Sí que era un gran programa.
Jo tindria molta curiositat per saber de quin any era aquesta entrevista, però no sé com trobar-ho. Sóc una mica maldestre.
Respecte de Juan Rulfo, a Mèxic és un personatge tant o més venerat que Octavio Paz. Se’l considera més representatiu de la narrativa mexicana.
Cada any, a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, és lliura el premi que porta el seu nom. Hi he assistit bastantes vegades i és un aconteixement, al que no sloen faltar personatges com Gabriel Garcia Márquez i els guardonats són escriptors de prestigi. Recordo l’any en que li van concadir a Joan Marsé.
Altra cosa és l’embolic que hi ha muntat a l’entorn dels Drets de “Pedro Páramo”, la seva obra més famosa, encara que no en va escriure gaires més. Jo l’he llegit i és una mica surrealista. Potser reflecteix molt bé la mentalitat mexicana.
Bé, perdoneu que m’hagi passat.
Gràcies Magda per fer-nos assequibles aquestes joies del passat.
Sí que és una joia aquestes llargues entrevistes. L’any és 1977.
Jo vaig llegir els relats curts de Rulfo, ell tenia aquella rara qualitat de fer bellesa a partir de qualsevol cosa, fins i tot de la misèria i la desesperança.
Gràcies pel teu comentari i mai pensis que et passes, tots aprenem del que tu comentes.
I torno a dir: quin gran programa!
Si que ho era, la sort és que els podem anar veient per YouTube i per DVD.
Sí que era un gran programa.
Jo tindria molta curiositat per saber de quin any era aquesta entrevista, però no sé com trobar-ho. Sóc una mica maldestre.
Respecte de Juan Rulfo, a Mèxic és un personatge tant o més venerat que Octavio Paz. Se’l considera més representatiu de la narrativa mexicana.
Cada any, a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, és lliura el premi que porta el seu nom. Hi he assistit bastantes vegades i és un aconteixement, al que no sloen faltar personatges com Gabriel Garcia Márquez i els guardonats són escriptors de prestigi. Recordo l’any en que li van concadir a Joan Marsé.
Altra cosa és l’embolic que hi ha muntat a l’entorn dels Drets de “Pedro Páramo”, la seva obra més famosa, encara que no en va escriure gaires més. Jo l’he llegit i és una mica surrealista. Potser reflecteix molt bé la mentalitat mexicana.
Bé, perdoneu que m’hagi passat.
Gràcies Magda per fer-nos assequibles aquestes joies del passat.
Josep M.
Sí que és una joia aquestes llargues entrevistes. L’any és 1977.
Jo vaig llegir els relats curts de Rulfo, ell tenia aquella rara qualitat de fer bellesa a partir de qualsevol cosa, fins i tot de la misèria i la desesperança.
Gràcies pel teu comentari i mai pensis que et passes, tots aprenem del que tu comentes.
Una abraçada!
Gràcies Magda
Tu sempre tan amable i incansable,
Una abraçada,
Ara fa poc repetien els programes a BTV -crec-. Molt interessants.
Natxo,
A les biblioteques també està algun d’aquests programes en dvd, tot un luxe!