Magda Revetllat

 51R96YXWEDL__SL500_AA240_

La gran obra de George Elliot, Middelmarch, narra la vida d’una jove que decideix de casar-se amb un home força més gran que ella per l’admiració que sent envers la intel·lectualitat d’ell. Ella espera poder ser col·laboradora dels seus estudis però aviat es veurà rellegada a un segon terme, el de esposa i mastresa de la casa ja que l’home no veu per què ella ha de intervenir en res més.

George Elliot va escriure amb un pseudònim per amagar la seva condició de dona i sembla reflectir en aquest personatge, el d’una dona de gran nivell cultural i fermesa de caràcter, el desencís de tantes dones d’aquella època.

Tags:

5 comentaris on Dorothea Brooke, a Midderlmarch

  1. Raquel escrigué:

    Quantes dones en tants àmbits han hagut d’amagar-se rere un nom d’home o han quedat en un segon pla perquè eren dones…

    Em ve el cap la gran Marie Curie -que realment es deia Marya Salomee Sklodowska, però va adoptar Marie quan es va inscriure a la facultat a París i Curie pel seu marit, Pierre Curie. L’admiro profundament ja que va ser una gran científica i és la primera dona que va rebre un premi nobel i l’única que l’ha rebut dues vegades. A més a més, tot i l’època que va viure totalment masclista i la seva condició personal: emigrant polaca, va aconseguir que li reconeguessin els mèrits (evidentment amb coletillas masclistes de l’època, però per algun lloc s’ha de començar!). Et recomano la biografia escrita per Barbara Goldsmith. Explica la seva vida desmarcant-se del vel enlluernador i mític que es té d’ella.

    També penso en la gran Caterina Albert rere el pseudònim de Víctor Català.

    I així en podríem dir tantes…

  2. Magda escrigué:

    Raquel, és ben curiós que en el món anglo-saxó la dona perd el cognom per adoptar el del marit… I ANTIGAMENT NOM I COGNOM! Amb la qual cosa la dona quedava com una extensió del marit.

    Hi ha coses que han millorat i moltes altres per seguir reivindicant perquè som al segle XXI i a les dones se les segueix jutjant per com tenen de neta la casa…

    Una abraçada,

  3. Natxo escrigué:

    Malauradament, tot i els avenços, encara resta molt camí per fer. Lo de la pèrdua del cognom és paradigmàtic; aquí fins fa no gaire la dona esdevenia Nom Cognom “de cognom del marit”…

    Supos que el que narra la novel·la ho hauran viscut moltes dones a la nostra història.

    Sembla molt recomanable la novel·la.

  4. Magda escrigué:

    Natxo,

    Ara ja no ho sento mai alló de -per posar un exemple- Maria Puig de Costa siguent el “de Costa” no el segon cognom sino el cognom del marit. Però en el mon anglosaxó el tractament clàssic I QUE ENCARA ALGÚ FA SERVIR és que la dona perd nom i cognom de manera que la Raquel Riba esdevindria la senyora Natxo Barrau.

    Que et sembla?

    Bon dijous!

  5. Natxo escrigué:

    Lo del tractament anglosaxó és absolutament il·lògic i horrorós. Ja sembla lleig allò del “cognom de soltera”, però perdre el nom també és la demostració de com s’ha vist, i malauradament encara es veu, la dona des de certs àmbits.

Deixa un comentari