdonat que eren un grup de joves amb ganes de fer un programa nou.
Entre ells hi havia quasi podríem dir que “BON ROTLLO”, tot i que també recordo un parell de personatges agressius i amb ganes de sobresortir fent comèdia, de totes formes NO ESTAVA MALAMENT. Actualment això ha anat degenerant, ara tal i com diu en Monegal :la ratomàquia televisiva, és vergonyosa, tot i que des de ja fa temps no em miro el GH, sempre hi ha algun programa que se’n fa ressò amb alguna imatge i de veritat que ho trobo de molt poca qualitat. I ja no parlem dels anomenats programes del cor… un vertader desastre.
Només falta que surti alguna notícia al diari, revistes o programes de ràdio o TV, que ja penses: segur que els veurem estirant-se de la “ peineta” dintre de quatre dies i patapammm, ja tenim el sarau garantit.
Aleshores fas una reflexió i veus com n’és d’important poder comprovar dia a dia que això no són: ni amics, ni coneguts ni familiars.
El veritable amor i amistat es troba amb les persones que tens al costat, els que estan amb tu el dia que tens un problema, el dia que estàs content, el dia que estàs trist i desesperat, persones estimades amb els quals estàs tu si saps que els passa qualsevol cosa.
Saps que una mà amiga és aquella on hi pots: riure, plorar, parlar i confiar.La mà amiga sempre va acompanyada d’una orella i tu ho tens ben assumit, ho tens coll avall i no fa falta dir allò de: no ho comentis, no li expliquis a ningú, perquè tu ja saps que entre vosaltres hi ha un vincle de confidencialitat que ningú podrà malmetre, hi ha una relació especial, hi ha amor, hi ha en definitiva: persones que s’estimen i és respecten.
Saps que si tens un problema allà hi haurà la mà dels teus estimats per ajudar-te a sortir-te’n, tanmateix, si ells tenen un problema hi seràs tu pel que faci falta, saps que el que us expliqueu serà guardat sota pany i clau, saps que rebràs i donaràs un consell que sortirà del cor i que si teniu alguna diferència de criteri sempre serà amb ganes d’ajudar i d’acceptar , sense ànim d’interferir . Això és l’estimació i l’amistat!!!
Per això, no hem de permetre que es perdin aquestes meravelloses paraules amb tot el seu significat, són massa grans com per permetre que des d’uns mitjans on només s’hi controla l’audiència o el nombre d’exemplars venuts, ens vulguin ensenyar que així han de ser les properes generacions.
No hem de consentir que per la poca capacitat de fer coses interessants d’alguns mal anomenat professional, es perdi el valor de la vertadera: estimació i amistat.
Vosaltres no ho creieu així?
Margarida Mora
