Magda Revetllat

Tolstoi

TolstoiSi bien me gustó la novela Ana Karenina me disgustó el final que acostumbran a tgener las mujeres que se salen de la norma. Aparte de éso, disfruté con uno de los personajes secundarios, Lyovin.

Lyovin es el joven pretendiente de Kitty, joven muchacha que no le hace ningún caso al principio pero con quien se acabará casando. Es él una persona serena, reposada, que reflexiona sobre sus actos antes de llevarlos a cabo.

En un momento de la novela Lyovin se siente sin ánimo para continuar con nada, nada le ilusiona, nada le hace sentirse bien pero aun así él continua en su día a día, con la granja, con sus tareas y poco a poco va superando ese estado de apatía hacia todo.

Para mí, no sólo el personaje sino la descripción del estado de animo y de la superación del mismo son unas bellísimas páginas de esta maravillosa novela.

Tags: ,

6 comentaris on Lyovin, en Ana Karenina

  1. Raquel escrigué:

    Aquest és un dels llibres que tinc pendents. Espero poder gaudir-lo quan arribi.

  2. Magda escrigué:

    Hola Raquel,

    La novel·la llegeix-la perquè com els grans clàssics: s’ha de llegir.

    El que passa és que la valoro més per l’aportació coral ja que el destí de les Karenines i les Bovarys sempre m’ha semblat d’allò més convencional, la dona que se surt del camí socialment establer ens la carreguem mentre que l’home pot fer-ho i es dirà d’ell que “va ser una època” o “una petita relliscada que cal oblidar”.

    Però no te la perdis.

  3. Raquel escrigué:

    M’has fet pensar en dos llibres.

    En el llibre que m’estic llegint (El clan de l’ós de les cavernes de Jean M. Auel) i l’últim que em vaig llegir (Tres vegades dona. Anònim) també es pot veure clarament com les dones són maltractades i trepitjades pels homes. Són el seu objecte. Els dos llibres van de temes completament diferents i, per tant, les reflexions que deriven d’aquests posicionaments tampoc tenen res a veure, però curiosament es veu aquest estigma.

    Tot i que hi ha certs comentaris i reflexions (tant de personatges femenins com de masculins) que em fan venir ganes d’estripar els llibres, els recomano profundament perquè realment són molt bons.

    Tot aquest rotllo només per acabar dient que sí, que llegiré Ana Karenina. 😛

  4. Magda escrigué:

    Hola Raquel,

    Quan cito les Karenines i les Bovaris sobretot vull dir que els autors no donen a la novel·la una trajectòria diferent, que ho fan tal qual com la vida, la dona és castigada i l’home no.

    Això dona a la narració una versamblança i un realisme que ja està prou bé, és reflexe d’un temps i una societat.

    Per això em diverteixen argumetns com el de Moll Flanders -anterior a Kareninas i Bovaris- on en clau de novel·la picaresca la protagonista passa per aventures i desaventures però finalment queda ben establerta, no ha de “pagar” pels seus “pecats” anteriors com tampoc ho han hagut de fer els homes.

    També m’has fet recordar la novel”la “Maurice” sobre un amor homosexual a l’Anglaterra de principis del segle XX. D’aquesta novel·la Forster, l’autor, va dir una cosa molt bonica: “he volgut donar un final feliç al relat ja que a la vida real això no podrà passar”.

    Gràcies per les recomenacions de lectura!

    Magda

  5. NatxoMrTorture escrigué:

    La veritat és que Anna Karènina és una obra ingent. Una d’aquelles lectures “obligades” si hom vol gaudir de bona literatura.

    És cert que és una obra plenament coral i que mostra perfectament (cal pressupossar-ho ja que un no hi era llavors allà) la vida en aquella societat. Ara bé, com ja has dit, continuem veient a la literatura que les dones “no poden sortir-se del masclista camí marcat [i un es pregunta per qui i per què no?]). Malauradament, la vida supera la ficció i això fa que a la vida real encara manquin moltes d’aquestes barreres i cal que les derruim, com tot els murs de la vergonya.

  6. Magda escrigué:

    Natxo, no es pot expresar millor que com tu ho has fet: aquests murs han de caure, es va avançant però poc a poc i de vegades com veiem en alguns països es retrocedeix de manera dràstica d’un dia per l’altre.

    Gràcies pel comentari!

Deixa un comentari