Fa anys, al teatre Romea, vaig anar a veure aquesta obra en la seva versió catalana. Els actors ja començaven el joc teatral barrejant-se entre els espectadors: lladres, pobres, prostitutes… Recordo la figura d’un dels actors, representava un cec, un home d’aspecte envellit acompanyat d’un nen. Vaig pensar que el nen estaria atemorit entre tot aquell aldarull. Vaig ocupar la meva localitat i en alçar-se el teló el nen va començar els coneguts acords. El nen que jo em pensava atemorit és qui obria escena de l’obra de Brecht.

Aquesta és la màgia del teatre.

http://www.youtube.com/watch?v=Ij3o4kMTPGg

Tags:

Deixa un comentari